Marc Guilanyà: “Els llops tenen una connotació nocturna, depredadora i dolenta per a les persones i que sempre intentes evitar. Al cap i a la fi, això és el que haurà de fer la protagonista”

Avui entrevistem a Marc Guilanyà, alumni de Comunicació Audiovisual, per parlar del seu projecte “Llops”; una triologia que tracta la violència de gènere i que ha estat seleccionada al Pitching Audiovisual dins la categoria de ficció. Avui, en el marc del Dia contra la violència de gènere, en Marc ens explica la seva experiència i per què va decidir realitzar aquest projecte

El teu projecte “Llops” ha estat seleccionat al Pitching Audivisual, dins la categoria de ficció que és la més competitiva, organitzat pel Clúster Audiovisual de Catalunya. Com vas rebre la noticia?
Doncs tot va començar amb un correu de la professora Maria Forga, comunicant-me que la universitat havia triat el meu TFG entre d’altres per presentar-lo al Pitching Audiovisual del Clúster Audiovisual de Catalunya. Aquest fet em va fer molta il·lusió, ja que es reconeixia (a part de la nota) totes les hores i l’esforç que vaig dedicar a fer un bon treball. Seguidament, vaig omplir els documents necessaris per participar (amb poca fe la veritat, ja que el nivell de treballs seleccionats per participar al Pitching és molt elevat), però un matí, a les 10h, vaig rebre un correu del Clúster felicitant-me perquè el meu treball havia estat seleccionat. Vaig estar una hora rellegint el correu cada 5 minuts perquè no m’ho creia. Em va fer molta il·lusió i també una mica de por amb tot el que venia a sobre.

Per què “Llops”?
Crec que la paraula Llops era el concepte que més s’adequava a allò que volia explicar. Els llops tenen una connotació nocturna, depredadora i dolenta per a les persones. Són uns animals que sempre intentes evitar i al cap i a la fi, el que fa la protagonista del curtmetratge és intentar evitar persones que ella percep com a llops.

“Llops” és una trilogia que tracta la violència de gènere. La protagonista, la Clàudia, es troba en una festa quan, de sobte, ha d’anar a buscar la seva germana Martina perquè ha estat víctima d’un abús sexual per part de la seva parella. En què et vas inspirar per realitzar aquest projecte o què et va fer veure la necessitat d’aquesta temàtica?

La trilogia està inspirada en el conte de La Caputxeta vermella, de Charles Perrault. Em vaig adonar que el Llop del conte de petit fa molta por, però quan creixes no el veus com res més que un llop desesperat per menjar. La Trilogia pretén personalitzar aquest llop, que assetja a una adolescent innocent, a la vida real per tal de donar una segona vida al conte, tocant un tema que ens acompanyarà sempre i que crec que necessita tenir visibilitat des del punt de vista femení.

Com va sorgir la idea de realitzar aquest projecte tan necessari?
La veritat és que la idea va sorgir sola. Tenia la necessitat de donar visibilitat a aquelles sensacions de por que totes les meves amigues m’havien explicat en més d’una ocasió, durant molts anys i reiteradament. Unes sensacions que ningú li donava importància pel fet que són comunes i malauradament acceptades per la societat, així que vaig decidir denunciar aquests fets amb el meu TFG i vaig considerar que la millor manera de fer-ho era unint tots els coneixements adquirits a la universitat i fer un curtmetratge directe, impactant de contingut visual i sensitiu. Que reflectís la realitat del món en el qual vivim.

Malauradament, degut a la pandèmia de la COVID-19, Llops encara no s’ha pogut rodar. No obstant això, tens intenció de poder rodar aquest projecte i intentar emetre els capítols?
Així és. La pandèmia ha sigut un cop dur per a tots i no ha sigut possible rodar-ho encara, però tot l’equip de rodatge estem impacients per tan bon punt sigui segur, rodar el curtmetratge i presentar-lo a diversos festivals i amb sort, si el Pitching va bé, potser tenim el suport d’alguna productora que ens acompanyi en el viatge.

Quins altres projectes personals i laborals estàs realitzant o tens en ment? T’agradaria seguir amb aquesta temàtica?
Actualment estic cursant un màster de disseny i paral·lelament estic treballant juntament amb el meu tutor del Clúster en diferents guions per tal de crear una sèrie arran d’aquest primer curtmetratge, que ha tingut molt bona rebuda a escala conceptual.

Parlem una mica del grau en Comunicació Audiovisual de la UVic-UCC… Quina valoració fas del grau?
El grau en comunicació audiovisual de la UVic – UCC, m’ha permès adquirir els coneixements i les eines necessàries per a poder transformar en històries audiovisuals totes les inquietuds que necessito expressar, així com saber comunicar un concepte o idea de manera ètica, clara i concisa a través de diferents softwares i plataformes visuals. És per això que la meva valoració del grau és excel·lent.

Què és el que més t’ha agradat?
El que més m’ha agradat ha sigut el vincle que es crea entre el professorat i l’alumnat. En moltes universitats, l’alumne no és més que un número que paga per adquirir uns coneixements. A la UVic – UCC, l’alumnat i el professorat acaben sent una gran família on tothom es preocupa per tothom, amb mètodes individualitzats si és necessari per reforçar els coneixements. Crec que aquest valor de treball en equip que fomenta la UVic, és el que la diferencia de les altres universitats. També m’agradaria destacar que les instal·lacions de la universitat sempre estan actualitzades amb les noves tecnologies, per tant surts més que preparat al món laboral i el fet de no ser molts alumnes per cada grau, permet una disponibilitat gairebé total de lloguer de material per a projectes tant de classe com personals.

Quin consell donaries als futurs estudiants, i actuals, d’aquest grau?
Els hi diria que parlessin amb exalumnes de la universitat que hagin cursat el grau que els interessa. Ells els poden transmetre de primera mà el que vol dir el concepte “UvicLife”. També els recomanaria fer activitats fora de l’àmbit acadèmic, com per exemple unir-se a la colla castellera Emboirats. És una gran opció per conèixer gent de la universitat, adquirir nous valors i ampliar l’experiència universitària.