Category Archives: Digital tools/eines digitals/herramientas digitales

WhatsApp, a tool for language learning

Posted by 1 de de febrer de 2021

By Àngels Pinyana

Technological advances have made mobiles more efficient, user friendly, and adaptable to different purposes. As mobile devices have become more ubiquitous, so have the mobile apps and social networking sites that aim to help teachers and students take advantage of such ubiquity. According to different authors, these apps promote interaction among users, fostering collaborative learning and improving motivation, and they also seem to boost vocabulary knowledge. However, it is the portability of the mobile devices themselves, and above all, the capacity to erase the physical and temporal limits of the classroom, what makes mobile learning especially suitable to study at anytime and anywhere, both for formal and informal learning.

Instant messaging applications in particular, like WhatsApp, appear to have great potential for educational purposes mainly because of the type of communication and discourse they produce. In terms of communication, WhatsApp facilitates quick and interactive multimedia exchange of information either in one-to-one or in closed-group interactions in real time, synchronically or quasi-synchronically, while being physically distant. And in terms of discourse, WhatsApp generates a type of discourse that not only incorporates features of both written and oral varieties of the language, but it also may combine visual, verbal and acoustic elements. All of this conforms WhatsApp as a rich setting for multimodal communication to occur.

The article “Extending language learning beyond the EFL classroom through WhatsApp” by Elsa Tragant, Àngels Pinyana, Jessica Mackay and Maria Andria, published in Computer Assisted Language Learning (2021), explores the type of communication produced by a group of foreign language learning students when they voluntarily engage in different language learning tasks, initiated by the teacher, in a WhatsApp group. The study describes how the language tasks were enacted, how the chat was also used for informal communication among peers and with the teacher, as well as how negotiation and participation in the chat evolved over time.

The analysis of the messages produced showed that many of the students in the group voluntarily practiced the target language outside class time and engaged in real communication through their mobile devices. The fact that the chat was voluntary did not stop students from showing high levels of engagement in performing these tasks, often producing long, pragmatically appropriate messages and extended conversations. The longitudinal analysis of the data, however, revealed that participation fluctuated across tasks, and that the WhatsApp group, over time, became a means of informal, off-task communication, which the teacher had not planned. Spontaneity and authenticity were evident in these off-task conversations and resulted in increased rates of participation.

All in all, instant messaging seems to be a relevant pedagogical resource that is worth considering when designing foreign language courses that aim at promoting L2 use, as the messages generated both when students are completing a teacher-initiated task, or when they are communicating off-task, seem to be equally productive in engaging students to use English beyond the walls of the classroom.

MOOC: subtitular en línea

Posted by 25 de de novembre de 2016

Disponible només en espanyol

Los MOOC (del inglés Massive Online Open Courses, o cursos online masivos y abiertos) constituyen una oportunidad y un reto al mismo tiempo, tanto para los estudiantes como para las instituciones que los ofrecen.

Los estudiantes acceden de manera gratuita a formación y conocimiento en un número ilimitado de ámbitos. Por otro lado, sin embargo, tienen que aprender a moverse en un entorno en el que hay un gran número de personas (normalmente, cientos o miles) aprendiendo y en el que no puede haber una supervisión directa de los docentes. El estudiante, por lo tanto, se tiene que desenvolver con autonomía y aprovechar al máximo los recursos disponibles, como la interacción en los foros, la evaluación formativa (por ejemplo, a través de cuestionarios y de actividades peer to peer, de evaluación entre los propios estudiantes) y los materiales del aula (es muy habitual en los MOOC que los materiales de formación se presenten sobre todo en vídeo, aunque no se excluyen formatos textuales).

Por parte de las instituciones educativas, los MOOC representan una ventana abierta al mundo desde la que se puede ofrecer una muestra de la docencia que se imparte, de manera que aumenta tanto la visibilidad institucional como la posible difusión de la oferta formativa. La contrapartida es que diseñar un MOOC exige un esfuerzo pedagógico adaptado al objetivo (no es posible extrapolar directamente las clases presenciales, y tampoco la estructura de las aulas virtuales pensadas para grupos pequeños). Hay que crear, por lo tanto, materiales específicos y de calidad.

Con todos estos presupuestos bien presentes, la Universidad de Vic – Universidad Central de Cataluña está a punto de ofrecer sus dos primeros MOOC en la plataforma Miríada X.  Uno de ellos es sobre SEO: posicionamiento natural en buscadores y el otro sobre subtitulación en línea.

Vamos a centrarnos en el segundo, que está vinculado a los trabajos del grupo de investigación GRAC, responsable de este blog. El curso Subtitular en línea comienza el próximo 28 de noviembre y se impartirá durante cuatro semanas. El objetivo es que los participantes se familiaricen con las convenciones fundamentales de la subtitulación profesional y que, al mismo tiempo, conozcan la plataforma Amara, que permite subtitular vídeos de YouTube y participar en proyectos de voluntariado en el ámbito de la subtitulación. De esta manera, los subtítulos realizados por los participantes en estos proyectos (en vídeos vinculados, por ejemplo, al conocido sitio de charlas TED) se incorporan a los materiales audiovisuales que ofrecen en línea una serie de plataformas educativas, científicas, culturales o de entretenimiento.

Los materiales (con el peso, como se indicaba que es habitual en los MOOC, en los vídeos) y el diseño del curso pretenden favorecer la práctica de los participantes y el dominio de destrezas técnicas y traductológicas. Para ello, será fundamental que el curso facilite orientación y apoyo para resolver dudas, interactuar y acceder a información útil, tanto dentro como fuera del aula.

El curso se sitúa en un contexto en que los avances tecnológicos y la subsiguiente variedad de soportes de difusión, en paralelo a la internalización creciente de los contenidos, multiplican las oportunidades de mediación lingüística. Así, este MOOC supone también un elemento más de reflexión sobre el papel de la traducción -en forma de subtitulación en este caso- en un entorno global multicultural y multilingüístico en constante cambio.

MeLT 2016 / ReEL 2016 – Université du Québec à Montréal

Posted by 17 de d'abril de 2016

 

Imagen1

La Dra. Gemma Delgar presentarà el proper 22 d’abril la comunicació “L’interaction langagière à distance : un complément des cours présentiels ?” a la trobada anual que organitza la Universitat del Quebec a Montreal (UQAM) sobre l’ensenyament de llengües estrangeres i que aquest any tracta el tema de l’optimització de l’ensenyament-aprenentatge de les habilitats d’expressió oral. El congrés pretén abordar aspectes com l’ús de les noves tecnologies, l’avaluació de l’expressió oral, la gramàtica de l’oral, la integració de les varietats geogràfica, social i situacional, etc. La comunicació s’inscriu dins del projecte del GRAC “Interacció oral en llengües estrangeres en entorns presencials i online”.

Actualment, Gemma Delgar es troba fent una estada de recerca d’un curs acadèmic al Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Harvard, als Estats Units.

Noves formes d’aprendre

Posted by 29 de de febrer de 2016

El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació ha aportat a l’ensenyament un gran nombre de recursos virtuals. Les institucions educatives han fet un esforç per incorporar aquests recursos a la formació i, de fet, els sistemes de gestió de l’aprenentatge (o LMA, de l’anglès learning manage system), com ara Moodle, formen part del paisatge habitual en la docència en diversos nivells, d’ensenyament primari a superior, amb les adaptacions pertinents en cada cas. Igualment, els estudiants reben formació en les eines digitals que tenen un paper de suport en la gestió i presentació de la informació vinculada a la seva especialitat d’estudi o que els seran imprescindibles en la vida professional.

Però el que ofereix i veu la institució no és més que una part del total. Queda fora de control un nombre considerable de recursos que es fan servir per aprendre, perquè el que ofereix el món digital no acaba, ni molt menys, allà on acaben els recursos que ofereix el centre educatiu. Un estudiant potser descobreix un lloc web de referència amb informacions interessantíssimes sobre un tema determinat, una altra fa una consulta –i rep resposta– a un fòrum especialitzat, i una tercera persona escriu una entrada en un blog on expressa la seva opinió sobre una qüestió tractada a classe; és possible que aquesta intervenció ajudi a algú altre que cursa els mateixos estudis a molts kilòmetres de distància. La riquesa de tot això és molt gran.

Sempre s’han utlilitzat fonts informals per aprendre, però, amb el creixement del món digital, aquests recursos s’han multiplicat i, amb ells, les possibilitats d’establir connexions significatives amb el coneixement. Per això sorgeix la idea d’entorn personal d’aprenentatge (o PLE, de l’anglès personal learning environment), com tot aquest conjunt d’eines i procediments que pren cadascú, en la seva tria particular, del món digital: s’aprèn en xarxa, cada vegada més.  A partir d’aquí, han sorgit desenvolupaments teòrics que intenten explicar el que passa, com ara el connectivisme o la teoria LaaN (Learning as a Network). El gran repte per a les institucions acadèmiques és aprofitar i compartir, en el context del grup-classe o més enllà, aquests espais personals que tan útils resulten per obtenir informació, per interactuar amb altres persones i per fer reflexions sobre els temes d’estudi. És a dir: com fa visible cada estudiant allò del seu PLE que vol fer visible i com ho comparteix per aprofitar-lo col·laborativament en un entorn formal. Continuarem parlant del tema…