
Margot Bortlin, intèrpret d’alemany a anglès durant el Tribunal Militar Internacional (Wikimedia Commons)
Avui dia 20 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Interpretació de Conferències. Aquesta data coincideix amb l’inici dels judicis de Nuremberg, el procés judicial contra els criminals de guerra nazis, durant el qual es va utilitzar un sistema d’interpretació simultània basat en la tecnologia de l’empresa IBM, amb interpretació a quatre llengües: alemany, rus, francès i anglès. Si bé la interpretació simultània ja s’havia utilitzat puntualment en ocasions anteriors, des de la seva primera aparició a la Conferència Internacional del Treball de 1927, la importància crucial que va tenir durant els judicis fa que es consideri aquest moment com el del naixement de la professió.
Entre les moltes activitats que s’estan duent a terme aquests dies per visibilitzar una professió essencial en les relacions internacionals i els intercanvis culturals, destaquem l’exposició «Un judici, quatre idiomes: els pioners de la interpretació simultània a Nuremberg», organitzada per AIIC España (Associació Internacional d’Intèrprets de Conferència), que es podrà visitar, amb inscripció prèvia, al Goethe-Institut de Barcelona fins al dia 15 de desembre. Entre les activitats organitzades al voltant d’aquesta exposició, el dia 6 de novembre va tenir lloc una taula rodona sobre «La feina dels intèrprets a les zones de conflicte», en què es va abordar el tema del trauma vicari, és a dir, el desgast emocional i psicològic que poden patir els intèrprets exposats de forma repetida al relat d’experiències traumàtiques, en situacions com ara la interpretació en zones de conflicte, en casos de violència de gènere, en judicis, en l’atenció a persones immigrants, refugiades o demandants d’asil, i, en general, en tots els contextos que es coneixen com a Interpretació per als serveis públics o Interpretació comunitària: sanitat, educació, administració de justícia (policia, jutjats), administració pública i serveis socials.
Aquesta modalitat d’interpretació és molt necessària en la nostra societat actual: múltiples conflictes bèl·lics, moviments migratoris, crisis humanitàries, desplaçaments de població, catàstrofes naturals. Només cal pensar en el que està succeint actualment a Ceuta o a Canàries, o en les crisis dels refugiats sirians o ucraïnesos, en el seu moment, per adonar-se de la magnitud del repte de fer que les persones puguin comptar amb professionals que els ajudin a expressar-se en la seva llengua i a entendre la llengua del país on acaben d’arribar. A banda dels coneixements lingüístics i culturals obvis, els intèrprets que treballen en aquestes situacions han de seguir un codi ètic escrupolós i tenir uns nivells d’empatia cap a les persones vulnerables a qui estan atenent que sigui compatible amb la neutralitat i objectivitat fonamentals en l’exercici de la professió.
La realitat és que, en moltes ocasions, les persones que exerceixen com intèrprets en aquests contextos tan delicats no han rebut la formació necessària per complir amb tots aquests requisits, per no parlar de la preparació psicològica per afrontar situacions que poden ser d’una duresa extraordinària.
Si ens centrem ara en la situació dels serveis d’interpretació a l’administració de justícia a Catalunya, trobem que el servei està externalitzat a empreses privades a qui se’ls ha adjudicat el contracte a partir d’un procés de licitació en què el plec de condicions conté mancances evidents. Aquest fet dona lloc a situacions inexplicables com el que va passar recentment en el judici del cas Roger Español, tal com s’explica en l’entrevista publicada pel 9 Nou, en què la falta de professionalitat de l’empresa adjudicatària va implicar la vulneració greu dels drets lingüístics dels ciutadans davant la justícia, drets contemplats a la Directiva 2010/64/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 20 de octubre de 2010, relativa al derecho a interpretación y a traducción en los procesos penales i a la seva transposició a la llei espanyola BOE-A-2015-4605 Ley Orgánica 5/2015, de 27 de abril, por la que se modifican la Ley de Enjuiciamiento Criminal y la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para transponer la Directiva 2010/64/UE, de 20 de octubre de 2010, relativa al derecho a interpretación y a traducción en los procesos penales y la Directiva 2012/13/UE, de 22 de mayo de 2012, relativa al derecho a la información en los procesos penales.
La directiva europea recull el dret dels ciutadans a un servei d’interpretació davant la justícia amb aquestes paraules:
«La presente Directiva debe garantizar una asistencia lingüística gratuita y adecuada, que permita a los sospechosos o acusados que no hablen o no entiendan la lengua del proceso penal el pleno ejercicio del derecho a la defensa y que salvaguarde la equidad del proceso».
En el cas Roger Español, les llengües en qüestió eren català i castellà i el problema es va poder resoldre, malgrat continuar tractant-se d’una vulneració dels drets lingüístics dels implicats. Però, què hauria passat si els participants en el judici haguessin estat parlants de llengües com l’urdú, l’hindi o l’amazic, per exemple?
La comissió mixta de l’AUnETI (Asociación de Universidades del Estado Español con Titulaciones Oficiales de Traducción e Interpretación) i la Red Vértice, que agrupa les diferents associacions de professionals de la traducció, la interpretació i la correcció d’Espanya, està treballant des de fa anys, de moment sense èxit, per demanar al govern de l’estat la creació d’un registre oficial d’intèrprets judicials que permeti garantir els drets lingüístics dels ciutadans davant l’administració de justícia, dret que es va tornar a recollir en el Proyecto de Ley Orgánica de Enjuiciamiento Criminal aprovat pel govern espanyol a finals del 2025. A la pràctica, però, la realitat és que la situació no s’acosta al que estableix la llei.
Discover more from TradUVic
Subscribe to get the latest posts sent to your email.




Leave A Comment