–
Discurs íntegre dels estudiants de la 6a edició de l’MBA, llegit per Benvingut Mestres i Mònica Danés durant l’acte de cloenda:
Bona tarda a tothom, membres de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, professorat, companys i companyes.
Alba, Anna, Eva, Mònica, Àngel, Cèsar, Enric, Gerard, Jordi, Jordi, Quim i Benvingut, jo mateix… Enhorabona! Ho hem aconseguit!
Intentarem ser breus, perquè si alguna cosa hem après en aquest MBA és que s’han d’eliminar els malbarataments, i el de temps és un d’ells. També el d’excés de producció, per la qual cosa agrairem que tothom faci el favor d’acabar-se el que li posin al plat, en acabar l’acte.
En primer lloc, volem agrair a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya per haver-nos fet partícips d’aquesta experiència tan especial. I d’altra banda, per la part que ens toca al meu company Benvingut i a mi mateixa, agrair també la confiança que han dipositat els nostres companys en nosaltres per dir unes paraules en nom de tot el grup.
L’octubre passat dotze persones desconegudes compartíem un mateix propòsit i iniciàvem un màster amb molta il·lusió i incertesa. Molts dels alumnes que estem aquí, per no dir tots, ens fèiem la mateixa pregunta abans d’emprendre aquest camí:
Per què necessito cursar un MBA?
La realització d’aquest màster ha representat un gran repte per a tots nosaltres, que ens ha aportat l’assimilació de nous conceptes acadèmics. Portem molt contingut après: teories, mètodes, anàlisi de casos, material de referència que encara estem intentant assimilar… Però sens dubte, el millor aprenentatge, ha estat que ens hem conegut millor a nosaltres mateixos i això ens ha portat a millorar no només com a persones sinó també com a professionals.
Amb els casos pràctics hem après totes les estratègies i procediments que han utilitzat les empreses més rellevants del sector tèxtil per assolir l’èxit. I aquests conceptes han estat molt interesants, però si ens guiem pel sentiment i no per la raó, val a dir que no tot és Zara o Mango, també hi ha empreses com Nou Moscada, una firma de producció local, ètica i sostenible, amb una fundadora creativa i que pertany a aquest grup d’amics que hem forjat un vincle durant aquests últims mesos. Igual que no tot és Mercadona o Casa Tarradellas, també hi ha empreses com Carns Arderiu, de les quals segur que també hi ha moltes coses a aprendre.
I parlant de casos pràctics, no podem ometre una pràctica que ens va marcar a tots i que va fer aflorar la nostra vessant més estratègica, per no dir que ens va fer detestar les corbates: el simulador. Recordarem aquesta experiència com a unió d’equip i competició sana, en la que ens vam adonar de les implicacions que té prendre una mala decisió, de gestionar la incertesa, de saber assumir riscos i reformular ràpidament les estratègies per ser competitius. El més agraït va ser que la comunicació entre tots va ser enriquidora i vam detectar que ens coneixíem el suficient com per col·laborar i sumar plegats.
De fet, gran part d’aquest èxit s’ha degut a l’encert de realitzar el Discovery Insights en les classes inicials del curs. Això ens va servir per a analitzar-nos i aprendre a comunicar-nos assertivament amb els companys de classe. Realment va ser la millor carta de presentació i, possiblement, l’eina que ens va fer unir com a grup. I així, com qui no vol la cosa, tots junts vam compartir una copa en un bar de Nova York amb el Dr. Joan Massons, la Melanie Griffith i les seves “armas de mujer”, i també vam conèixer el Dr. Jordi Franch, un professor d’economia amb una memòria prodigiosa que se sabia el nom i els dos cognoms de tots nosaltres.
Aquesta unió encara va ser més evident a partir de la meitat del màster. Ens atrevim a dir que nosaltres som els de l’edició VUCA, concepte de l’entorn actual que ha mencionat varies vegades el professorat i que no només hem après teòricament, sinó que l’hem experimentat. Ens ha tocat viure una edició especial, doncs ja des de l’inici algunes sessions van quedar alterades per la tardor calenta, i a la primavera ho vam acabar de rematar amb el confinament imposat per les autoritats per evitar la propagació de la COVID-19.
Hem cursat un total vint-i-quatre classes en format digital, i una de les coses que hem trobat a faltar han estat els esmorzars al bar del polígon Muntanyola cada cop que fèiem el descans i apagàvem la nostra càmera per anar a fer un cafè amb llet a la cuina de casa. I tot i només veure’ns les cares, cada classe ens duia a una experiència diferent: vam anar d’excursió a Rússia, ens van centrifugar a Girbau, vam analitzar la nostra marca personal, i amb els professors que ja tenien un nivell avançat de Zoom, fins hi tot vam fer pràctiques en grups reduïts. I tot això, sense moure’ns de la cadira de casa!
Avui volem agrair tot l’esforç i la capacitat d’adaptació del professorat per a les classes que ens han impartit en remot. És admirable l’esforç que han realitzat perquè poguéssim assimilar els conceptes de la millor manera possible, amb els recursos limitats dels que disposaven. Professors, us donem les gràcies per haver-nos obert les portes virtuals de casa vostra, i per demostrar-nos com cal afrontar els canvis i quina es l’actitud per aconseguir els nostres objectius, independentment dels impediments que puguin sorgir.
D’altra banda, també hem descobert com és de complicat concentrar-se amb tants estímuls i saber atendre el què és important, i seguir després amb el que és urgent, encara que això representi anar a dormir passades les dues de la matinada o llevar-te a les cinc del matí per portar tots els projectes endavant. La majoria hem afrontat situacions complicades, com compaginar el teletreball amb la vida familiar, reinventar-nos per superar crisis inesperades o patir per la salut d’algun familiar. Per això i per moltes altres circumstàncies que ens han acompanyat durant tot aquest temps, avui se’ns reconeix el nostre esforç. Perquè som un exemple d’entrega, d’esperit de superació i de lluita per sortir de la nostra zona de confort.
Potser ara ens sembla que aparentment res ha canviat, que tenim el mateix estrès, la mateixa feina, la rutina habitual, però certament nosaltres hem canviat. Hem adquirit noves habilitats, som capaços d’adaptar-nos a noves situacions, d’organitzar el nostre temps, de gestionar la incertesa, tenim present que el resultat del que fem depèn de nosaltres i de la nostre actitud positiva. Però, segurament, el més estrany serà que, a partir d’ara, les solteres i els solters del grup li demanaran a les seves parelles quin ROA tenen abans de casar-se.
Després de compartir tots aquests moments, ja podem respondre a la nostra pregunta, i és que cursar un MBA és necessari per créixer dins el món empresarial, per obrir les nostres ments, impregnar-nos de noves tendències directives i de lideratge, obrir noves portes, però per sobre de tot, serveix perquè absoluts desconeguts acabin essent companys i creïn sinergies que segur que perduraran durant molt de temps.
Finalment, no podem acabar aquesta etapa sense donar les gràcies a tots els que ens heu ajudat a millorar com a persones i facilitar-nos el camí. Sobretot al coordinador del màster, el Dr. Cèsar Duch, agrair-li que ens hagi guiat en tot moment, i no només en l’assessoria dels nostres projectes finals de màster, sinó també en resoldre ràpidament els dubtes que ens han sorgit durant el curs. Agraïm també els comunicats informatius de la Dolors Vinyet i el tracte amable de la Samira, que ens rebia sempre amb un somriure en arribar a les instal·lacions de la universitat a Granollers. I per suposat, gràcies a tots els professors que ens han impregnat amb les seves experiències i visions i han despertat les nostres inquietuds per millorar.
Tots els que esteu avui aquí us heu guanyat el nostre reconeixement per haver-nos regalat aquesta llavor que ens motiva a actuar per perseguir les nostres inquietuds. Moltes gràcies!
Deixa un comentari