• Encara no és tard: Claus per entendre i aturar el canvi climàtic – Andreu Escrivà – Editorial Bromera – 2017
Professorat:
gdfjr

OPINIÓ 1: “Lectura i opinió de la professora de l’Institut Jaume Callís de Vic – Imma Andreu”

El llibre ens planteja tota la problemàtica del canvi climàtic i el repte d’intentar canviar el rumb d’aquest canvi, les conseqüències del qual seran catastròfiques.

A finals del segle XVIII i inicis del XX es passa d’un món estàtic a un món canviant. El clima també havia canviat (evidències de canvis a nivell del mar, glaceres que s’havien retirat des de l’última glaciació). Al llarg del quaternari va haver-hi glaciacions cícliques. Amb la teoria de l’evolució de Darwin del 1859 es fa més palesa aquesta visió. Després hi ha una descripció per part de Joseph Tyndall (filòsof natural anglès) del que més tard s’anomenà efecte hivernacle i Arrehnius (científic suec) va fer càlculs sobre l’augment de temperatura que es donaria si es doblava la quantitat de CO2 a l’atmosfera.

A partir de 1988, any en què va canviar el món, any en què USA i Europa s’uneixen via internet, el prestigiós científic de la NASA James Hansen, afirma amb contundència que l’augment de les emissions de CO2 donaven un escalfament imparable del planeta.

Durant els darrers 1000 anys, la humanitat i, sobretot l’hemisferi nord ha experimentat dos petits canvis climàtics: Període Càlid Medieval (lleugeríssim escalfament cap al 1000dC i la Petita Edat de Gel (1300 a 1850), molt probablement degut a l’acció combinada d’una menor activitat solar entre 1645 i 1715 i les erupcions volcàniques (cendres a l’atmosfera donen un menor escalfament). El problema de l’escalfament del planeta actual té una clara influència antropogènica. Les evidències d’aquest escalfament tenen un abast global:

    • Retrocés de glaceres als Alps i a l’Argentina
    • El nivell del mar puja a Nova York i Sydney
    • T mitjana augmenta a Colòmbia i a Tanzània

Si no aturem el canvi climàtic serà un punt de no retorn, podem perdre la capacitat d’aturar-lo. Els anglesos parlen de runaway climate change “canvi climàtic desbocat”, és per això que cal actuar immediatament.

Conseqüències del canvi climàtic:

    • Augment de T: un augment de 3o, no és tant passar de 20 a 23 o C a l’abril, sinó les persistents onades de calor – períodes de calor prolongats-, més malalties, estres tèrmic, més contaminació, fenòmens meteorològics més extrems (pluges que cauran més concentrades en el temps –pluges torrencials-).
    • Augment del nivell del mar: l’augment del nivell del mar no s’explica de forma exclusiva pel desgel, es tracta d’un procés d’expansió tèrmica –de la mateixa manera que s’expandeix el mercuri o l’alcohol d’un termòmetre-. L’aigua té una elevada calor específica, pot absorbir molta energia i a penes augmentar de temperatura. No obstant això, ha absorbit ja molta energia i fins ara, l’escalfament dels oceans ha sigut relativament lleu, però aquesta inèrcia tèrmica també indica que els caldrà molt temps per alliberar-se d’aquesta calor.
    • Alteració dels corrents termohalins: l’aigua porta energia calorífica cap als pols i també és responsable de l’aflorament de nutrients. Es donarà el desgel massiu dels pols (pèrdua de l’hàbitat dels óssos polars)
    • Acidificació aigua marina, destrucció dels coralls (afectació de qualsevol espècie marina que tingui closca). L’augment de T de l’aigua marina fa que les zooxantel·les (protozous que donen el color vermell als coralls), abandonin els coralls i aleshores aquests apareguin de color blanc. Els esculls podrien migrar a latituds més nòrdiques però no amb la rapidesa que exigeix l’escalfament global.
    • Problemes de sequera de països, d’estrès tèrmic, de canvis de circulació oceànica que afectin negativament zones de pesca, accés més difícil a l’aigua, collites més minses i menys nutritives comportaran l’existència de refugiats climàtics i de “guerres climàtiques”

MÉS DEL 97% DELS CIENTÍFICS QUE ES DEDIQUEN AL CLIMA ESTAN D’ACORD QUE EL CANVI CLIMÀTIC ÉS CAUSAT PER L’ÉSSER HUMÀ.

NO FER RES PER ATURAR EL CANVI CLIMÀTIC FARÀ DEL NOSTRE MÓN UN MÓN PITJOR. LES PÈRDUES ECONÒMIQUES CAUSADES PEL CANVI CLIMÀTIC, SI NO FEM RES, SERAN ASTRONÒMIQUES (segons OCDE –Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic-) les pèrdues estimades es situarien entre el 2 i 10% del PIB mundial. Si ens posem mans a l’obra les pèrdues serien de l’1 al 3%

Malgrat tot hi ha una resistència a actuar. És el que l’ecòleg Garret Hardin el 1968 va anomenar La tragèdia dels béns comuns: s’acabarà esgotant un bé comú (el clima) moguts per les comoditats (explotació no sostenible dels recursos).

Cal explicar, conèixer el problema només pot ajudar, mai empitjorarà.

Forat educatiu: cal explicar el canvi climàtic a l’escola/institut. Calen recursos educatius, llibres actualitzats. Hi ha confusió dins el mateix professorat

Cimera de Kyoto, 1997: fracàs en els acords

Cimera de París, 2015: mantenir l’augment de la T mitjana 1,5 – 2 o C per sobre de la T preindustrial (1850), així s’evitaran processos de retroalimentació positiva que poden donar lloc a catàstrofes (ex. El desglaç de Groenlàndia). Això implica deixar sota terra reserves de combustibles fòssils, la crema de les quals suposaria incrementar aquest valor (problema econòmic). Hi ha moltes més reserves del que podem cremar. Intentar no sobrepassar l’augment de 2 o C és per tenir un món més habitable, saludable, més igualitari, just i humà.

El segle XXI serà el segle del canvi climàtic, incidirà més el canvi climàtic en la vida de la gent que el que ha incidit internet. Encara som a temps d’evitar la gran catàstrofe si des d’ara s’agafen un conjunt de pautes (no hi ha receptes miraculoses), sí que cal un canvi de visió i enfoc del problema:

    • Solucions col·lectives (no individuals). Exemple estalvi d’aigua
    • Donar suport als líders que parlen no per als contaminadors, sinó als qui parlen per al bé de la humanitat
    • Cuina per a un món més descarbonitzat: la petjada de carboni és una mesura de quants GEH han sigut necessaris per a produir un producte. Els productes que comprem (productes de temporada, sense plàstic, disminuir el consum de carn roja, cuina (tapar aigua en ebullició, olla a pressió…)
    • Transport: avions forat negre en emissions de CO2. Limitar l’ús de l’avió per a viatges superiors a 500Km, disminuir el trànsit de cotxes a les ciutats
    • Consumidors que decideixen informar-se i que prenen decisions de forma racional
    • Deixar els combustibles fòssils (energies renovables)
    • Alfabetització climàtica