En aquests apartats trobareu un recull d’opinions que ens van arribant a tlc@uvic.cat. Esperem que siguin del vostre interès!
Lectures proposades per a PLC:
- El ayudante de Darwin – Vicente Muñoz Puelles – Algar Editorial – 2009
“Lectura i opinió del professor del Col·legi St Miquel dels Sants – Miquel Padilla el dia 11 de juny de 2019”
En primer lloc cal dir que està basat en la realitat. El noi, els temps, els fets i les dades obtingudes són reals; l’autor només ho novel·la. És un llibre perfectament adaptat al públic juvenil: és relativament curt, té un noi com a protagonista amb orígens durs, viu un seguit d’experiències que el van portant cap a la maduresa, i està narrat en primera persona amb alguns diàlegs. Es llegeix bé. Malgrat no hi ha una trama conductora -més enllà de seguir el viatge-, el text és un seguit d’anècdotes que van mantenint l’interès per la lectura.
El contingut va barrejant vida a bord, aventures (o simplement episodis) i ciència, aquesta sobretot al terç final. Intervé força la recol·lecció (caça i preparació) i classificació d’espècimens. Al final apareix -com no- el concepte de la modificació de les espècies al llarg de temps per tal d’adaptar-se a l’entorn.
Més enllà del tema bàsic, també apareix la relació de la incipient ciència amb el pensament religiós contemporani (els diàlegs amb el capità FitzRoy) i el paper dels ajudants dels científics. Certament en aquest sentit Darwin no queda massa ben representat en l’obra. Ja des del primer paràgraf el protagonista mostra un cert ressentiment cap a Darwin. Amb tot, ambdós van mantenir relacions fins més enllà de la seva separació. El propi protagonista (el real), tot i no tenir estudis, sembla que juga cert paper en la creació de la Teoria de l’Evolució, cosa que no puc afirmar. Finalment, de manera menor, també és interessant veure la mentalitat imperant fa gairebé dos-cents anys respecte al tracte amb els animals i amb tribus indígenes de llocs molt allunyats d’Occident.
Com que toca molts temes, el llibre pot donar peu a discussions de temàtiques variades. També permet que s’hagin de donar explicacions a enigmes exposats en el llibre i amb que Darwin es va trobar realment. Tot i no ser estrictament un llibre de divulgació de la ciència, compleix força bé la tasca de contextualitzar-la cosa que, indirectament, en desperta l’interès.
“Lectura i opinió de l’estudiant del Doble Grau en Ciències Ambientals i Biologiade la UVic-UCC – Helena Gallego Carbó el dia 20 de juny de 2019”
Llibre amb un toc encisador, per cada una de les descripcions detallades dels animals que anaven trobant al llarg del viatge, on ambdós personatges donaven explicacions acurades per aquelles espècies trobades. A la vegada realista, per tractar del recorregut amb el Beagle, a part hi destaquen assumptes com les diferències entre classes durant el segle XIX, també el tema de les colonitzacions i el paper inexistent de la dona en la presa de decisions.
“Lectura i opinió de l’estudiant del grau en Biotecnologia, UVIC-UCC: Sergio Noé Pérez– Becari del Programa Ciència i Societat – Difusió d’activitats científiques –UST- UVic”
Bon llibre per recórrer la ruta que va fer Darwin durant el seu viatge al Beagle així com conèixer la seva vida des del punt de vista del seu ajudant. També incita a viatjar pel món i descobrir noves espècies d’éssers vius (jo he utilitzat un mapa de la ruta i anava buscant imatges dels animals dels quals es parlaven al llibre).
- Amb l’aigua al coll – Daniel Arbós – Ara Llibres – 2017
“Lectura i opinió de la professora del Col·legi St Miquel dels Sants – Lluïsa Prat”
Proposta com a lectura amena i interessant.
- El món fosc. Talps – Jordi de Manuel– Ara Llibres – 2017
“Lectura i opinió de la professora de Escorial Vic – Margarita Casanovas”
Jo el veig força bé, no obstant veig que hi ha altres títols que segur que seran més interessants.
Salutacions
“Lectura i opinió de l’estudiant del grau en Biotecnologia, UVIC-UCC: Sergio Noé Pérez– Becari del Programa Ciència i Societat – Difusió d’activitats científiques –UST- UVic”
Veure un dels futurs possibles de la humanitat a través dels ulls d’un dels seus pobladors i repassar el mite de la caverna de Plató és possible gràcies a aquesta novel·la de Jordi de Manuel. Una narració que explica en paraules d’un adolescent de 15 anys l’ascensió per un seguit de túnels a fi de conèixer la veritat que fa temps va canviar la societat tal i com la coneixem avui dia. M’ha agradat molt el viatge que es narra a la novel·la i crec que és perfecta com a proposta en el projecte del PLC, encara que et deixi un gust amarg el fet de poder imaginar el nostre món convertit en aquest possible futur.
El mes de juny de 2019 ens arriben les opinions d’aquestes obres:
- L’expedició del doctor Balmis – Maria Solar – Editorial Bromera – 2017
“Lectura i opinió de la professora del Col·legi St Miquel dels Sants – Lluïsa Prat”
– No m’acaba d’agradar que estigui escrit en Valencià, perquè hi ha construccions (pronoms febles) molt rebuscades i accentuació diferent al català.
– Parla més de la vida dels nens de l’hospici que pròpiament de la verola, que penso que hauria de ser el tema més rellevant. Hi dedica molt pocs capítols.
– La trama penso que serà de poc interès pels alumnes.
A reveure!
Ll. Prat
- Encara no és tard: Claus per entendre i aturar el canvi climàtic – Andreu Escrivà – Editorial Bromera – 2017
“Lectura i opinió de la professora de l’Institut Jaume Callís de Vic – Imma Andreu”
El llibre ens planteja tota la problemàtica del canvi climàtic i el repte d’intentar canviar el rumb d’aquest canvi, les conseqüències del qual seran catastròfiques.
A finals del segle XVIII i inicis del XX es passa d’un món estàtic a un món canviant. El clima també havia canviat (evidències de canvis a nivell del mar, glaceres que s’havien retirat des de l’última glaciació). Al llarg del quaternari va haver-hi glaciacions cícliques. Amb la teoria de l’evolució de Darwin del 1859 es fa més palesa aquesta visió. Després hi ha una descripció per part de Joseph Tyndall (filòsof natural anglès) del que més tard s’anomenà efecte hivernacle i Arrehnius (científic suec) va fer càlculs sobre l’augment de temperatura que es donaria si es doblava la quantitat de CO2 a l’atmosfera.
A partir de 1988, any en què va canviar el món, any en què USA i Europa s’uneixen via internet, el prestigiós científic de la NASA James Hansen, afirma amb contundència que l’augment de les emissions de CO2 donaven un escalfament imparable del planeta.
Durant els darrers 1000 anys, la humanitat i, sobretot l’hemisferi nord ha experimentat dos petits canvis climàtics: Període Càlid Medieval (lleugeríssim escalfament cap al 1000dC i la Petita Edat de Gel (1300 a 1850), molt probablement degut a l’acció combinada d’una menor activitat solar entre 1645 i 1715 i les erupcions volcàniques (cendres a l’atmosfera donen un menor escalfament). El problema de l’escalfament del planeta actual té una clara influència antropogènica. Les evidències d’aquest escalfament tenen un abast global:
– Retrocés de glaceres als Alps i a l’Argentina
– El nivell del mar puja a Nova York i Sydney
– T mitjana augmenta a Colòmbia i a Tanzània
Si no aturem el canvi climàtic serà un punt de no retorn, podem perdre la capacitat d’aturar-lo. Els anglesos parlen de runaway climate change “canvi climàtic desbocat”, és per això que cal actuar immediatament.
Conseqüències del canvi climàtic:
– Augment de T: un augment de 3o, no és tant passar de 20 a 23 o C a l’abril, sinó les persistents onades de calor – períodes de calor prolongats-, més malalties, estres tèrmic, més contaminació, fenòmens meteorològics més extrems (pluges que cauran més concentrades en el temps –pluges torrencials-).
– Augment del nivell del mar: l’augment del nivell del mar no s’explica de forma exclusiva pel desgel, es tracta d’un procés d’expansió tèrmica –de la mateixa manera que s’expandeix el mercuri o l’alcohol d’un termòmetre-. L’aigua té una elevada calor específica, pot absorbir molta energia i a penes augmentar de temperatura. No obstant això, ha absorbit ja molta energia i fins ara, l’escalfament dels oceans ha sigut relativament lleu, però aquesta inèrcia tèrmica també indica que els caldrà molt temps per alliberar-se d’aquesta calor.
– Alteració dels corrents termohalins: l’aigua porta energia calorífica cap als pols i també és responsable de l’aflorament de nutrients. Es donarà el desgel massiu dels pols (pèrdua de l’hàbitat dels óssos polars)
– Acidificació aigua marina, destrucció dels coralls (afectació de qualsevol espècie marina que tingui closca). L’augment de T de l’aigua marina fa que les zooxantel·les (protozous que donen el color vermell als coralls), abandonin els coralls i aleshores aquests apareguin de color blanc. Els esculls podrien migrar a latituds més nòrdiques però no amb la rapidesa que exigeix l’escalfament global.
– Problemes de sequera de països, d’estrès tèrmic, de canvis de circulació oceànica que afectin negativament zones de pesca, accés més difícil a l’aigua, collites més minses i menys nutritives comportaran l’existència de refugiats climàtics i de “guerres climàtiques”
MÉS DEL 97% DELS CIENTÍFICS QUE ES DEDIQUEN AL CLIMA ESTAN D’ACORD QUE EL CANVI CLIMÀTIC ÉS CAUSAT PER L’ÉSSER HUMÀ.
NO FER RES PER ATURAR EL CANVI CLIMÀTIC FARÀ DEL NOSTRE MÓN UN MÓN PITJOR. LES PÈRDUES ECONÒMIQUES CAUSADES PEL CANVI CLIMÀTIC, SI NO FEM RES, SERAN ASTRONÒMIQUES (segons OCDE –Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic-) les pèrdues estimades es situarien entre el 2 i 10% del PIB mundial. Si ens posem mans a l’obra les pèrdues serien de l’1 al 3%
Malgrat tot hi ha una resistència a actuar. És el que l’ecòleg Garret Hardin el 1968 va anomenar La tragèdia dels béns comuns: s’acabarà esgotant un bé comú (el clima) moguts per les comoditats (explotació no sostenible dels recursos).
Cal explicar, conèixer el problema només pot ajudar, mai empitjorarà.
Forat educatiu: cal explicar el canvi climàtic a l’escola/institut. Calen recursos educatius, llibres actualitzats. Hi ha confusió dins el mateix professorat
Cimera de Kyoto, 1997: fracàs en els acords
Cimera de París, 2015: mantenir l’augment de la T mitjana 1,5 – 2 o C per sobre de la T preindustrial (1850), així s’evitaran processos de retroalimentació positiva que poden donar lloc a catàstrofes (ex. El desglaç de Groenlàndia). Això implica deixar sota terra reserves de combustibles fòssils, la crema de les quals suposaria incrementar aquest valor (problema econòmic). Hi ha moltes més reserves del que podem cremar. Intentar no sobrepassar l’augment de 2 o C és per tenir un món més habitable, saludable, més igualitari, just i humà.
El segle XXI serà el segle del canvi climàtic, incidirà més el canvi climàtic en la vida de la gent que el que ha incidit internet. Encara som a temps d’evitar la gran catàstrofe si des d’ara s’agafen un conjunt de pautes (no hi ha receptes miraculoses), sí que cal un canvi de visió i enfoc del problema:
– Solucions col·lectives (no individuals). Exemple estalvi d’aigua
– Donar suport als líders que parlen no per als contaminadors, sinó als qui parlen per al bé de la humanitat
– Cuina per a un món més descarbonitzat: la petjada de carboni és una mesura de quants GEH han sigut necessaris per a produir un producte. Els productes que comprem (productes de temporada, sense plàstic, disminuir el consum de carn roja, cuina (tapar aigua en ebullició, olla a pressió…)
– Transport: avions forat negre en emissions de CO2. Limitar l’ús de l’avió per a viatges superiors a 500Km, disminuir el trànsit de cotxes a les ciutats
– Consumidors que decideixen informar-se i que prenen decisions de forma racional
– Deixar els combustibles fòssils (energies renovables)
– Alfabetització climàtica
- Adaptarse o morir: Los secretos de la naturaleza para sobrevivir en el mundo animal – Evelyn Segura – Edicions Paidós – març 2019
“Opinió de l’estudiant del grau en Biotecnologia, UVIC-UCC: Sergio Noé Pérez– Becari del Programa Ciència i Societat – Difusió d’activitats científiques –UST- UVic”
Com a divulgadora científica, l’Evelyn explica coses molt interessants i curioses al programa de La 2 ¡Qué animal! i també apareix com a col·laboradora del programa Arusitys de La sexta, comentant vídeos d’animals donant la seva opinió com a experta en biologia (https://www.lasexta.com/temas/evelyn_segura-1).
- El dimoni dels nombres. – H. M. Enzensberger – Editorial JoLlibre – 2018
“Lectura i opinió de Cristina Martin – UVic-UCC”
Sembla interessant però li manca un fil conductor com a novel·la.