Un exemple de Treball Final de Grau

Publicat per 6 de març de 2019

Com és ben sabut, tots els graduats de CAFE han de finalitzar els seus estudis realitzant el seu TFG (Treball Final de Grau). Aquest TFG moltes vegades suposa una angoixa pels estudiants, ja que a tercer, ja han de pensar i decidir quina serà la seva temàtica i han de tenir, mínimament definit l’objectiu general d’estudi. A quart, en funció de la temàtica se’ls assigna un tutor i s’acaben de definir les línies generals, l’objectiu i la metodologia. Entre desembre i abril, aproximadament, s’ha d’executar el treball que s’hagin fixat, sota la tutela del tutor. I durant la primera quinzena del mes de maig, sol haver-hi corre-cuites per poder-lo acabar en el termini indicat.

Aquest curs, entre d’altres, tutoritzo el TFG de l’Arnau Baena (@ArnauBaena20) que, a part de finalitzar els seus estudis, està fent pràctiques al Departament de Biomecànica del CAR i està d’ajudant en el projecte Talent Esportiu Vic (TEV, @TCeeaf) dirigit pel Dr. Javier Peña (@xavipl_2000) i executat pel graduat Jordi Merino (@JordiMeta).

El projecte TEV ha atorgat 12 beques a esportistes de la comarca, de diferents modalitats esportives i amb potencial per arribar a l’alt rendiment, i els ofereix preparació física complementaria als seus entrenaments.

Des d’un inici, vam plantejar la idea de poder unir estudis, pràctiques i feina al TEV i aquesta idea es va materialitzar en el projecte: “Valoració de l’efecte d’un protocol d’entrenament a la fatiga neuromuscular”, que compta amb el dictamen favorable del Comitè d’Ètica de la Recerca de la UVic i ens ha permès establir un conveni de col·laboració amb l’empresa DyCare Solutions (@DycareSolutions).

Estracta d’un estudi experimental on s’avaluen els efectes d’un protocol d’entrenament diferencial de 8 setmanes sobre la fatiga neuromuscular dels esportistes TEV. Per això, s’han buscat voluntaris per un grup control que tinguin característiques similars a la dels esportistes becats i practiquin els mateixos esports.

 

Prèviament i posterior a l’entrenament es realitza la sessió de valoració que consisteix en:

1. Valoració de la força explosiva, elàstic – explosiva i reactiva mitjançant un protocol de salt vertical (salt des de mig squat, salt amb contramoviment i salt amb caiguda des de calaix de 30cm d’alçada). Per la mesura de l’alçada del salt s’utilitza una plataforma de contactes (Chronojump BoscoSystem, De Blas i col, 2012). També s’avaluen el temps de contacte i el temps de vol mitjançant l’app MyJump2 (Balsalobre i col, 2015).

2. Valoració de la potència muscular (amb l’encóder lineal, Chronojump BoscoSystem) i la velocitat angular d’extensió del genoll (amb els sensors inercials, DyCare®Lynx, Duran i col, 2017) mitjançant 10 repeticions d’squat amb el 30% del pes corporal.

3. Generació de fatiga neuromuscular mitjançant 2 yo-yo test de recuperació intermitent nivell 2 fets de forma consecutiva. El yo yo test és un test d’esprints de 20 m amb un ritme determinat per una senyal acústica (Gathercole i col, 2015).

4. Tornem a fer els tests de salt vertical i squat per avaluar les diferencies dins de la mateixa sessió.

En unes quantes setmanes realitzarem la segona tanda de valoracions i podrem dedicar-nos a analitzar els resultats, discutir-los i extreure’n conclusions. I, a part de tot això, l’Arnau podrà anar redactant la memòria del seu TFG que haurà de lliurar el dia 17 de maig. Queden, doncs, una mica menys de 3 mesos per enllestir tot el treball. Que no se us tiri el temps a sobre!

Quan finalitzem l’estudi us podrem fer partícips dels resultats.

 

Referències

Balsalobre-Fernández C, Glaister M, Lockey RA (2015): The validity and reliability of an iPhone app for measuring vertical jump performance, Journal of Sports Sciences, DOI: 10.1080/02640414.2014.996184

De Blas X, Guerra M, López, J, Padullés J (2012). Creación y validación de Chronojump-Boscosystem: un instrumento libre para la medición de saltos verticales. RICYDE. Revista internacional de ciencias del deporte 8(30), 334-356. doi:10.5232/ricyde2012.03004.

Duran J, Ferrer V, Turmo A. Validez y aplicabilidad de un nuevo sensor inercial (Dycare®- Lynx) para la evaluación de la flexibilidad activa de la musculatura isquiotibial en futbolistas. Congreso de la Sociedad Iberica de Biomecánica y Biomateriales (SIBB), Sant Cugat, 10 de nov. de 2017.

Gathercole R, Sleivert G, Sporer, B, Stellingwerff, T (2015). Comparison of the Capacity of Different Jump and Sprint Field Tests to Detect Neuromuscular Fatigue. The Journal of Strength and Conditioning Research, 29(9), 2522-2531. doi:10.1519/JSC.0000000000000912

 

Autora

Xantal Borràs Boix, PhD (@XantalBorras)

Professora del Departament de Ciències de l’Activitat Física de la UVic-UCC

Sport Performance Analysis Research Group (@uvic_sparg)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *