El passat dimarts 29 de setembre va tenir lloc la inauguració del XIIIè Postgrau de Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest acte va comptar amb el professor del Departament de Ciències de l’Activitat Física el Dr. Gil Pla (@gildevic) que va dictar la conferència inaugural Del caos a l’ordre. O com el joc espontani és motor de desenvolupament.
El joc espontani és aquell joc que apareix de forma lliure amb el que els infants passen la major part de les hores de la seva infantesa. És aquell joc corporal del patí, de casa, del parc o de la pista que no té restriccions adultes i al qual tots els educadors, siguin de l’àmbit que siguin, i/o pares i mares constaten la seva importància evolutiva.
Ara bé, tant fàcil no deu ser quan el món educatiu, els pares o mares i fins i tot els entrenadors dels primers anys de l’esportista redueixen constantment les possibilitats de l’infant de jugar de forma lliure i espontània posant restriccions constants a la seva llibertat i promovent un joc o una activitat controlada per les normes adultes. Aquesta situació es deu, contràriament a l’afirmació que el joc espontani és valuós en el desenvolupament de l’infant, a què els resultats d’aprenentatge són l’objecte de càlcul constant de tots els sistemes educatius i els educadors o entrenadors volen controlar cada moment de joc per tal d’obtenir i computar els resultats en el desenvolupament o en l’aprenentatge que l’infant obté.
La conferència va argumentar de forma explícita el valor del joc espontani de l’infant per mitjà d’una proposta de comprensió d’aquest fenomen que li conferia valor en si mateix i li donava arguments a l’educador per intervenir de forma fàcil sobre aquest mateix joc. La conferencia va ser, doncs, una crida a permetre el joc, a permetre’l en la seva forma més espontània, a alliberar-lo de les tensions que li provoca el currículum, a argumentar-ne el seu impacte en el desenvolupament, i en definitiva, a promoure’n un paper primordial en tots aquells llocs on hi hagi infants. La preocupació de la conferència doncs es va dirigir a la pregunta: com pot aquest joc espontani (lliure i caòtic) afavorir el desenvolupament (anomenat ordre en la conferència)?
La proposta que va fer el Dr. Gil Pla per resoldre aquest a pregunta i que en certa manera podria considerar-se una estratègia de treball, consisteix en mirar de forma atenta i orientada l’activitat de joc de l’infant. Es proposa estar atent a què passa en cada tipus de joc (de maternatge, presimbòlic, sensoriomotor, simbòlic,…) sobre cadascuna de les diverses dimensions del desenvolupament de l’existència (motora, cognitiva, social i emocional). Tan sols actuar amb aquesta mirada, hom pot descobrir en cada petit instant de joc un o diversos punts d’interès en el desenvolupament de l’infant. Una vegada hom ha pres aquesta mirada atenta (sobre el tipus de joc i sobre les dimensions que mobilitza), cal orientar la mirada sobre el punt del joc que considera que el subjecte ha de potenciar o treballar, bé sigui per l’acompanyament de l’adult fent èmfasi en aquell aspecte, bé sigui deixant que el propi joc desencadeni els processos de desenvolupament de forma natural. Fer-ho permet als psicomtricistes o educadors físics, acompanyar des de la força que té el mateix joc espontani en el propi infant.
El fet que Postgrau de Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys de la Universitat Autònoma de Barcelona es troba en la tretzena edició, indica la consolidació i interès d’aquesta formació de tercer cicle. Aquesta formació té per objectiu formar futurs psicomotricistes i persones interessades en el desenvolupament del subjecte per mitjà de l’activitat corporal.
