Category Archives: Pràctiques

El projecte DAC, un pas endavant en l’ensenyament a la universitat

Publicat per 11 d'abril de 2019
Sessió pràctica dels estudiants del màster

Qui no ha escoltat dir que, sovint, l’ensenyament a la universitat és massa teòric? Qui no ha escoltat dir que els universitaris quan surten de les aules no saben fer res? Aquests són dos tòpics que a vegades amb raó s’associen a l’ensenyament que es dona a la Universitat. Per trencar amb aquestes idees preconcebudes la universitat avança a nivell didàctic implementant metodologies competencials. Aquestes metodologies intenten que els estudiants universitaris, a més de conèixer teories i tinguin coneixements, siguin capaços d’aplicar-los per anar bé en contextos al màxim reals possibles. A més, l’ensenyament competencial no s’acaba en tenir uns coneixements i posar-los en pràctica sinó que també l’estudiant hi ha d’afegir una actitud adequada.

Oferir un ensenyament més competencial als estudiants és el que pretén el projecte DAC que aquest curs s’ha iniciat en el màster en formació del professorat d’ESO i batxillerat, especialitat d’educació física, de la UVic -UCC. Els estudiants realitzen classes teòriques d’educació física a la Universitat i porten els coneixements a la pràctica en sessions d’educació física en centres de secundària, batxillerat i cicles formatius que tenen en l’entorn més proper. Es produeix així una docència en alternança als centres (DAC) que provoca una relació més estreta entre la Universitat i els centres i proporciona unes pràctiques autèntiques, reals i significatives als estudiants del màster.

Sessió amb els estudiants de l’IES La Plana

Un cop finalitzat el primer semestre del projecte DAC s’observa que els estudiants del màster valoren positivament l’experiència però que és necessari millorar la coordinació entre la Universitat i els centres participants en el projecte. Establir connexions més profundes entre el professorat universitari i el dels centres és necessari per lligar continguts, per ajudar als estudiants a relacionar teoria i pràctica, per aportar innovació i recerca a l’educació física i perquè l’ensenyament universitari vagi fent passos cap a un ensenyament més competencial. Aquests són els grans reptes que pretén anar treballant el projecte DAC.

Joan Arumí Prat (@joanarumiprat)
joan.arumi@uvic.cat

Coordinador del màster de professorat de secundària
Departament de Ciències de l’Activitat Física

Un exemple de Treball Final de Grau

Publicat per 6 de març de 2019

Com és ben sabut, tots els graduats de CAFE han de finalitzar els seus estudis realitzant el seu TFG (Treball Final de Grau). Aquest TFG moltes vegades suposa una angoixa pels estudiants, ja que a tercer, ja han de pensar i decidir quina serà la seva temàtica i han de tenir, mínimament definit l’objectiu general d’estudi. A quart, en funció de la temàtica se’ls assigna un tutor i s’acaben de definir les línies generals, l’objectiu i la metodologia. Entre desembre i abril, aproximadament, s’ha d’executar el treball que s’hagin fixat, sota la tutela del tutor. I durant la primera quinzena del mes de maig, sol haver-hi corre-cuites per poder-lo acabar en el termini indicat.

Aquest curs, entre d’altres, tutoritzo el TFG de l’Arnau Baena (@ArnauBaena20) que, a part de finalitzar els seus estudis, està fent pràctiques al Departament de Biomecànica del CAR i està d’ajudant en el projecte Talent Esportiu Vic (TEV, @TCeeaf) dirigit pel Dr. Javier Peña (@xavipl_2000) i executat pel graduat Jordi Merino (@JordiMeta).

El projecte TEV ha atorgat 12 beques a esportistes de la comarca, de diferents modalitats esportives i amb potencial per arribar a l’alt rendiment, i els ofereix preparació física complementaria als seus entrenaments.

Des d’un inici, vam plantejar la idea de poder unir estudis, pràctiques i feina al TEV i aquesta idea es va materialitzar en el projecte: “Valoració de l’efecte d’un protocol d’entrenament a la fatiga neuromuscular”, que compta amb el dictamen favorable del Comitè d’Ètica de la Recerca de la UVic i ens ha permès establir un conveni de col·laboració amb l’empresa DyCare Solutions (@DycareSolutions).

Estracta d’un estudi experimental on s’avaluen els efectes d’un protocol d’entrenament diferencial de 8 setmanes sobre la fatiga neuromuscular dels esportistes TEV. Per això, s’han buscat voluntaris per un grup control que tinguin característiques similars a la dels esportistes becats i practiquin els mateixos esports.

 

Prèviament i posterior a l’entrenament es realitza la sessió de valoració que consisteix en:

1. Valoració de la força explosiva, elàstic – explosiva i reactiva mitjançant un protocol de salt vertical (salt des de mig squat, salt amb contramoviment i salt amb caiguda des de calaix de 30cm d’alçada). Per la mesura de l’alçada del salt s’utilitza una plataforma de contactes (Chronojump BoscoSystem, De Blas i col, 2012). També s’avaluen el temps de contacte i el temps de vol mitjançant l’app MyJump2 (Balsalobre i col, 2015).

2. Valoració de la potència muscular (amb l’encóder lineal, Chronojump BoscoSystem) i la velocitat angular d’extensió del genoll (amb els sensors inercials, DyCare®Lynx, Duran i col, 2017) mitjançant 10 repeticions d’squat amb el 30% del pes corporal.

3. Generació de fatiga neuromuscular mitjançant 2 yo-yo test de recuperació intermitent nivell 2 fets de forma consecutiva. El yo yo test és un test d’esprints de 20 m amb un ritme determinat per una senyal acústica (Gathercole i col, 2015).

4. Tornem a fer els tests de salt vertical i squat per avaluar les diferencies dins de la mateixa sessió.

En unes quantes setmanes realitzarem la segona tanda de valoracions i podrem dedicar-nos a analitzar els resultats, discutir-los i extreure’n conclusions. I, a part de tot això, l’Arnau podrà anar redactant la memòria del seu TFG que haurà de lliurar el dia 17 de maig. Queden, doncs, una mica menys de 3 mesos per enllestir tot el treball. Que no se us tiri el temps a sobre!

Quan finalitzem l’estudi us podrem fer partícips dels resultats.

 

Referències

Balsalobre-Fernández C, Glaister M, Lockey RA (2015): The validity and reliability of an iPhone app for measuring vertical jump performance, Journal of Sports Sciences, DOI: 10.1080/02640414.2014.996184

De Blas X, Guerra M, López, J, Padullés J (2012). Creación y validación de Chronojump-Boscosystem: un instrumento libre para la medición de saltos verticales. RICYDE. Revista internacional de ciencias del deporte 8(30), 334-356. doi:10.5232/ricyde2012.03004.

Duran J, Ferrer V, Turmo A. Validez y aplicabilidad de un nuevo sensor inercial (Dycare®- Lynx) para la evaluación de la flexibilidad activa de la musculatura isquiotibial en futbolistas. Congreso de la Sociedad Iberica de Biomecánica y Biomateriales (SIBB), Sant Cugat, 10 de nov. de 2017.

Gathercole R, Sleivert G, Sporer, B, Stellingwerff, T (2015). Comparison of the Capacity of Different Jump and Sprint Field Tests to Detect Neuromuscular Fatigue. The Journal of Strength and Conditioning Research, 29(9), 2522-2531. doi:10.1519/JSC.0000000000000912

 

Autora

Xantal Borràs Boix, PhD (@XantalBorras)

Professora del Departament de Ciències de l’Activitat Física de la UVic-UCC

Sport Performance Analysis Research Group (@uvic_sparg)

 

 

La importància del període de pràctiques, exemple d’un cas real

Publicat per 6 de març de 2018

El període de pràctiques és una etapa indispensable on l’alumne pot aplicar tot allò que ha anat aprenent durant el grau en un entorn laboral real.

A continuació, podem veure el cas d’en Gerard Vilanova, alumne de 4rt de CAFE de la promoció 2014-18 del qual sóc tutor de pràctiques. En Gerard, està cursant les pràctiques de rendiment esportiu a la UE Llagostera, actualment militant a la categoria de Segona B.

Poder cursar les pràctiques en un entorn professional li permet reflexionar sobre tot allò que ha estudiat i veure la seva aplicació en el dia a dia. Un autèntic privilegi que permet donar-li sentit a tot allò que està estudiant durant el grau.

Val a dir que l’estudiant no és l’únic que obté beneficis. Parlant amb el cos tècnic de l’equip en una de les tutories, m’expliquen que tenir un estudiant en pràctiques dins del grup de treball és positiu, ja que els hi permet veure altres punts de vista, tenir en compte detalls que se’ls hi passaven desapercebuts o simplement, tenir una persona més a qui delegar tasques i els ajudi amb la seva intervenció. Des d’aquí, vull agrair la predisposició del cos tècnic i a la UE Llagostera a rebre els estudiants amb aquesta perspectiva, ja que en un entorn on s’exigeix rendiment immediat, tot acostuma a ser molt hermètic.

En Gerard m’explica que està gaudint i aprenent, a la vegada que està reflexionant de moltes coses. Tal i com diu el tòpic, de la teoria a la pràctica hi ha un món. És interessant veure com la realitat laboral ens obliga a adaptar, en moltes ocasions, tot allò que ens explica la teoria sense perdre la coherència.

Un clar exemple és l’espai que utilitza l’equip per a fer sessions de gimnàs. En Gerard, m’explica que com que el club no disposa d’unes instal·lacions específiques de gimnàs, el cos tècnic ha convertit un escenari que es troba al costat del camp on entrenen en un autèntic espai d’entrenament funcional. Això, ens demostra la necessitat de deixar de banda les excuses i donar pas a la creativitat per tal de crear les circumstàncies que ens interessen.

Per tant, podem veure que l’alumne ha de transformar tot allò que sap a un context particular i és aquesta capacitat adaptativa la que permetrà que els futurs graduats siguin competents en el món laboral, replet de gran diversitat de circumstancies i situacions.

A mode de conclusió, vull invitar a l’alumnat a donar la seva millor versió durant aquest període, doncs tal i com hem explicat, és important per a culminar tot allò adquirit en el grau i seguir fent-se preguntes que li permetin créixer. Tal i com va dir Albert Einstein: “l’aprenentatge és experiència, tot el demés és informació”.

 

Gerard Piniés

Què es pot aprendre anant de practiques a Jali (Gàmbia)?

Publicat per 7 de febrer de 2018

Durant aquest mes de gener la FETCH inicia un nou projecte de pràctiques a Gàmbia. Set estudiants de la Facultat (4 del grau de psicologia, 2 de CAFE i 1 d’Educació Social) viatjaran el 20 de gener al país subsaharià per fer-hi una estada d’entre un mes i dos mesos. Els estudiants visitaran la Universitat de Gàmbia, el ministeri d’Educació i diferents projectes a la capital del País, Banjul, per després desplaçar-se a Jali, un petit poble de l’interior del país a la regió del Kiang west, on faran pràctiques en diverses escoles de la regió. Els objectius de les pràctiques són conèixer i participar en el sistema educatiu Gambià, implicar-se en projectes comunitaris del poble de Jali i conviure i adaptar-se a una nova cultura. Les pràctiques es realitzen en el marc del conveni entre la UVic -UCC i l’associació Abaraka Bake Sant Julià de Vilatorta – Jali.

La Paula i l’Aniol són els dos alumnes de quart de CAFE que s’han aventurat a iniciar aquest nou projecte. Al poble de Jali no hi ha aigua corrent, tampoc hi ha llum elèctrica, els carrers no són asfaltats i a l’escola hi ha una manca de recursos de tot tipus. Davant d’aquest context ens podem preguntar: què hi aprendran la Paula i l’Aniol? Cal tenir present que les pràctiques s’enfoquen des d’una perspectiva global i és que afrontar-te a tanta incomoditat et provoca sortir del què se’n diu la teva zona de confort. Potser aprendran a valorar tot allò que tenim aquí, potser entendran que no és necessari que vivim amb el ritme frenètic que portem en el món occidental, potser observaran la importància que té la dona a l’Africa o aprendran a improvisar per fer educació física sense cap mena de recurs. Aprendran moltes coses i, a la vegada, hauran de desaprendre’n d’altres que encara és més complicat.

Quan tornin la Paula i l’Aniol ens explicaran un munt d’experiències, algunes bones i d’altres de no tant. De ben segur que hauran aconseguit ampliar molt més la seva mirada sobre el món i sobre ells mateixos. I hauran après a dir als Jalinkes: Abaraka bake: Moltes gràcies.

Joan Arumí Prat