A la següent taula es mostra la planificació de les activitats per al curs 2010/11:

 

Data
 Conferenciant
 Llibre
 Activitat
20/12/2010 Jordi Casanova Petita història dels humans La ciència d’avui ens ajuda a veure’ns com som
22/12/2010 Amalia Lafuente El codi genètic Genètica i medicina personalitzada
10/01/2011 11/01/2011 David Bueno Convivint amb transgènics Transgènics: realitats, esperances i dubtes
16/02/2011  Alicia Casals Robots de servicio y personales El repte de la robòtica del s.XXI
26/04/2011  Salvador Macip Immortals, sans i perfectes Immortals, sans i perfectes
27/04/2011 Joandomènec Ros Aragonès El segle de l’ecologia. Els problemes del medi ambient Quan s’erosiona la biodiversitat, tots hi sortim perdent
13/05/2011 Silvia Burés A mi no se’m moren les plantes Arquitectura vegetal

A continuació es mostren les activitats realitzades ordenades per dates

Joandomènec Ros Aragonès – El segle de l’ecologia – 27/04/2011

Llibre: El segle de l’ecologia. Els problemes del mediambient.

Xerrada-debat: Quan s’erosiona la biodiversitat, tots hi sortim perdent.

Als dos tipus de riquesa que tradicionalment hom reconeix com a patrimoni dels països, material i cultural, cal afegir-ne una altra, l’enorme riquesa biològica del nostre planeta, un patrimoni tant o més valuós que els anteriors. La biodiversitat és la riquesa i varietat d’espècies d’éssers vius, considerada a diverses escales, des de la genètica (variabilitat genètica dins d’una espècie de bacteri, fong, planta o animal), passant per la taxonòmica (diferents categories immediatament per dessota o per sobre de l’espècie), fins la geogràfica (àrees geogràfiques diferents amb nombres d’espècies també diferents). La biodiversitat seria el diccionari de la natura, l’inventari de tots els components de la flora o fauna d’una determinada regió, mentre que l’ecodiversitat en seria la gramàtica: les proporcions i la manera en què aquests components s’organitzen i interactuen dins dels ecosistemes.
Resulta irònic que el coneixement que comencem a tenir de l’important paper de la biodiversitat pel funcionament del món i pels nostres propis afers arribi en el moment de la historia en el que la nostra espècie està agredint aquesta biodiversitat en tots els fronts possibles: destruint hàbitats, eliminant directament o indirecta unes espècies més fràgils i afavorint-ne unes altres, contaminant el medi, exhaurint el que per a nosaltres són recursos naturals però per als ecosistemes són peces fonamentals del seu funcionament.
La protecció, el rescabalament, la restauració, la gestió racional i sostenible de la biodiversitat és una tasca urgent, en la que ja s’estan esmerçant esforços, però a la que caldrà dedicar-n’hi molts més en el futur immediat.

Pdf de la presentació utilitzada en la xerrada-debat del Dr. Ros:

Presentació Joandomènec Ros – part 1

Presentació Joandomènec Ros – part 2

Presentació Joandomènec Ros – Part 3

Al Canal UVic podeu trobar aquesta xerrada del Dr. Ros, si us interessa cliqueu a Quan s’erosiona la biodiversitat, tots hi sortim perdent

David Bueno – Convivint amb trangènics – 10 i 11/01/2011

Llibre: Convivint amb transgènics

Xerrada-debat: Transgènics: realitats, esperances i dubtes.

Si consultem l’hemeroteca de qualsevol diari o revista, no haurem de recular massa exemplars per trobar alguna notícia relativa als organismes transgènics, al seu desenvolupament i aplicació, a la seva comercialització o les crítiques que, des de determinats sectors, tot sovint es fan. Sense anar gaire lluny, en els darrers dos mesos s’ha parlat, per exemple, de l’inici de les proves de camp de palmeres plataneres transgèniques protegides contra una determinada malaltia bacteriana generades a Uganda; de la imminència de la comercialització, als EUA, de salmons transgènics de creixement ràpid (AquAdvantage) i de porcs també transgènics els excrements dels quals són més respectuosos amb el medi ambient (EnviroPig); el rebuig dels col·lectius ecologistes a l’acceptació, per part de la Comissió Europea, de la patatera transgènica Amflora, molt útil per a la obtenció de pasta de paper; i de la generació de mitocondris sintètics, els quals poden esdevenir ben aviat també transgènics, entre altres exemples. Tots aquests transgènics, o més pròpiament dits organismes modificats genèticament, ja són una realitat, junt amb molts d’altres que s’han anat generant durant les darrers dues dècades, com el blat de moro protegit contra l’eruga de la barrina present al 40% de camps de conreu de panís de Catalunya. I les promeses que es fan sobre la seva utilitat són freqüents i espectaculars, com en el cas de l’arròs daurat productor de vitamina A o de tomàquets que actuïn com a biofactories de vacunes, un disseny desenvolupat al País Valencià.

Tanmateix, sabem que significa que un organisme hagi estat modificat genèticament, i quines modificacions concretes se’ls introdueixen? I que a banda dels organismes més mediàtics, sabem que actualment hi ha una dotzena de milers de soques de ratolins transgènics extremadament útils en recerca biomèdica, als quals devem alguns dels nous tractaments en malalties com el càncer o l’Alzheimer? O que molts productes farmacològics i alguns condiments alimentaris estant essent obtinguts en microorganismes modificats genèticament, i que ja es comercialitza un fàrmac purificat a partir de la llet de cabres transgèniques? En aquesta conferència s’ofereix una descripció clara i precisa de què són i com es generen els organismes transgènics, de quins organismes modificats genèticament hi ha actualment i de quina utilitat tenen, de què s’espera d’ells en un futur immediat i a llarg termini, i de per què, en algunes ocasions generen dubtes.

Pdf de la presentació utilitzada a la conferència: Presentació David Bueno – Transgènics

Al Canal UVic podeu trobar aquesta xerrada d’en Dr. Bueno, si us interessa cliqueu a Transgènics. Realitats, esperances i dubtes

Jordi Casanova – Petita història dels humans – 20/12/2010

Llibre: Petita història dels humans.

Xerrada-debat:  La ciència d’avui ens ajuda a veure’ns com som.

Cada dia tenim més informació sobre la nostra naturalesa humana. Els coneixements científics, i especialment biològics, ens van descobrint com som, com funcionem, quin camí pot seguir la nostra espècie. Tan fràgil, tan complexa, i al mateix temps, amb tants recursos”, explica Casanova.

La Petita història dels humans tracta en 24 capítols de qüestions tan universals i moltes vegades polèmiques, com ara si l’home d’avui és l’últim graó de l’evolució, el sentit de la vida i la mort, els drets dels animals, la imposició de la bondat d’allò natural sobre allò que és artificial, o de l’abús i mal ús de la paraula ciència.

Al Canal UVic podeu trobar aquesta xerrada d’en Dr. Casanova, si us interessa cliqueu a La ciència d’avui ens ajuda a veure’ns com som