JURAT

Premi Llegim Ciència (PLC-UVic)

Premi Llegim Ciència – (PLC-UVic): en aquest projecte es treballa una novel·la científica diferent en cada edició. El professorat acompanya a l’alumnat per la lectura d’una novel·la i un cop llegida, escriuen relats que responen a una de les dues modalitats formulades segons cadascun dels tríptics on hi ha les bases del certamen literari. Posteriorment fan entrega dels relats i els presenten i el jurat fa una exhaustiva valoració a fi de fer l’entrega dels guardons als millors relats de cada modalitat i categoria, en una data concreta on es convida a l’autoria, a l’aula magna de la UVic-UCC. El PLC-UVic va dirigit a 3r i 4t d’ESO.

OPINIONS DEL JURAT-2023/24

 Premi Llegim Ciència (PLC) 2023/24:  Novel·la   EL MÓN FOSC. TALPS. Jordi de Manuel. JoLlibre GR. 2018

OPINIÓ 1- Breu ressenya escrita per Miquel Antentas Coma. 17/10/23 –   Novel·la   EL MÓN FOSC. TALPS. Jordi de Manuel.

Acabo de llegir-me la novel·la “El món fosc. Talps” de Jordi de Manuel, novel·la de ciència ficció del subgènere de futurs distòpics, ja que en ella se’ns presenta una societat futura en la que el totalitarisme i la religió esdevenen el pilar fonamental sobre el que giren les vides de tots els seus habitants que, a més, viuen a sota terra, amb tot el que això representa.

Una vegada més, l’autor aconsegueix captar la meva atenció des d’un bon principi, amb una primera part en la que la descripció del món en el que viuen els personatges principals pren forma d’una manera tan natural que no se’ns fa estrany en cap moment. La introducció dels personatges es fa d’una forma fluida, sense abusar de la descriptiva i, bàsicament, posant el focus en les seves accions i les relacions entre ells. El tractament dels personatges m’ha encantat.

Per no entrar en detalls de la trama, tot i que la primera part m’ha agradat molt, la segona encara m’ha agradat més. El viatge, que no només es físic sinó també de creixement personal, la descoberta al final del camí i les conseqüències que això té en cadascú dels protagonistes (bàsicament tots adolescents).

Son molts els temes que es tracten de forma més o menys extensa: l’apocalipsi, la redempció, l’amistat, l’amor, la família, la comprensió i el perdó, son alguns dels temes que apareixen al llarg de la novel·la. Tots ells tractats de forma admirable.

Per cert, no he pogut evitar imaginar-me sempre el robot Rubik com un alter ego de “BB8” d’ “Star Wars”.

Per tot l’ anteriorment explicat i més, lectura absolutament recomanable (no només pels amants de la sci-fi i els futurs distòpics).

OPINIÓ 2- Breu ressenya escrita per Jordi Surinyac Albareda. en breu:

OPINIÓ 3

OPINIONS DEL JURAT-2022/23

 Premi Llegim Ciència (PLC) 2021/22: Novel·la L’evolució de la Calpurnia Tate. Jacqueline Kelly. S.A. Editorial La Galera. 

OPINIÓ 1

• Núria Serrallonga Mercader: Ambientació excel·lent, estil narratiu amè i alegre. Trama ben ajustada a una època concreta de la vida de la protagonista. La Calpurnia pren vida des de la primera pàgina i t’atrapa a manera que comences i acabes els capítols amb ganes de més. (Buscaré el segon llibre)

Vocabulari ric i descripcions acurades fan fàcil la immersió a l’època i el lloc on passen els fets. Cada línia del text m’ha arribat com si tingués l’escena davant meu.

El fil conductor és amable i tranquil.

L’Univers de Kelly en aquesta obra vessa vida, il·lusió, tendresa, pors, dubtes, família, tradició, saviesa i sinceritat. Fonamental la presència d’un vell avi savi.

Interessant la passió que la nena té per la ciència i com la converteix en part central de la seva vida. Noies que estudieu el batxillerat científic, no us perdeu aquest llibre!

OPINIÓ 2

• Julita Oliveras Masramon: És una novel·la ideal per la joventut i el públic en general; una mirada a les relacions familiars, i la grandesa de la  capacitat d’observació i aprenentatge que atorga la pròpia naturalesa, sempre amb un diàleg amb una persona gran que és un naturalista molt savi i que permet que la passió per aprendre d’una noia sigui una realitat i que la capaciti per seguir el seu camí malgrat les dificultats imposades per l’època, els costums, les tradicons i el lloc on viu.  Una novel·la ben escullida pel PLC. Noies, nois de totes les edats no us perder aquesta novel.la !

OPINIÓ 3

• Jordi Surinyac Albareda:Trobo que  és un encert i una molt bona tria pel PLC.

  Aquest llibre és bàsicament un relat costumista de la Texas profunda de finals del segle XIX, narrat en primera persona i des del punt de vista d’una nena/noia de gairebé dotze anys, filla única d’una família nombrosa que té una plantació de cotó. No hi ha un argument especialment ben definit. Costums familiars i socials que podem trobar allunyats -o no tant-, però associats al lloc i a l’època. Encara que aquest tema explícitament no interessi, per simple curiositat i per com està narrat, enganxa. L’autora, tot i ser neozelandesa i viure un temps al Canadà, finalment va anar a parar a Texas i es pot pressuposar la versemblança dels fets.

  Es van desgranant amb comptagotes qüestions naturalistes. Però són molt bàsiques i tampoc no n’hi ha massa. El pes de la ciència hi és present d’una manera subtil, en el fons, en la manera d’actuar de la protagonista més que no pas en les anècdotes descrites. En cap cas el considero un llibre de divulgació. En certs moments m’ha fet pensar en l’estil i temàtica de Gerald Durrell quan descriu la vida de la seva família i dels seus animals a Corfú.

  Són interessants les preguntes -presumptament innocents- que va deixant anar de tant en tant com si fossin anotacions al seu diari; també m’agradaria comprovar si els paràgrafs que hi ha a l’inici de cada capítol són en realitat textos de Darwin: ho semblen però no s’indica.

  Però el llibre va més enllà d’això. També mostra l’evolució de la protagonista -sense que arribi a ser un viatge iniciàtic- : des de  noia “estranya”, curiosa de l’entorn fins a possible científica i protofeminista.

  Resumint, el llibre és una barreja de:

  – Costums. Constitueixen la major part del llibre

  – El naixement d’una naturalista (a contracorrent)

  – Apunts de ciència. Molt diversos, comentats de passada

  – Aspectes tecnològics puntuals, alguns posats amb calçador

  Potser el fet que l’autora no es centri en cap d’aquests temes i vagi saltant entre ells sigui el seu principal avantatge: no avorreix en absolut el lector. Tot plegat fa que sigui difícil catalogar aquest llibre però no li treu cap mèrit. A mi m’ha enganxat i l’he llegit d’una tirada -també el segon, que tindria una ressenya virtualment igual-. Per cert, hi ha cinc llibres més que segueixen la vida de la Calpurnia, però em sembla que no estan traduïts.

OPINIÓ 4

• Aina Franquesa Canudes.  Estudiant del grau en Mestre d’Educació  UVic: Curiosa, crítica i familiar, així és com definiria a Calpurnia Tate, protagonista de la història d’aquest llibre. L’única noia de 6 germans i criada a una família texana d’alt poder econòmic del segle XIX, Calpurnia Tate és una nena d’11 anys que mostra un gran interès per la ciència.

  Considerada “l’ovella negra” de la família perquè no segueix el prototip de ‘nena presumida, pianista i assessora de la llar’, Tate lluita contra-corrent per satisfer els seus desitjos: entendre el funcionament i l’organització de la natura. Narrat des d’un punt de vista tan realista, l’autora aconsegueix que els lectors ens emmirallem amb la jove naturalista i ens absorbim a la història.

  És una novel·la altament recomanada a tot lector interessat en la ciència vista des dels ulls d’una principiant. El diari de camp que utilitza la Calpurnia cobra una gran importància en les seves investigacions, així com la figura del seu avi; qui clandestinament l’ajuda en les seves descobertes.

  La lluita per la igualtat d’oportunitats, la importància de potenciar les habilitats de cada persona i l’amor per la família, són alguns dels temes que es tracten. Per ser motivadora, transformadora i genuïna, la recomanaria a tot tipus de públic.

  Personalment, m’he ficat tant a la pell de la jove científica que em sentiamolt identificada, i em portava records de la infància quan jo també col·leccionava organismes vius o els observava i en prenia nota del seu comportament. És una història tan motivadora que et fa venir ganes d’aprofundir els teus coneixements en l’àmbit científic.

OPINIÓ 5

• Carla Tortadés:

OPINIÓ 6

• Miquel Casadevall Codina: Es tracta d’una història molt adient per haver estat l’escollida per a l’edició d’enguany del PLC-UVic. Ambientada en la societat nord-americana (concretament a l’estat de Texas) encetant el segle XX, ens permet endinsar-nos dins el si d’una família treballadora de classe mitjana on es desvetllaran les vivències, costums, maneres de pensar i fer de cadascun dels seus membres, amb el protagonisme destacat de l’avi i la seva neta petita, la qual anant a contracorrent, sobretot per les imposicions i ideologies de la seva mare i que la mateixa època propiciava, sabrà perseguir i lluitar pel seu somni induïda per la seva gran passió pel món científic, superant totes els entrebancs del moment amb l’ajuda inestimable del seu inseparable professor també fascinat per aquest àmbit. Acabarà convertint-se amb el transcurs dels anys en una de les científiques més prestigioses i de renom mundialment parlant, i així, ajudar a altres nenes i/o noies a seguir el mateix camí que la protagonista, malgrat les adversitats que comporta ja que es tracta d’una professió dominada pel sexe masculí?De fàcil lectura i amena adreçada als/les joves lectors/es estudiantils de secundària de tercer i quart curs que fa que puguin gaudir de la narrativa.

OPINIONS DEL JURAT- 2020/21

Premi Llegim Ciència (PLC-UVic) 2020/21: Els crims de la taula periòdica – Jordi de Manuel, Xavier Duran. 2019 – Ed JOLLIBRE GR.

• Marta Brugera: És una novel·la de lectura àgil i senzilla. L’acció és ràpida i força trepidant. Enganxa. La trama és previsible però ben estructurada. Molt apta per a joves sense hàbit de lectura.M’agrada el toc de denúncia social que inclou. No es cenyeix a la vida d’adolescents benestants de Barcelona sinó que retrata les baixeses de la societat, el racisme i el classisme. I com sempre, no hi pot faltar el toc de química i ciència.

• Julita Oliveras: És una novel·la ideal per la joventut i el públic en general, hi ha intriga, ciència, amistat, ens apropa a la taula periòdica dels elements d’una forma entretinguda. Posa de manifest com la motivació del bon professorat arriba a l’estudiantat i els guia en el seu aprenentatge; una interacció social amb els companys, companyes i docents imprescindible.  Les relacions d’amistat dins les aules, a les sortides de les classes, al parc… També tracta valors com la bondat, la maldat, l’ètica, les relacions humanes. Una novel·la de ciència en ficció amb un fil conductor d’intriga escrita amb astúcia.
• Sandra del Valle:  Crec que aquesta novel·la pot enganxar als nens, ja que els personatges tenen la seva edat, estan a l’institut, és propera a ells. És una història entretinguda on la química hi és com un afegit, no és una novel·la científica. Jo l’he trobat molt previsible. De seguida vaig pensar com acabaria i va acabar així.  Per altra banda, fàcil de llegir i apte per 3r i 4t d’ESO
• Dolors Pujol: Tot just avui (2/6) he aconseguit tenir el llibre. He pogut llegir les primeres pàgines i em sembla un llibre que reuneix totes les característiques per ser una molt bona opció: el veig molt adient a l’edat dels alumnes, és de lectura fàcil i està ben escrit, té intriga i misteri i segur que també amaga alguna sorpresa que encara he de descobrir.
• Miquel Casadevall Codina: el llibre m’ha entusiasmat, una curiosa i diferent manera d’aprendre química a través d’exercir d’investigadors arran d’uns fets delictius
• Olfat Khannous Lleiffe: Penso que és una molt bona candidata per la nova edició del Premi Llegim Ciència. Ja des del principi és enigmàtica i fa que no puguis deixar el llibre per saber què és el que passa! M’encanta com s’ha jugat amb la divulgació d’elements de la taula periòdica i com mitjançant les cartes fa que tinguis ganes d’anar a la taula a treure’n l’entrellat abans que els protagonistes. A part de ciència, també s’introdueixen aspectes socials, i tristes realitats actuals per tant pot donar lloc a reflexió en aquesta direcció també.
• Rosa Roger: Els Crims de la Taula Periòdica” és una novel·la juvenil de gènere negre i científic. A mesura que es va avançant en la lectura, el relat esdevé cada cop més dinàmic i precís, de manera que es pot dir que agafa bon cos gràcies a la fermesa en la intriga, uns personatges força definits i la clara defensa de valors en les relacions humanes. Després de l’aparició en tres novel·les, la sergent Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, que nasqueren el 2009 amb “Mans lliures”, tornen amb un altre cas. Aquest cop, el d’un assassí en sèrie que tria a les seves víctimes segons una sèrie de trets comuns entre totes elles. A més, aquests crims tenen relació amb la taula periòdica dels elements que permetrà resoldre molts dels enigmes que es plantegen al llarg del relat.  En Nico, la Jana, en Malik i la Cora, amics inseparables, s’endinsaran en el món de la investigació criminal gràcies als coneixements químics, històrics i periodístics que adquireixen gràcies a l’Àlex València i Daniela Soto, els seus professors d’ESO, i Clara Rima, periodista i personatge indispensable a tota narració de gènere negre…
• Núria Fusté: És una novel.la atractiva, interessant i motivadora per als alumnes de secundària. És una bona combinació de ciència i quotidianitat que atrapa el lector jove i el no tan jove.

Brahe i Kepler, el misteri d’una mort inesperada. – M. Pilar Gil – Bambú Editorial – 2011

Un bon llibre no és aquell que pensa per tu, sinó aquell que et fa pensar. James McCosh