Així de clara va ser la professora Joana Sancho el passat dimecres dia 24 de gener davant de les 80 persones que van assistir a la seva interessant conferència que portava per títol “Però … quin és el meu paper? La construcció de les identitats docents en el món actual”. L’activitat s’emmarcava dins l’acte de presentació del Programa MID (Mentoratge i Identitat Docent) de la FETCH adreçat a totes les escoles de Vic i del qual ens hem fet ressò en altres entrades en aquest blog.
L’objectiu de la conferència era situar les complexitats de l’educació formal i explorar com i des de quines perspectives ens estem pensant com a docents o futurs docents, qui ens està influenciant i en quin sentit. Una conferència que va comptar entre el públic, com s’havia previst, a mestres en exercici, professorat de la universitat en exercici i futurs i futures mestres. Joana Sancho és autora de diversos llibres, entre d’altres Maestros al vaivén, llibre que inspirava aquesta conferência. Una conferència, d’altra banda, que es convertia en la primera sessió plènària del Seminari MID, un semionari format per mestres de les escoles de Vici per professorat de la facultat i que té per objectiu reflexionar en relació amb el perfil i competències professionals que contribueixen a desenvolupar durant la formació inicial als diferents graus d’acord amb la realitat escolar.
D’aquesta manera, la ponent, en la seva trepidant intervenció, la qual no va deixar indiferent a ningú, sostenia que quan comencem a estudiar Magisteri o plantejar-nos treballar com a docents de secundària, ja tenim una gran experiència del món institucional. D’aquí que la docent potser sigui l’única professió on les persones que es preparen per a exercir-la tinguin una experiència directa de com s’exerceix. Encara que sigui molt parcial. I sembla que per a ensenyar només calgui saber una mica de les matèries i, sobre tot a infantil i primària , “que t’agradin el nens”, perquè durant anys l’imaginari de la identitat professional s’ha constituït des de la perspectiva de la transmissió. En aquests moments, en un món canviant i globalitzat, on les tecnologies digitals han expandit i transformat els contextos i recursos d’accés a la informació, i amb noves visions sobre l’aprenentatge, el coneixement, de l’avaluació i del propi paper de l’educació formal, la identitat transitiva es ramifica en un conjunt d’identitats vinculades a com els docents aprenen la seva professió i exerceixen els diferents papers i responsabilitats que els toca assumir. Al llarg de la conferència, doncs, Sancho va proposar als assistents aturar-se, parar i mirar com ens estem pensant com a docents o futurs docents. En definitiva, com estem constituint les nostres identitats docents.
Ja als primers compassos de la conferência, Joana Sancho va lançar una interessant pregunta a l’aire perquè cadascú dels presents se la contestés: Perquè sóc aqui? Una pregunta que va animar al públic a fer-se-la i a contestar-se-la sovint en el seu dia a dia.
A mode de fil conductor de les idees que en relació al mestre i a la construcció de la seva identitat la ponent va anar tractant podem destacar aquestes, idees totes elles i que un cop conceptualitzades van promoure la reflexió al llarg dels diferents compassos que va tenir la xerrada: identitat com a camí, subjectivitats, interaccions, papers, rols, oportunitats, aprendre a ser nosaltres mateixos, sentit social de l’educació, contradiccions, incompletitud, llocs difusos, societats i grups, contextos, experiência escolar, formació inicial, decisions formatives i laborals, formació permanent, diàlegs, discursos, referents culturals, bagatges, capital cultural i social, prescripcions, pràctiques, plorar, riure, sistemes personals, cultura institucional, models de gestió, relacions de poder, autonomia, microssistema, mesosistema, política educativa, currículum formatiu, condicions de treball, participació, estabilitat, recursos, calidoscopi … Em definitiva, tot um seguit d’idees que al fil del que la Joana Sancho anava explicant i compartint aportava interessants oportunitats de reflexió tant per als docents com per als futurs docents. I tot plegat amb la idea que encapçala aquesta entrada sobre l’evidència que els professor fem el que sabem o, com comentava el mateix Antoni Portell, director del CIFE, al tancament de la conferència, afirmant que “al cap i a la fi, els mestres, ensenyem la nostra manera de ser”.
Sancho va acabar la seva exposició llançant unes preguntes a l’aire al fil del que havia anat exposant al llarg de la seva intervenció , unes preguntes sens dubte pensades perquè més enllà del compartit aquell dia a totes i a tots ens ressonessin en el nostre dia a dia com a docents o futurs docents:
- Hi ha altres maneres d’enfocar um mateix problema?
- Què m’apassiona d’aquesta feina?
- Què em fa por?
- Què em caldria aprendre?
- Què em caldria oblidar?
I just al moment del tancament, la ponent va demanar, ja a mode de recull de les impressions per part del públic, què ens enduiem de la sessió o què hi deixàvem, amb la qual cosa es va anar obrint un tímid torn obert que mica em mica es va anar animant i que va donar com a resultat les següents idees: tot comença cada dia, consciència, convivència, cultura, significatiu, creixement, cruiximent, possibilitats, amor, procés continu, valor, curiositat, diferència, desaprendre, honestedat, humilitat, inconformisme, entusiasme, il·lusió, passió, polítiques, recursos, calidoscopi, ética, fer-se preguntes, … i al final un sincer “gràcies”.
Idees, totes elles, que més enllà del que hem expressat de ben segur que es recolliran entre els estudiants i futurs mestres i els participants al Seminari MID, format per mestres de les escoles de Vic i professorat de la FETCH.
Podeu veure la conferència així com tot l’acte de presentació del Programa MID clicant l’enllaç de més avall:
Altres notícies relacionades amb aquesta entrada:
http://mon.uvic.cat/cife/es-presenta-el-programa-mid-mentoratge-i-identitat-docent-de-la-fetch/
Des d’aquest espai volem agrair a la professora Joana Sancho la seva disponibilitat i disposició al mateix temps que destaquem la seva gran passió per l’educació, una passió que de totes totes va encomanar a les persones que vam assistir a la xerrada.