El gir de la Unió Europea cap a una política industrial més activa obre un nou cicle d’oportunitats per als territoris que la conformen. El nou context global marcat per la fragmentació geopolítica, la pressió sobre les cadenes de subministrament i la competència tecnològica, torna a posar la política industrial a un lloc central en l’agenda econòmica i, per a zones amb una base productiva sòlida i diversificada, el canvi de paradigma pot convertir-se en un avantatge. Els experts Dimitri Zurstrassen, Economist Fellow a la DG Grow de la Comissió Europea, i Oriol Alcoba, director d’Innovació i Transferència de Coneixement a ESADE, van esbossar algunes de les oportunitats per Catalunya en el nou context global durant la segona jornada d’Economia Catalana dedicada a la política industrial europea que va tenir lloc el passat 27 d’abril a l’Aula de Cinema de la UVic-UCC.

Una base industrial a favor

D’acord amb els ponents, Catalunya parteix d’una posició relativament avantatjosa en el nou mapa industrial europeu. El pes del sector manufacturer és superior a la mitjana de la Unió Europea, l’economia catalana és clarament exportadora i concentra una proporció rellevant de la inversió en R+D, del teixit innovador i del talent industrial de l’Estat. Aquesta combinació és clau en un moment en què Europa vol reforçar la producció pròpia en àmbits considerats estratègics (energia, mobilitat, salut, tecnologia)  i disposa de diversos instruments específics per fer-ho, entre ells, la Llei d’Acceleració Industrial  (Industrial Accelerator Act, IIA) d’imminent aprovació.

El sector farmacèutic, una oportunitat de lideratge

Segons l’anàlisi de Zurstrassen, el principal actiu estratègic de Catalunya és el sector farmacèutic i químic. Intensiu en coneixement, fortament internacionalitzat i amb una elevada capacitat d’innovació, encaixa plenament amb les prioritats europees de sobirania sanitària, sostenibilitat i autonomia tecnològica. Aquest sector permetria a Catalunya captar inversions d’alt valor afegit vinculades a la química verda amb una exposició relativament menor a la competència directa del denominat “segon xoc xinès”. És, en conseqüència, un dels àmbits on el nou marc europeu pot tenir un impacte més immediat i estructural.

Evolució de l’automoció i mobilitat elèctrica

L’automoció, un àmbit de fort arrelament al territori, continua essent el tercer sector industrial del país i un pilar de l’ocupació industrial. La transició cap al vehicle elèctric i la mobilitat neta, impulsada de manera decidida per la UE, obre -segons van apuntar els experts- una finestra d’oportunitat rellevant per a Catalunya, si es consolida la seva integració en les cadenes de valor europees.

No obstant això, durnat la sessió  també es van assenyalar les dificultats a considerar: algunes de les oportunitats esmentades estan condicionades a factors crítics com la necessitat de posicionar-se en segments de més valor afegit, l’acompanyament de polítiques públiques específiques i el desplegament d’infraestructures estratègiques, com per exemple el Corredor Mediterrani.

Maquinària i tecnologies industrials: un avantatge poc visibilitzat

Un altre vector clau d’oportunitat apuntat durant la jornada va ser el sector de la maquinària, sovint menys visible però essencial per a la reindustrialització europea ja que la descarbonització, l’automatització i la modernització del teixit productiu depenen directament d’aquest tipus d’indústria. Catalunya disposa d’un teixit d’empreses mitjanes altament especialitzades, amb capacitat exportadora i coneixement tecnològic. La nova política industrial europea, que reforça la demanda interna i la contractació pública amb criteris d’origen, pot actuar com una palanca de creixement per a aquests sectors.

Digitalització industrial i sobirania tecnològica

Durant la sessió es va fer referència a l’aposta europea per la sobirania digital, la qual representa una oportunitat transversal per al conjunt de la indústria catalana. La necessitat de desplegar infraestructures digitals segures  i de digitalitzar polígons i plantes productives obre espais per al creixement del sector TIC industrial i per a la millora de la competitivitat global del teixit productiu. En aquest sector, Catalunya es troba ben alineada, segons els ponents, amb les noves prioritats europees ja que combina un ecosistema tecnològic dinàmic amb una base industrial significativa.

Una mirada a llarg termini

A nivell estratègic global, Oriol Alcoba va aprofundir en la ubicació d’aquest moment com la resposta a dècades de pèrdua de pes de la indústria, fruit d’una terciarització progressiva i d’una confiança excessiva en el mercat. Durant la conferència, l’expert va mostrar l’evolució de l’experiència asiàtica de les últimes dècades, basada en polítiques industrials actives i en l’acompanyament públic de projectes d’alt risc, demostrant així que la inversió en coneixement no es transforma automàticament en capacitat productiva sense una estratègia industrial clara.

Els ponents van coincidir en concloure que Catalunya té oportunitats reals per a posicionar-se competitivament en el nou context industrial europeu, tot i que serà necessari actuar amb rapidesa i decisió estratègica: caldrà definir prioritats, reforçar incentius a la inversió productiva, sofisticar les polítiques d’atracció d’inversions, regenerar el teixit industrial i avançar en la simplificació administrativa.