La configuració de la futura societat catalana, la transició del model energètic del país i l’aplicació de les noves tecnologies per optimitzar les possibilitats del territori van centrar la primera sessió de les Jornades sobre Economia Catalana, organitzades per la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). El cicle de seminaris, impulsat i coordinat pel professor associat d’Història Econòmica Pere Aragonès, té com a objectiu ajudar a “interpretar què està passant en aquests moments al món i analitzar com ho podem aprofitar a Catalunya” tenint en compte la incertesa i la complexa realitat geopolítica internacional. En aquest sentit, Josep Burgaya, degà de la FEC, va agrair la generositat d’Aragonès per compartir els seus coneixements d’economia i organitzar un cicle necessari per a agents socials, estudiants i, en definitiva, per a tota la societat.

La societat del futur que es crea avui 

Per a entendre quines són les tendències de població, l’acte va comptar amb la participació d’Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics de Catalunya. Segons l’expert, la població catalana augmenta a un ritme de 110.000-120.000 persones per any impulsada principalment per la immigració en un context de baixa fecunditat i envelliment progressiu. Aquesta dinàmica configura una societat dual, on una part de la població creix gràcies als fluxos migratoris mentre una altra envelleix, la qual cosa obliga a repensar el concepte mateix d’envelliment, cada cop més vinculat a la qualitat de vida i l’autonomia.

L’expert també va explicar que les previsions apunten a la configuració d’una societat catalana complexa en la qual la gestió de la diversitat i la integració efectiva seran eines clau per la cohesió social del futur. En aquest sentit, Esteve va afirmar que “els fills dels immigrants d’avui seran la clau de l’èxit de la futura societat catalana”.

Transició energètica a Catalunya

La segona de les ponències va abordar la necessària transformació energètica de Catalunya amb la participació d’Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia, qui va exposar com s’abasteix actualment el país i quins son els objectius de futur. En la seva intervenció, la ponent va explicar que el territori català depèn encara fortament dels combustibles fòssils —prop de la meitat del consum— i per un sistema elèctric dominat per l’energia nuclear.

Amb l’horitzó en el 2050, l’objectiu és, segons Camp, avançar cap a un model descarbonitzat basat en l’electrificació de l’economia per connectar tots els actors així com una digitalització de la xarxa a més del desplegament i l’impuls d’energies renovables encara avui incipients. El canvi implicarà ampliar de manera significativa la capacitat de generació, especialment solar i eòlica (inclosa la marina), així com impulsar vectors complementaris com el biogàs o l’hidrogen verd. El repte, segons la ponent, no és només tecnològic, sinó també d’infraestructura,  governança i d’acompanyament a cada sector. “Caldrà reforçar i digitalitzar la xarxa elèctrica, desenvolupar tecnologies encara incipients i desplegar instruments de planificació per tal de garantir més autonomia energètica i reduir la vulnerabilitat davant de crisis externes, consolidant així un model més sostenible i resilient”, va explicar Camp.

La ciència de les ciutats com a motor de prosperitat

Amb l’objectiu d’optimitzar les possibilitats i les connexions del territori, Ramon Gras, fundador d’Aretian Urban Analytics and Design,  va oferir als assistents una nova aproximació a l’urbanisme amb eines digitals avançades com el bessó digital urbà, que integren demografia i economia per orientar el desenvolupament territorial de manera que es puguin planejar amb el màxim d’eficiència les connexions entre diferents ecosistemes econòmics, així com elevar els estàndards urbanístics per afavorir territoris més dinàmics i pròspers. El ponent va mostrar així com aquestes eines faciliten enormement l’anàlisi de dades dels territoris i la presa de decisions estratègiques d’una manera més informada. “Són eines que permeten anticipar-se, sobretot en territoris de creixement limitat, i orientar la mirada geogràfica del país per generar prosperitat”, va afirmar l’expert.

Durant el debat posterior, els assistents van poder aprofundir amb els ponents sobre altres qüestions com, per exemple, el model polític dels territoris en relació al mapatge urbanístic, la prospectiva sobre la taxa de fecunditat en el context català, l’anàlisi del flux  de transports i la mobilitat física a les ciutats. També es va debatre sobre alguns projectes i infraestructures planejats en determinades àrees del territori com els de Roses i Tarragona, sobre les possibilitats de la tecnologia de fusió o sobre la previsió del tancament de centrals nuclears, entre altres.

En les pròximes setmanes el cicle continuarà explorant les possibilitats econòmiques de Catalunya en el terreny de la indústria, les exportacions i importacions, el potencial d’innovació i les finances en un context global extremadament canviant i complex amb professionals de primera línia combinant la doble mirada sobre Catalunya i sobre Europa. Totes les sessions es fan a l’Aula de Cinema (Sala Mercè Torrents) del Campus Vic de la UVic-UCC.