Tot i que es considera que els rius transporten una part important de les deixalles que trobem al mar, molts pocs estudis han aportat dades reals sobre aquest transport.
En aquest sentit, un estudi científic publicat recentment a la revista Science of the Total Environment ha calculat la quantitat de residus que transporten els rius Besòs i Llobregat al mar Mediterrani cada any.
Per fer-ho, els investigadors van observar els residus que baixaven per aquests dos rius durant pràcticament un any. En concret, van buscar el pont més proper a la desembocadura dels rius des d’on es pogués observar bé tota la massa d’aigua que baixava i des d’aquest punt, van contar tots els residus de mida gran (> 2.5 cm) que baixaven pel riu i els van classificar en diferent tipologies. Aquestes observacions les van fer un cop per setmana, durant 30-60 minuts, entre l’octubre del 2016 i el setembre del 2017.
En total, un cop realitzades totes les observacions, van contar 684 residus. El plàstic va ser el material més freqüent entre els residus flotants identificats en els dos rius, i en concret, els envasos de menjar, les ampolles i les bosses de plàstic. Del total de residus identificats, aproximadament el 70% eren de plàstic al riu Llobregat, i el 50% al Besòs. A la gràfica següent, procedent de l’estudi original, es poden veure aquests percentatges pel riu Llobregat (A) i Besòs (B):

 

Les possibles fonts de contaminació que es van identificar van ser principalment les zones urbanitzades (ciutats i pobles) properes als rius, les activitats recreatives, i en menor mesura, l’activitat industrial.

A més a més, aquest estudi també va evidenciar una variabilitat temporal en el transport d’aquests residus fins al mar per part dels rius, lligada sobretot a l’estacionalitat. En aquest sentit, es va observar una quantitat més gran de residus transportats pel riu desprès d’episodis intensos de pluges.

Tenint en compte totes les dades recollides, es va poder estimar que els rius Llobregat i Besòs aboquen aproximadament entre 0.4-0.6 tones de plàstic al mar a l’any.

Com a conclusió, els autors de l’estudi assenyalen que, per tal d’evitar l’entrada d’aquests residus als ecosistemes aquàtics, s’haurien d’implementar més mesures enfocades a millorar la recollida i gestió dels nostres residus, i al mateix temps, també es podrien augmentar les activitats de neteja dels entorns propers als rius. Tal i com assenyala el mateix estudi, tot i que la informació obtinguda en aquest és un punt de partida, es necessiten més estudis que identifiquin les fonts i els factors que determinen el transport de residus plàstics des dels rius fins al mar per tal de poder desenvolupar estratègies de mitigació efectives.

Referència a l’article original: Schirinzi, G. F., Köck-Schulmeyer, M., Cabrera, M., González-Fernández, D., Hanke, G., Farré, M., & Barceló, D. (2020). Riverine anthropogenic litter load to the Mediterranean Sea near the metropolitan area of Barcelona, Spain. Science of The Total Environment, 714, 136807.