En un context de fragmentació econòmica i geopolítica creixent, la sobirania digital i financera s’ha convertit en un element central per sostenir la competitivitat d’una regió. La conferència celebrada el passat 11 de maig a la UVic-UCC en el marc de les Jornades L’economia catalana en un món en fractura, va posar de manifest com els canvis tecnològics i geopolítics estan redefinint les bases de l’economia i la necessitat d’entendre qui controla avui els recursos clau per impulsar la prosperitat econòmica. La sessió va comptar amb la participació de Miquel Ixart Flores, economista del Banc Central Europeu (BCE), que va exposar els mecanismes que s’estan desplegant per garantir l’estabilitat bancària a la Unió Europea, i de Marta Gomà, directora corporativa de l’Institut Català de Finances (ICF), que va explicar el paper de la banca pública catalana davant dels reptes financers dels pròxims anys.

Dades, infraestructures i nou poder econòmic

Una de les idees centrals de la intervenció de Miquel Ixart va ser que el poder econòmic global ja no resideix exclusivament en els estats o els bancs, sinó en les grans empreses tecnològiques  o BigTech. Es tracta de corporacions que gestionen infraestructures digitals essencials per a la vida quotidiana actual, com per exemple el núvol, els sistemes de pagament o múltiples serveis digitals,  i que operen amb un actiu clau: les dades.

Segons va explicar el ponent, les empreses BigTech no només ofereixen productes o serveis, sinó que han creat ecosistemes estructurals dels quals depenen els mateixos bancs i sobre els quals, fins fa poc, no existia un control suficient. “Una dependència que -segons va remarcar Ixart Miquel– no és només econòmica, sinó que esdevé també un factor de risc sistèmic”, especialment davant dels ciberatacs, que poden tenir motivacions econòmiques (com la demanda de rescats) o bé objectius clarament subversius.

En aquest sentit, Ixart va subratllar la importància de poder governar les infraestructures digitals i bancàries per garantir l’estabilitat econòmica en un entorn marcat per la incertesa geopolítica.

“El control del risc tecnològic ja no és una qüestió tècnica, sinó una condició imprescindible per preservar la confiança i el bon funcionament del sistema financer”, va afimar.

Cap a una nova governança del risc tecnològic

Davant d’aquest escenari, l’economista va explicar el paper del reglament europeu DORA, que permetrà, per primera vegada, que el supervisor europeu —en aquest cas el BCE— pugui supervisar directament empreses no financeres que proveeixen infraestructures crítiques per al sistema financer. Segons l’expert, aquest pas és imprescindible per avançar cap a una nova governança del risc tecnològic, reduir dependències excessives i recuperar capacitat de decisió a escala europea. El ponent va defensar així que aquest canvi regulador obre la porta a reforçar la sobirania digital i a situar el risc tecnològic al centre de la supervisió financera.

El paper de la banca pública catalana

La mirada de futur es va completar amb la intervenció de Marta Gomà, que va posar el focus en el paper estratègic de la banca pública. Segons va explicar la directora de l’ICF, els grans reptes europeus com la competitivitat empresarial, la transició energètica, l’accés a l’habitatge o la seguretat requereixen finançament a gran escala i una distribució eficient dels recursos. I és en aquest context, que la banca pública esdevé una eina clau per captar i canalitzar finançament europeu de manera eficient.

Gomà va emfatitzar el mandat de la banca pública de  cobrir buits de mercat, aportar capital pacient i generar efecte multiplicador, sempre de manera complementària al sector privat,  una funció especialment rellevant en projectes amb alt impacte econòmic i social que “difícilment tirarien endavant només amb criteris estrictament de mercat”. L’exposició de Gomà va aprofundir en els instruments de què disposa actualment l’Institut Català de Finances per canalitzar recursos europeus i en la seva capacitat d’incidència directa sobre l’economia real de manera que contribueixin a reforçar la resiliència del teixit productiu.

Competitivitat amb capacitat de decisió

Al llarg de les darreres setmanes, les Jornades sobre Economia Catalana en un Món en Fractura han permès analitzar els principals factors que condicionen la competitivitat de Catalunya en el nou escenari geopolític: la distribució territorial del coneixement, el factor energètic, la capacitat d’innovació, la diversificació productiva i industrial, així com el paper de les importacions i les exportacions amb professionals de primera línia tant a nivell català com internacional. Tal com s’ha evidenciat en aquesta darrera sessió, tots aquests elements només poden desplegar el seu potencial si es fonamenten en un sistema financer sòlid, fiable i autònom, avui indestriablement lligat al control i a la gestió digital.