Les oportunitats de diversificació productiva de l’economia catalana i els reptes de la innovació basada en la recerca van centrar la tercera conferència del cicle L’economia catalana en un món en fractura, celebrada el passat 4 de maig a l’Aula de Cinema del Campus UVic de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). La sessió va comptar amb la visió acadèmica de César Hidalgo, professor de la Toulouse School of Economics, i amb la mirada professionista de Laia Pellejà, directora de l’Institució CERCA. Tots dos ponents van oferir perspectives complementàries sobre el paper del coneixement científic, la capacitat de transformar-lo en activitat productiva i el seu impacte com a motor de la competitivitat econòmica futura de Catalunya.
L’economia de la complexitat i la capacitat de diversificació productiva
En la seva intervenció, César Hidalgo va oferir una aproximació científica al concepte de l’economia de la complexitat per entendre com evolucionen les economies de les regions i com poden ampliar la seva base productiva. El ponent va partir d’una idea clau: l’economia no funciona perquè unes poques persones concentrin molt coneixement, sinó perquè moltes persones aporten coneixements parcials que, combinats, fan possibles activitats complexes. A partir d’aquest principi, va introduir el concepte d’economia de la complexitat, que analitza com el coneixement col·lectiu d’un territori es materialitza en el conjunt d’activitats que és capaç de desenvolupar.
Segons aquest enfocament, la diversificació productiva no és aleatòria: les economies tendeixen a incorporar noves activitats que són afins a les que ja desenvolupen, perquè comparteixen capacitats, habilitats i coneixement no fungible. Aquesta afinitat permet identificar quines capacitats latents té una economia i anticipar cap a on pot evolucionar la seva especialització. En aquest sentit, Hidalgo va destacar que la complexitat econòmica és un indicador clau del valor d’una economia, ja que connecta la sofisticació de les activitats amb els territoris capaços de produir-les.
L’aproximació va permetre introduir el debat posterior sobre com activar aquestes capacitats latents des del sistema científic i transformar-les en innovació real per a l’economia catalana.
Del coneixement a l’impacte real
La segona ponència, a càrrec de Laia Pellejà, directora de l’Institució CERCA Catalunya, va aportar una mirada estratègica sobre el paper de la recerca en l’economia catalana. Més enllà de descriure la solidesa del sistema científic, Pellejà va situar la ciència com una infraestructura clau de sobirania econòmica i tecnològica. Un dels missatges centrals de la seva intervenció va ser que Catalunya ja competeix científicament a escala europea, però que el veritable repte és transformar aquesta excel·lència en innovació adoptada pel teixit empresarial.
La ponent va subratllar que el gran pas pendent és fer el salt de la recerca a la innovació, “una de les bases del creixement futur”. En aquest sentit, va posar el focus en el paper dels investigadors joves i en la necessitat de reforçar l’emprenedoria des de les primeres etapes de la formació. Entre les línies d’acció destacades, va subratllar la importància d’incorporar formació en emprenedoria des del grau, facilitar pràctiques en centres de recerca i crear ecosistemes que connectin coneixement, finançament i teixit productiu.
En aquest context, Pellejà va reivindicar el sistema CERCA no només com una xarxa de centres d’excel·lència científica, sinó com una eina clau per convertir coneixement en capacitat econòmica futura. El repte, va assenyalar, és integrar la recerca dins l’estratègia industrial del país i escalar-ne l’impacte real.
Mirades complementàries per afrontar el futur
El diàleg entre les ponències d’Hidalgo i Pellejà va reforçar una idea compartida al llarg de la jornada: el futur de l’economia catalana no depèn només de generar coneixement, sinó de com s’organitza, es connecta i es transforma en activitat productiva i innovació. En un món en fractura, la capacitat de diversificar, innovar i aprofitar les capacitats existents esdevindrà un factor determinant per a la competitivitat i el creixement del país.
