El passat 5 de desembre de 2014, la professora Núria Franc va llegir la seva última lliçó en motiu de la seva de jubilació. Aquesta lliçó es va titular “La Complexitat del Moviment” (video de la conferència que podràs veure aquí) i en ella va repassar la seva visió del moviment. la professora Núria Franc, mestre i psicopedagoga de formació va estar vinculada als estudis de CAFE des de la seva primera promoció i en aquest post ens sintetitza la seva visió del moviment.
“En parlar d’activitat física immediatament ens ve la imatge de la persona en moviment i certament és així. Però de cap manera podem quedar-nos amb una concepció de Moviment = Activitat Física. Una concepció àmplia d’aquest concepte abasta un àmbit força més complicat del que habitualment acostumem a tenir en compte. El moviment humà és un fenomen complex de naturalesa dinàmica i significativa, amb unes funcions adaptativa, relacional comunicativa i cognitiva, i unes manifestacions: orgàniques, físiques i psíquiques.
L’organisme “no para” ho comprovem amb la circulació de la sang, la respiració, la digestió… Es tracta de moviments interns i, en general, mancats de control voluntari, amb repercussions externes visibles com el color de la pell, la sudoració de les mans, tremolors… directament vinculades amb els estats emocionals.
Tampoc “para” el psiquisme constituït pel conjunt de processos mitjançant els quals elaborem sensacions i emocions, atorguem significat a les situacions, intenció a les actuacions, accedim al simbolisme, al pensament abstracte… Parlem ara de manifestacions immaterials que es palesen també en les nostres actuacions.
I el “punt de trobada” d’ambdues es situa en les manifestacions físiques, frontissa entre les orgàniques i les psíquiques, que tradueixen, a través de la manera d’actuar l’estat emocional i cognitiu de la persona. Es tracta de manifestacions sensibles, perceptibles per un mateix i pels altres i potser per això a vegades els dediquem especial atenció.
Però per allò de que “el llegir no ens faci perdre l’escriure” hem de tenir present el seu paper: articular i unificar les dimensions humanes: motriu, emocional, cognitiva, social i moral, per accedir a una visió holística de l’ésser humà.”