Elisenda Tarrats. Degana de la Facultat d’Empresa i Comunicació i professora de l’MBA de la UVic-UCC
Les nostres empreses conviuen en un entorn que, avui, es considera volàtil, incert, complex i ambigu. Els experts ho resumeixen amb les sigles en anglès VUCA, fent servir una terminologia llegada del període de la Guerra Freda. Difícilment, ens jubilarem a la mateixa companyia on vam començar la nostra vida laboral, el 75% dels llocs de treball futurs encara s’han d’idear o l’esperança de vida de les empreses de nova creació a Espanya, per exemple, és de gairebé vuit anys. De ben cert, la nostra societat és líquida –com va dir el sociòleg Zygmunt Bauman– i les decisions que prenem han de permetre’ns sobreviure en aquest entorn d’extrema volatilitat: les empreses que se saben adaptar millor al canvi, aquelles que han sistematitzat el procés de presa de decisions tenint en compte aquests paràmetres, són les que al final tindran més capacitat de supervivència.
L’agilitat en la presa de decisions, així com també tenir capacitat per reduir els riscos que la immediatesa comporta, no sempre és innat. Per això, en un entorn com l’actual, la formació contínua esdevé essencial per a millorar el nostre teixit productiu. Només els professionals que tenen sensibilitat per a actualitzar els seus coneixements i entendre els nous reptes que la societat ens planteja són capaços de desenvolupar una funció directiva de manera exitosa. De fet, si l’entorn empresarial s’ha tornant cada dia més complex i incert, també les empreses en la contemporaneïtat han de competir en mercats cada dia més interconnectats i han de donar sortida a problemàtiques socials, econòmiques o mediambientals cada dia més transversals.
Els problemes derivats del canvi climàtic i l’aposta per la descarbonització –atenció amb les polítiques comunitàries d’acord amb l’estratègia 2050–, l’envelliment de la població a Occident, la robotització, l’impacte del big data, la intel·ligència artificial o la realitat virtual són alguns dels desafiaments que ens depara el futur més immediat. Un futur que no s’ha de contemplar a cinc anys vista, sinó que sempre s’ha d’explorar amb el binocles enfocant a la dècada següent. I com afrontar aquests reptes? Tornem al punt de partida: la formació. Programes com els MBA, que ofereixen les nostres universitats, són espais d’aprenentatge col·laboratiu perquè els futurs directius treballin una sèrie de competències transversals, aplicables a totes les àrees funcionals de l’empresa, que els ajudin a teixir complicitats i generar aliances perquè les seves organitzacions puguin sobreviure en un entorn cada vegada més ple d’interdependències.
La presidenta de la cooperativa Abacus, Maravillas Rojo, ho resumia en el tancament de curs de la nostra Facultat. Parlant de les actituds amb què hem d’afrontar els reptes professionals, afirmava: “Necessitem ser agents de canvi, treballar per construir comunitat, aprendre a complementar-nos i a comunicar”. Certament, els futurs directius no s’associaran a la imatge agressiva i de praxis sense escrúpols amb què ens ha acostumat Netflix o HBO; el futur directiu no només liderarà equips d’alt rendiment a través d’actituds transformadores, sinó que ho farà posant en valor, dins i fora del seu equip humà, dos vectors històricament enfrontats: la cooperació i la competició.
Deixa un comentari