Category Archives: Articles d’opinió

La importància del període de pràctiques, exemple d’un cas real

Publicat per 6 de març de 2018

El període de pràctiques és una etapa indispensable on l’alumne pot aplicar tot allò que ha anat aprenent durant el grau en un entorn laboral real.

A continuació, podem veure el cas d’en Gerard Vilanova, alumne de 4rt de CAFE de la promoció 2014-18 del qual sóc tutor de pràctiques. En Gerard, està cursant les pràctiques de rendiment esportiu a la UE Llagostera, actualment militant a la categoria de Segona B.

Poder cursar les pràctiques en un entorn professional li permet reflexionar sobre tot allò que ha estudiat i veure la seva aplicació en el dia a dia. Un autèntic privilegi que permet donar-li sentit a tot allò que està estudiant durant el grau.

Val a dir que l’estudiant no és l’únic que obté beneficis. Parlant amb el cos tècnic de l’equip en una de les tutories, m’expliquen que tenir un estudiant en pràctiques dins del grup de treball és positiu, ja que els hi permet veure altres punts de vista, tenir en compte detalls que se’ls hi passaven desapercebuts o simplement, tenir una persona més a qui delegar tasques i els ajudi amb la seva intervenció. Des d’aquí, vull agrair la predisposició del cos tècnic i a la UE Llagostera a rebre els estudiants amb aquesta perspectiva, ja que en un entorn on s’exigeix rendiment immediat, tot acostuma a ser molt hermètic.

En Gerard m’explica que està gaudint i aprenent, a la vegada que està reflexionant de moltes coses. Tal i com diu el tòpic, de la teoria a la pràctica hi ha un món. És interessant veure com la realitat laboral ens obliga a adaptar, en moltes ocasions, tot allò que ens explica la teoria sense perdre la coherència.

Un clar exemple és l’espai que utilitza l’equip per a fer sessions de gimnàs. En Gerard, m’explica que com que el club no disposa d’unes instal·lacions específiques de gimnàs, el cos tècnic ha convertit un escenari que es troba al costat del camp on entrenen en un autèntic espai d’entrenament funcional. Això, ens demostra la necessitat de deixar de banda les excuses i donar pas a la creativitat per tal de crear les circumstàncies que ens interessen.

Per tant, podem veure que l’alumne ha de transformar tot allò que sap a un context particular i és aquesta capacitat adaptativa la que permetrà que els futurs graduats siguin competents en el món laboral, replet de gran diversitat de circumstancies i situacions.

A mode de conclusió, vull invitar a l’alumnat a donar la seva millor versió durant aquest període, doncs tal i com hem explicat, és important per a culminar tot allò adquirit en el grau i seguir fent-se preguntes que li permetin créixer. Tal i com va dir Albert Einstein: “l’aprenentatge és experiència, tot el demés és informació”.

 

Gerard Piniés

Entrena’ls per cooperar a Granollers

Publicat per 24 d'octubre de 2016

El passat dijous 20 d’octubre el nostre company i professor de CAFE de la UVic -UCC en Joan Arumí va presentar el llibre Entrena’ls per cooperar a la llibreria La Gralla de Granollers. L’acta va tenir una bona afluència de públic i la presentació del llibre la va realitzar el llicenciat en Educació Física, mestre i entrenador del primer equip del Club Bàsquet Granollers Manel Blanco. En la presentació, titulada: Ei, entrenador, per què m’esbronques?  es van tractar temes com la relació entre competició i educació, l’aposta per uns clubs que tinguin més presents els criteris pedagògics, la concreció dels valors esportius en actituds i comportaments concrets, la formació dels entrenadors de base o la importància dels pares i mares en la formació esportiva dels seus fills. L’acta es va acabar amb un debat entre els assistents on es va deixar palès l’interès que hi ha per tal d’anar construint un esport de base que entrelligui l’educació i la competició i el convenciment que l’esport és un mitjà excel·lent per la formació de les persones.

 

Conferència del Dr. Gil Pla a la UAB

Publicat per 6 d'octubre de 2015

El passat dimarts 29 de setembre va tenir lloc la inauguració del XIIIè Postgrau de Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest acte va comptar amb el professor del Departament de Ciències de l’Activitat Física el Dr. Gil Pla (@gildevic) que va dictar la conferència inaugural Del caos a l’ordre. O com el joc espontani és motor de desenvolupament.

El joc espontani és aquell joc que apareix de forma lliure amb el que els infants passen la major part de les hores de la seva infantesa. És aquell joc corporal del patí, de casa, del parc o de la pista que no té restriccions adultes i al qual tots els educadors, siguin de l’àmbit que siguin, i/o pares i mares constaten la seva importància evolutiva.

Ara bé, tant fàcil no deu ser quan el món educatiu, els pares o mares i fins i tot els entrenadors dels primers anys de l’esportista redueixen constantment les possibilitats de l’infant de jugar de forma lliure i espontània posant restriccions constants a la seva llibertat i promovent un joc o una activitat controlada per les normes adultes. Aquesta situació es deu, contràriament a l’afirmació que el joc espontani és valuós en el desenvolupament de l’infant, a què els resultats d’aprenentatge són l’objecte de càlcul constant de tots els sistemes educatius i els educadors o entrenadors volen controlar cada moment de joc per tal d’obtenir i computar els resultats en el desenvolupament o en l’aprenentatge que l’infant obté.

La conferència va argumentar de forma explícita el valor del joc espontani de l’infant per mitjà d’una proposta de comprensió d’aquest fenomen que li conferia valor en si mateix i li donava arguments a l’educador per intervenir de forma fàcil sobre aquest mateix joc. La conferencia va ser, doncs, una crida a permetre el joc, a permetre’l en la seva forma més espontània, a alliberar-lo de les tensions que li provoca el currículum, a argumentar-ne el seu impacte en el desenvolupament, i en definitiva, a promoure’n un paper primordial en tots aquells llocs on hi hagi infants. La preocupació de la conferència doncs es va dirigir a la pregunta: com pot aquest joc espontani (lliure i caòtic) afavorir el desenvolupament (anomenat ordre en la conferència)?

La proposta que va fer el Dr. Gil Pla per resoldre aquest a pregunta i que en certa manera podria considerar-se una estratègia de treball, consisteix en mirar de forma atenta i orientada l’activitat de joc de l’infant. Es proposa estar atent a què passa en cada tipus de joc (de maternatge, presimbòlic, sensoriomotor, simbòlic,…) sobre cadascuna de les diverses dimensions del desenvolupament de l’existència (motora, cognitiva, social i emocional). Tan sols actuar amb aquesta mirada, hom pot descobrir en cada petit instant de joc un o diversos punts d’interès en el desenvolupament de l’infant. Una vegada hom ha pres aquesta mirada atenta (sobre el tipus de joc i sobre les dimensions que mobilitza), cal orientar la mirada sobre el punt del joc que considera que el subjecte ha de potenciar o treballar, bé sigui per l’acompanyament de l’adult fent èmfasi en aquell aspecte, bé sigui deixant que el propi joc desencadeni els processos de desenvolupament de forma natural. Fer-ho permet als psicomtricistes o educadors físics, acompanyar des de la força que té el mateix joc espontani en el propi infant.

El fet que Postgrau de Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys de la Universitat Autònoma de Barcelona es troba en la tretzena edició, indica la consolidació i interès d’aquesta formació de tercer cicle. Aquesta formació té per objectiu formar futurs psicomotricistes i persones interessades en el desenvolupament del subjecte per mitjà de l’activitat corporal.

Manifestacions del moviment

Publicat per 13 de març de 2015

El passat 5 de desembre de 2014, la professora Núria Franc va llegir la seva última lliçó en motiu de la seva de jubilació. Aquesta lliçó es va titular “La Complexitat del Moviment” (video de la conferència que podràs veure aquí) i en ella va repassar la seva visió del moviment. la professora Núria Franc, mestre i psicopedagoga de formació va estar vinculada als estudis de CAFE des de la seva primera promoció i en aquest post ens sintetitza la seva visió del moviment.

“En parlar d’activitat física immediatament ens ve la imatge de la persona en moviment i certament és així. Però de cap manera podem quedar-nos amb una concepció de Moviment = Activitat Física. Una concepció àmplia d’aquest concepte abasta un àmbit força més complicat del que habitualment acostumem a tenir en compte. El moviment humà és un fenomen complex de naturalesa dinàmica i significativa, amb unes funcions adaptativa, relacional comunicativa i cognitiva, i unes manifestacions: orgàniques, físiques i psíquiques.

Captura

L’organisme “no para” ho comprovem amb la circulació de la sang, la respiració, la digestió… Es tracta de moviments interns i, en general, mancats de control voluntari, amb repercussions  externes visibles com el color de la pell, la sudoració de les mans, tremolors… directament vinculades amb els estats emocionals.

Tampoc “para” el psiquisme constituït pel conjunt de processos mitjançant els quals elaborem sensacions i emocions, atorguem significat a les situacions, intenció a les actuacions, accedim al simbolisme, al pensament abstracte… Parlem ara de manifestacions immaterials que  es palesen també en les nostres actuacions.

I el “punt de trobada” d’ambdues es situa en les manifestacions físiques, frontissa entre les orgàniques i les psíquiques, que tradueixen, a través de la manera d’actuar l’estat emocional i cognitiu de la persona. Es tracta de manifestacions sensibles, perceptibles per un mateix i pels altres i potser per això a vegades els dediquem especial atenció.

Però per allò de que “el llegir no ens faci perdre l’escriure” hem de tenir present el seu paper: articular i unificar les dimensions humanes: motriu, emocional, cognitiva, social i moral, per accedir a una visió holística de l’ésser humà.”

L’Educació Física més enllà de les aules. El #tuitactiu, una proposta 2.0

Publicat per 27 de novembre de 2014

Les xarxes socials digitals han inundat el dia a dia de les persones a passos gegant, i ara ens rodegen a tots. En una aula d’institut, el 100% dels alumnes adolescents són usuaris diaris d’alguna xarxa social, però sovint ni pares ni professors han acompanyat a aquest noi en l’aprenentatge d’aquest món virtual que necessita pautes. A la vegada, aquestes xarxes socials, aquest món digital, promou el sedentarisme. I és el moment en què ens preguntem: què podem fer per tal que les xarxes socials es converteixin en còmplices de l’activitat física i com ens podem convertir nosaltres en els docents que els hi ensenyem seguretat a les xarxes socials? Aquí neix el #tuitactiu!

El #tuitactiu  és una proposta d’Educació Física 2.0 que vincula aquests dos fets, utilitzant la xarxa social Twitter  com a estratègia d’aprenentatge i motivació per part dels alumnes. Ens plantegem un treball de doble objectiu: 1.Motivar i incentivar l’activitat física millorant la competència pròpia d’educació física de la pràctica d’hàbits saludables, i 2. Millorar la competència digital mitjançant l’ús segur a les xarxes socials. El #tuitactiu s’ha portat a terme en grups de 3r i 4t d’ESO i 1r de batxillerat en diferents instituts, i en tots ells ha aconseguit contagiar activitat física entre els alumnes disminuint el nivell de sedentarisme i fent-los conscients de les normes de seguretat que cal seguir en les xarxes socials digitals.

És un projecte motivador i a la vegada enriquidor per a ells i per al professor (aquest últim coneix les preocupacions reals dels estudiants i pot guiar, dintre i fora de l’aula, en situacions pròpies i reals de la seva activitat física). Tanmateix, també es crea un vincle molt especial entre professor-alumne, alumne-professor i alumne-alumne! Els alumnes i professors participen de forma activa piulant la seva activitat física (#tuitactiu), mantenint les indicacions de seguretat que se’ls ha recomanat i això és premiat amb una avaluació positiva.

Durant el curs 2012-2013 el #tuitactiu engendrà la seva versió 3.0: el #tuitactiuapp (utilitzar una aplicació per entrenar-se, compartint-la entre els alumnes). I al finalitzar 1r de Batxillerat alguns alumnes interessats en el tema van començar a dissenyar treballs d’investigació sobre aplicacions esportives per a mòbils. ¿Què més crearem? En l’actualitat hi ha unes quantes versions del #tuitactiu: #tuitactiuIB + #TousActiu + #turbulaactiu + … I a tu, ¿Et preocupa la falta d’activitat física dels adolescents i vols incentivar-los com a professor? T’atreveixes a formar-los a nivell de seguretat a las xarxes socials? Anima’t a crear el teu propi #tuitactiu!

Si vols més informació del projecte, vine a la sessió del divendres 5 de desembre a la Universitat de Vic.
També el trobaràs a:

NIETO,N. (2012) “#tuitactiu: A 2.0 Physical Education Proposal”. En SEBASTIANI, E. M.; CABEDO, J. (compilers). Together for physical education. Scientific comunications of the 7th FIEP European Congress & 1r Congrés Català de l’Educació Física i de l’Esport. Barcelona: INDE Publicaciones, p.225. ISBN: 978-84-9729-314-3.

Enllaç a l’article del #tuitactiu sencer
Presentació al 7th FIEP European Congress

Núria Nieto i Tó @unsomriure
Llicenciada a l’INEFC Barcelona. Professora d’Educació Física a Catalunya. Amant del meu treball. Crec en l’educació transversal, en el treball en xarxa i en l’aprenentatge continuat.