Una conversa entre Íñigo Urkullu, exlehendakari del País Basc (2012-2024), i Pere Aragonès, expresident de la Generalitat de Catalunya (2021-2024) i actual professor associat d’Història Econòmica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), va tancar ahir a la tarda les Jornades sobre l’Economia Catalana en un Món en Fractura, organitzades per la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC) de la UVic-UCC. L’última jornada va servir per sintetitzar els principals debats del cicle i situar els reptes econòmics de Catalunya i Europa en un context global marcat per la incertesa, les tensions geopolítiques i les grans transicions en curs.

La sessió final, moderada per Esther Vera, directora del diari ARA, va posar en diàleg dues mirades complementàries que, al llarg del cicle, han estat recurrents: la necessitat de reforçar les bases productives i institucionals per guanyar competitivitat, i el paper dels territoris en la configuració del futur econòmic europeu.

Els reptes econòmics de futur

En la seva intervenció, Pere Aragonès va remarcar que Catalunya afronta aquest nou escenari amb algunes fortaleses, fonamentades en un teixit productiu diversificat, un sistema de recerca i innovació competitius i un posicionament avançat en l’àmbit de la digitalització. En aquesta línia, l’expresident català va destacar com a prioritats la transformació energètica i l’electrificació, la reconfiguració de les cadenes de valor i la diversificació del model productiu a partir de capacitats ja consolidades. Igualment, va subratllar la necessitat de reforçar els ecosistemes tecnològics propis i d’alinear-los amb instruments financers que en permetin l’escalabilitat.

Pere Aragonès també va identificar tres grans reptes de futur a tenir en compte: garantir la cohesió en una futura societat catalana complexa; afrontar la transició energètica reduint la dependència de fonts no renovables; i incrementar la capacitat en infraestructures digitals, el govern de dades i el finançament per avançar cap a una autonomia estratègica més gran.

“Per uan qüestió d’autonomia estratègica necessitem reduir les dependències de l’exterior d’Europa, però també ens hem de centrar en els sectors del futur. I aquí territoris com  Catalunya tenen molt a aportar en diferents àmbits”, va exposar Aragonès.

La competitivitat de les regions europees

Per la seva banda, Íñigo Urkullu va situar aquestes reflexions en el marc europeu, tot apuntant que el continent es troba, probablement, en un dels moments d’inflexió més rellevants des de la Guerra Freda. En un entorn caracteritzat “per la rivalitat estructural i la incertesa sistèmica”, va defensar que Europa ha de preservar els seus valors fundacionals i evitar quedar subordinada a dinàmiques geopolítiques externes. Urkullu va insistir que la competitivitat europea dependrà directament de la seva fortalesa econòmica i de la seva capacitat de construir una economia resilient.7

“Si del que es tracta és que Europa sigui competitiva, Europa necessita una política industrial més o menys comuna també en la diversificació dels sectors econòmics i productius que puguin existir, en cadascun dels estats nació o en cadascun dels territoris o de les àrees geogràfiques amb economia productiva singular”, va remarcar. “I en aquest sentit -va afegir- jo crec que no hi ha competitivitat sense una política industrial o sense indústria i no hi ha sostenibilitat de les polítiques socials sense la generació de riquesa”.

L’exlehendakari va coincidir amb les reflexions que van emergir al llarg del cicle sobre la necessitat de reforçar la cohesió interna, renovar el contracte social europeu i afrontar amb determinació les transicions verda i digital.

Durant la jornada, Urkullu també va reivindicar el paper de la façana atlàntica com un dels espais regionals clau per al futur d’Europa i va valorar actius ja existents com els ports d’escala global, el potencial energètic i els clústers industrials capaços de generar cadenes de valor transfrontereres, impulsar corredors energètics  i reforçar les interconnexions.

Agilitzar la burocràcia europea

La intervenció de l’exlehendakari basc també va incidir en la necessitat de superar la fragmentació reguladora i financera europea per facilitar la mobilització d’inversions a gran escala i reforçar la competitivitat del conjunt del continent.

La sessió de cloenda va reforçar així una de les idees centrals que va travessar tot el cicle: la competitivitat i la resiliència econòmica es construeixen de manera compartida entre les institucions europees i els territoris. Tant Aragonès com Urkullu van coincidir a assenyalar que el futur econòmic implica enfortir les capacitats pròpies, cooperar a escala europea i adaptar-se a un entorn global en constant transformació.

Amb aquesta jornada, la FEC tanca un cicle de conferències que ha volgut oferir eines d’anàlisi i espais de reflexió sobre els grans reptes econòmics actuals, contribuint al debat públic i a la generació de coneixement des de l’àmbit universitari, “unes jornades que pretenem ja instaurar a Vic, a la universitat, a la Facultat els anys vinents i que, per tant, anirem reiterant”, va afirmar el degà de la FEC, Josep Burgaya.