Marc Ordeix, professor de la FCTE i coordinador del CERM, és una de les veus principals darrere la memòria anual sobre l’estat ecològic dels rius d’Osona i el Lluçanès. Segons aquest informe, el 2025 ha marcat un punt d’inflexió en l’estat ecològic dels rius i rieres del territori, posant fi a la davallada general dels darrers anys i iniciant una tendència de millora.

Segons destaca el mateix Ordeix, aquest canvi s’explica en gran part pel règim pluviomètric excepcional de la primavera del 2025 —una de les més plujoses de les últimes dècades— i per les precipitacions de l’estiu, que van incrementar notablement el cabal dels cursos fluvials. Aquestes condicions han permès revertir els efectes acumulats de quatre anys de sequera extrema a Catalunya i començar a recuperar la qualitat ecològica dels rius.

L’estudi, elaborat pel CERM des del 2002, ha analitzat durant el 2025 un total de 37 trams fluvials, ampliant significativament els punts de mostreig respecte de l’any anterior. S’hi han avaluat paràmetres hidromorfològics, fisicoquímics i biològics. Dels trams estudiats, nou presenten una qualitat ecològica bona o molt bona, mentre que quatre es mantenen en nivells molt baixos. La resta es troben en valors intermedis.

Ordeix subratlla especialment la millora detectada en la qualitat biològica, basada en l’anàlisi de macroinvertebrats aquàtics, indicadors clau de l’estat de l’aigua. En la majoria de punts, aquesta qualitat s’ha mantingut o ha augmentat, amb casos destacats com els rius Gurri, Meder i Rimentol, que han passat de situacions molt dolentes a nivells mediocres o intermedis. També el riu Ter ha experimentat una evolució positiva, passant d’una qualitat mediocre a nivells intermedis o bons.

Pel que fa als paràmetres fisicoquímics, Ordeix posa en relleu l’augment general de la qualitat, especialment en els nivells d’oxigen dissolt, fins i tot en trams que en anys anteriors presentaven condicions molt desfavorables. Tot i això, els nutrients com el nitrogen i el fòsfor mostren resultats més variables, encara que amb millores en compostos com l’amoni i els nitrits respecte al 2024.

En relació amb el bosc de ribera, el coordinador del CERM explica que la qualitat es manté estable, amb valors entre intermedis i bons. Tot i això, els cursos fluvials més petits continuen presentant mancances. En aquest sentit, Ordeix apunta que les actuacions del projecte Riberes de Vic iniciades el 2025 haurien de contribuir a millorar progressivament aquests hàbitats, especialment al riu Meder al seu pas pel nucli urbà de Vic.

Malgrat les millores, Ordeix adverteix que encara cal actuar en diversos àmbits. Entre les prioritats, destaca la revisió dels abocaments d’aigua sense tractar i la millora dels estàndards de qualitat de les estacions depuradores, sobretot en cursos d’aigua amb poca capacitat de dilució. També assenyala la necessitat de revisar l’ús d’adobs agrícoles.

A més, defensa la importància d’impulsar accions de restauració ecològica dels boscos de ribera, especialment mitjançant solucions basades en la natura. Projectes com Riberes del

Ter i Riberes de Vic, implementats el 2025, són, segons Ordeix, exemples esperançadors per millorar de manera integral la qualitat dels rius.

Finalment, Ordeix remarca el valor de la sèrie històrica de dades que el CERM ha construït durant 24 anys. Aquesta continuïtat permet entendre l’evolució dels ecosistemes fluvials i és clau per gestionar adequadament els recursos hídrics i preservar la biodiversitat a Osona i el Lluçanès.