Pilar Hostaled: “El millor recurs educatiu que tenim per acompanyar l’altre és la nostra persona”

Més de 15 professionals dels àmbits de l’educació formal i no formal, així com estudiants de Psicologia, d’Educació social i de Teràpia ocupacional han assistit avui al taller sobre “Construint resiliència: pràctiques i dinàmiques” organitzat pel CIFE. La formació anava a càrrec de la Pilar Hostaled, psicòloga, terapeuta familiar i formadora en l’àmbit del creixement personal i les relacions interpersonals.

Un dels aspectes més valorats per les persones assistents, més enllà de l’expertesa i capacitat de comunicació de la formadora, ha estat la presència de professionals dels diferents àmbits de la intervenció social i comunitària, la qual cosa ha contribuït a fer més rica la matinal.

Es destaquen de la trobada les interessants aportacions que ha fet la formadora, emmarcades teòricament i amb una mirada molt centrada en la pràctica. A destacar també l’interessant diàleg, intercanvi, debat i reflexió que la Pilar Hostaled ha promogut entre els participants, un intercanvi que ha afegit valor a la trobada d’avui i que de ben segur la combinació de les aportacions expertes i les reflexions des de la pràctica professional seran de gran utilitat a les persones assistents en els seus àmbits professionals. Tot plegat ha fet que l’intens i productiu matí compartit hagi satisfet plenament a les persones assistents al mateix temps que les ha deixat amb ganes de més. I és que totes i tots coincidirem en la importància no només d’ampliar la mirada, cosa que aquest matí s’ha fet, sinó també de complementar mirades. I això darrer només es pot fer a través de propostes interdisciplinàries com la d’avui.

Així, i per anar fent boca, la formadora ha començat demanant als assistents que proposessin una definició de resiliència, i entre les aportacions fetes s’han destacat aquestes idees que posteriorment Hostaled ha anat teixint i integrant als blocs de continguts a treballar: resistència, paciència, recuperar-se, superació, sortir-se’n, enfortiment, procés, capacitats, entorn, autoconfiança, … També s’ha coincidit en el fet que es fa difícil proposar-ne un sinònim, ja només pel fet que es tracta d’una traducció de l’anglès, amb la qual cosa conceptualment ho fa més complicat ja només per la inexistència previa del vocable en la lleguna d’acollida. Sigui com sigui, la Pilar Hostaled ha insistit en la idea social de resiliència, idea de no només recuperar-se, sinó que la persona en surt reforçada, ha après.

Hostaled, després de començar referint-se a la definició clàssica de resiliència provinent del cap de l’enginyeria i la manera com es defineix la fortalesa dels materials per tornar al seu estat. “capacitat d’alguns materials de recuperar la seva forma inicial després de ser sotmès a una pressió deformadora”, ha fet un breu i documentat repàs als orígens del concepte de “resiliència” des de la mirada que ens interessava a les persones assistents, la social i educativa, i n’ha desgranat les seves aportacions per part dels diferents investigadors i referents (Werner, Frankl, Cirulnyk, Barudy, Bowlby, Manciaux, Vanietendael, Lecomte …), els quals ha referenciat i centrat en les seves aportacions, ha prosseguit la seva exposició fent referència general als processos d’investigació i de recerca que han anat consolidant el concepte, des de l’escola anglosaxona a l’escola europea o llatinoamericana: factors del protecció, procés, context social, paper actiu, valors comunitaris, … Tot plegat per arribar a situar el nucli dur del que ha estat la matinal i que s’ha traduït en aquesta mirada pràctica que ella sintetitzava afirmant que “com a educadors ens ha d’interessar molt més què podem fer des de fora que no pas les capacitats de les persones (tingui més o menys autoestima …) i aquí i entra en joc el vincle, l’acompanyament“.

Aquesta darrera afirmació ha permès que la formadora passés a centrar la seva mirada a fer que les persones assistents distingíssim entre els elements a treballar i eines per aconseguir-ho. Així, la segona part de la sessió, de caràcter més pràctic, ha consistit en la presentació dels principals models d’intervenció resilient existents: model de verbalitzacions resilients, model mandala de la resiliència, model de resiliència Glenn Richardson, model de resiliència a l’escola, model de resiliència comunitària i model de Vanistendael. Una presentació de models que ha permès avançar el grup en el treball previst ja centrant-se en les aportacions del psiquiatre xilè, Barudy, i les set accions que ell va arribar a distingir perquè els professionals puguem treballar la resiliència amb les persones.

La darrera part de la formació ha centrat l’atenció en la diferenciació, en paraules de la formadora, entre les eines, les estratègies i les dinàmiques per treballar la resiliència. Tot plegat amb el benentès que el més important com a professionals a l’hora de convertir-nos en tutors de resiliència o agents de resiliència és l’estratègia, saber perquè treballem la resiliència i on ens porta o què treballa i reforça cada dinàmica. L’intercanvi i diàleg generat en aquest punt amb les diverses i riques aportacions dels i les assistents a la formació, com en altres moments de la formació, ha permès passar de la categoria al cas, de la teoria a la pràctica, de manera molt clara i partint de les experiències, vivències i percepcions dels propis assistents.

Un apunt final ha estat el referit al maletí professional, és a dir, com anem o estem nosaltres com a professionals per treballar la resiliència amb els altres. Tot plegat amb una clara referència a la importància de la nostra actitud, els nostres coneixements (del camp en el qual treballem: infància, immigració, adolescència, …), i per suposat que les nostres habilitats i fortaleses. En aquest mateix sentit, Hostaled, i davant del diàleg i reflexions que ha generat també aquest punt, més centrat en el professional, ha fet referència a la idea que “hem de parlar de les persones que estem atenent de la mateixa manera que si les tinguéssim al davant”,  aspecte clau per a totes aquelles persones que treballem amb i per a les persones.

En definitiva, una matinal intensa, interessant i rica que no ha deixat indiferent a ningú i que a més a més s’ha acompanyat d’una extensa documentació i una detallada bibliografia que estem segurs que servirà de full de ruta a les persones assistents en el seu dia dia, no només com a professionals sinó que segurament també com a persones. Una matinal, tot sigui dit, que a la majoria de persones se’ns ha fet curta, amb la qual cosa des del CIFE, i donat l’interès suscitat, intentarem promoure una segona trobada temàtica centrada en la resiliència. I des d’aquestes ratlles volem agrair la disponibilitat, implicació i il·lusió transmesa per la formadora.

Altres notícies relacionades en aquest lloc:

La resiliència com a capacitat de recuperar-se davant les adversitats