En el següent article, l’equip de reporters de l’Institut Ermessenda de Girona en explica com va anar el mostreig i ens resumeix les principals dades recollides. També reflexiona sobre la presència de residus en el nostre entorn i com podem solucionar-ho:

 

RESIDUS EN EL NOSTRE ENTORN

El passat dimarts 13 d’abril vam dur a terme un mostreig en un tram del riu Ter, que se’ns havia assignat des de la UVic. Després de delimitar-lo, vam analitzar-lo en busca de residus.

Aquest terreny correspon a les coordenades: N 41º 59’ 27931’’ – E 2º 49’ 13605’’ i N 41º 59’ 27633’’ – E 2º 49’ 13717’’. Es troba envoltat per una gran varietat de vegetació i fauna, i es caracteritza per el gran nombre de còdols i roques que el conformen.

Pel seu damunt hi travessa el pont de l’Avinguda de França. A la banda dreta s’hi troben situats diversos edificis de lleure. A la banda esquerra s’hi situa el Parc de la Devesa, on cada dimarts i dissabte s’hi munta un mercat, el que podria ser una font de residus.

Aquell dia el corrent anava molt lent- a 0,026 m/s- i en un primer moment, no s’hi veien gaire plàstics.

Vàrem mostrejar la llera del riu i vam recollir la brossa que vam trobar, recollint un total de 1850g de residus; compostos principalment per plàstics (185g)  i tèxtils i goma pneumàtica (1460g).

Aquesta activitat va transcórrer sense problemes i comprovar el que ens temíem ens ha ajudat a obrir els ulls. Els resultats que hem obtingut són molt preocupants, ja que el riu fluctua a un ritme constant, i pel que sabem, els residus que hem trobat acabaran acumulats als ecosistemes marins, afectant també a la resta d’ecosistemes pels què passen.

El riu Ter és el cor de la nostra ciutat; si aquest es troba en aquest estat, com estarà Girona?

Cal que ens replantegem el nostre ritme de vida i el nostre consum de productes. Si reduíssim aquests, la quantitat de deixalles disminuiria notablement. Tot i això la solució definitiva passa per una reforma de les polítiques i lleis, prioritzar un model de vida sostenible i protegir el planeta. Per a què això succeeixi, cal participar activament en aquesta lluita i conscienciar sobre la problemàtica.

D’altra banda, per a sanejar el riu es podrien dur a terme iniciatives que promoguessin la recollida de residus. A més a més, s’haurien d’habilitar més escombraries en la zona del mercat, per a prevenir la contaminació del riu.

En conclusió, tot i que no siguem conscients de la gravetat, és innegable que els rius es troben bruts. Cal deixar de normalitzar l’abús del plàstic i replantejar la nostra relació amb ell. Amb la simple acció de no comprar una ampolla de plàstic o assegurar-se de llençar les escombraries als contenidors, ja estem lluitant.

No volem més plàstics ni als racons de la ciutat, ni als rius, ni als ventres dels peixos ni en els nostres plats en un futur. I per això tampoc hem de voler plàstic a les ampolles, envasos i contenidors que no siguin estrictament necessaris o inevitables.