Avui podem llegir l’escrit del professor de la FEC a la UVic-UCC, Enric Casulleras, que també és membre del jurat del PLC-UVic d’enguany

https://www.naciodigital.cat/osona/opinio/24163/cami-pesta

El camí de la pesta

«Moltes de les situacions descrites per Closa s’han viscut arran de la pandèmia que fa dos anys que ens aclapara»

 

 

 

per Enric Casulleras, 3 de febrer de 2022 a les 08:00 |

“Quan vas triar dedicar-te a la ciència ja sabies on et ficaves. Renunciaves a guanyar calés, a viure una vida tranquil·la i a saber què faràs el mes que ve. Però, ¿i com ens ho passem de bé?”.

Aquesta frase la diu un jove informàtic al seu company químic, dues de les ànimes de NewABio, empresa que es dedica a millorar l’eficàcia de diversos antibiòtics. La darrera modificació introduïda, una metilació en un dels anells de la molècula, aconsegueix millorar la capacitat bactericida de l’antibiòtic obtingut a partir de les brànquies d’un peix, però no en redueix suficientment la toxicitat. El futur de la seva empresa està realment compromès.

En paral·lel, una variant de la Yersinia, o pesta bubònica, amenaça de convertir-se en una pandèmia global, posant en alerta els sistemes sanitaris de tot el món, provocant el neguit de l’OMS i despertant la cobdícia dels grans laboratoris farmacèutics.

No, no és una crònica del pànic i desconcert provocat pel coronavirus sinó una novel·la escrita l’any 2016 per Dani Closa, doctor en biologia, investigador del CSIC i escriptor de ploma àgil, entremaliada  i extraordinàriament imaginativa.

L’argument avança a una velocitat trepidant, en bona mesura gràcies al personatge de la Mar: una jove filòloga catalana que tradueix un manuscrit llatí d’un  misteriós personatge del segle XIV, Artal d’Eine, que va sobreviure miraculosament a la pesta bubònica més terrible que va afectar Europa. Amb aquests ingredients, Closa construeix una història coral, amb escenaris que van de Barcelona i Bellaterra a Atlanta, Boston, Kazakhastan, l’Àtica i Londres; entre els protagonistes, uns joves intrèpids que es juguen el seu futur com a científics a una sola carta.

El manuscrit d’Artal hi aporta el coneixement històric, la reflexió filosòfica i aguts comentaris, inclosa alguna picada d’ullet a la història dels càtars. També és perceptible alguna altra picada d’ullet als vells lectors del Cavall Fort. El punt culminant de la història el trobem en una situació dramàtica al cor de la Cerdanya, amb l’enjòlit de saber qui és l’espia traïdor. En conjunt, un dels llibres més reeixits escrits en català en els darrers anys, i a més, realment profètic: moltes de les situacions descrites per Closa s’han viscut arran de la pandèmia que fa dos anys que ens aclapara.

El Camí de la Pesta és el llibre triat enguany per tal d’apropar els joves lectors a la ciència a través de les Tertúlies de Literatura Científica que organitza cada any la Universitat de Vic, de la mà de la doctora Julita Oliveras. L’encert de la tria és total. De fet, per la seva qualitat, la seva documentació i la seva actualitat, aquest llibre hauria de ser dels més venuts i llegits a tot el món. Així hauria estat, probablement, si l’autor fos americà i tingués un potent equip de màrqueting editorial al darrere. El nostre petit país, dissortadament, és especialista en produir prodigis que passen inadvertits –i en altres ocasions, en consagrar autèntics raves.

Per a mi, aquest llibre ha estat tot un descobriment, i em trec el barret davant d’en Dani Closa. No us el perdeu.