Marcos Cánovas i Àngel Tortadès van presentar sengles comunicacions al 37è congrés internacional de l’Associació Espanyola de Lingüística Aplicada (AESLA) que va tenir lloc del 27 al 29 de març de 2019 a la Universitat de Valladolid.
El congrés, sota el lema Bilingüisme i llengües en contacte, va tenir l’objectiu d’aprofundir en l’estudi del bilingüisme en les seves diferents dimensions a través de les múltiples metodologies i propostes teòriques utilitzades per diferents investigadors.
Amb ponències sobre Llengua per a finalitats específiques, psicologia del llenguatge, llenguatge infantil i psicolingüística, sociolingüística, pragmàtica, anàlisi del discurs, lingüística de corpus, lingüística computacional i enginyeria lingüística, lexicologia i lexicografia, traducció i interpretació, el focus principal es va situar en els fenòmens lingüístics que es produeixen quan diferents llengües interactuen en les comunitats bilingües i en la ment dels parlants bilingües amb diferents perfils i durant les diferents etapes del procés d’adquisició-aprenentatge.
Tema de la comunicació d’Àngel Tortadès
Les ciències cognitives i la lingüística cognitiva constitueixen el paradigma que porta a la traductologia a obrir el focus cap a l’estudi dels processos que intervenen en un acte de traducció. Es crea el concepte “translation process research”, TPR, una disciplina que inclou tant la traducció oral (interpretació) com l’escrita. Des d’aleshores, s’han vingut definint i estudiant els més diversos factors cognitius implicats en el procés traductor i les seves interrelacions: esforç cognitiu, magnitud de les unitats de traducció, ús dels universals de traducció… Així mateix, la incidència que exerceix sobre determinats aspectes del procés traductològic la possessió, per part de la persona que tradueix, d’una competència multilingüe enfront de la possessió de la competència bilingüe estrictament necessària en un acte de traducció concret, també ha estat objecte d’ estudis amb diverses metodologies (Schwieter & Ferreira, 2017).
Els primers estudis en TPR es van iniciar mitjançant protocols de verbalització. Aquests es complementarien més endavant amb sistemes de key logging, eye tracking, amb registres de l’activitat a la pantalla, contraposats generalment a informes postfacto, entrevistes, qüestionaris… També han evolucionat els estudis de corpus i diferents tipus d’estudis, alguns dels quals arriben al monitoratge de l’activitat elèctrica del cervell. Metodològicament les principals línies han tendit a enfocar la recerca en traducció escrita cap als estudis empírics o bé cap a metodologies mixtes quantitatives i qualitatives. Els estudis estrictament qualitatius no abunden malgrat el seu potencial Hubscher-Davidson (2011). Els resultats obtinguts aporten les primeres dades científiques sobre el procés traductor i representen un avanç però gairebé la totalitat d’especialistes reconeix les limitacions d’aquests sistemes: manca de validesa ecològica, subjecció a les ingerències de les dinàmiques de grup, el fet de mostrar principalment només els moments conscients del procés, etc.
Amb l’aplicació de les tecnologies de la informació i de la comunicació s’obren noves vies, que permeten apropar-se al procés traductor de manera científica des d’altres òptiques. Una d’elles és l’observació directa de la interacció duta a terme pels estudiants durant l’execució, a distància, de tasques interactives de traducció en entorns d’aprenentatge en línia. Aquests entorns fan possible que es resolguin tasques de traducció escrita mitjançant la discussió entre diversos participants i que aquesta discussió quedi automàticament registrada. D’aquesta manera es pot accedir no només al resultat final de la tasca (producte) sinó també a l’evolució de l’execució de la tasca (procés) i obtenir dades rellevants de cara a la investigació del procés traductor. Aquest entorn constitueix un camp especialment apte per dur a terme recerca qualitativa seguint el mètode observacional i permet obtenir unes dades amb una validesa ecològica més gran, en comparació amb les obtingudes mitjançant els paradigmes experimentals tradicionals. Per tant es vindrien a pal·liar els principals defectes atribuïts als protocols. D’altra banda, l’aparició de programes especialitzats en anàlisi qualitativa, els anomenats CAQDAS faciliten enormement el maneig de les dades obtingudes dels registres.
En la ponencia es presenta a grans trets l’estudi que estic portant a terme en l’àmbit de la meva tesi doctoral i que té l’objectiu d’observar aspectes cognitius i socials rellevants del llenguatge durant el procés traductor a partir de l’anàlisi de les verbalitzacions durant l’execució de les tasques interactives esmentades. Concretament es presenten alguns resultats amb referencia al tema del congrés (bilingüisme i llengües en contacte) sobre la base de la comparació de verbalitzacions de participants amb diferents nivells de competència en diferents llengües.
Comunicació de Marcos Cánovas: Entorn personal d’aprenentatge i portafolis electrònics en estudis de Traducció
La incorporació del concepte d’entorn personal d’aprenentatge o PLE (de l’anglès personal learning environment) als estudis de Traducció porta a algunes consideracions que connecten directament amb competències fonamentals en la formació de traductors. La idea del PLE es vincula amb teories sobre l’aprenentatge com el connectivisme o la teoria LaaN (Learning as a Network). El visibilitzar per mitjans electrònics una sèrie d’elements que es poden considerar l’entorn personal d’aprenentatge dels estudiants (entenent com a tal el conjunt de recursos aliens a la institució acadèmica que l’estudiant es procura com a suport per a la seva formació) afavoreix la interacció entre els membres del grup, equivalent a la interacció en entorns professionals reals. Com a conseqüència d’aquesta interacció, no només s’afavoreix l’aprenentatge cooperatiu, sinó que els estudiants tenen accés a noves fonts i recursos que proporcionen altres membres del grup i que són determinants per potenciar la seva autonomia i prendre decisions adequades a l’hora de resoldre els reptes que plantegen els projectes formatius.
Tenint presents aquestes consideracions, hem incorporat a algunes matèries de grau i màster de l’àmbit de la Traducció de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, de forma experimental, la plataforma de portafolis electrònics Mahara. D’aquesta manera, la nostra proposta ha intentat unificar els conceptes d’entorn personal d’aprenentatge i de portafolis (en el portafolis, l’estudiant presenta mostres significatives del progrés de la seva formació i proposa reflexions al voltant del procés). Mahara facilita aquesta unificació: permet visibilitzar els resultats de l’aprenentatge, permet reflexionar (punt en comú entre els portafolis i els PLE) i permet visibilitzar recursos externs (en el camp de la traducció poden ser glossaris, textos paral·lels o especialitzats, articles acadèmics, opinions de professionals, fòrums de debat, etc.).
Dels treballs realitzats fins ara, destaquem els resultats d’un estudi i un projecte en marxa.
L’estudi realitzat va recollir dades a partir de la implementació de l’entorn Mahara en estudiants de grau que no l’havien utilitzat abans. De les dades recollides es desprèn un augment significatiu de l’accés i ús dels estudiants a recursos electrònics relacionats amb l’àmbit de la traducció després de visibilitzar i compartir amb la resta del grup els recursos del seu entorn personal d’aprenentatge.
D’altra banda, el projecte pretén implementar de manera generalitzada en un màster en traducció un model de multiplataforma virtual que inclou els recursos oberts Moodle i Mahara, de manera que a les aules virtuals institucionals basades en Moodle s’introdueix l’accés a Mahara. Així, es pretén que, com a complement a les aules virtuals de cada assignatura, la plataforma Mahara funcioni de manera transversal: els continguts no només es comparteixen en les diferents assignatures, sinó que l’estudiant té un repositori de treballs i recursos que faciliten una reflexió global sobre tot el procés formatiu. Aquesta reflexió té especial rellevància en determinats moments dels estudis, com en les assignatures de pràctiques i, especialment, el Treball Final de Màster.
(Redacció: Àngel Tortadès i Marcos Cánovas)
