El riu Ter a la comarca d’Osona té una fragmentació tan considerable que limita la seva funcionalitat ecològica. El curs d’aquest riu està fortament interromput per la presència de rescloses i altres obstacles transversals que en limiten la connectivitat fluvial i la seva funcionalitat ecològica, posant en risc la biodiversitat. Així ho conclou un treball del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i àrea ambiental del Museu del Ter, encarregat pel Consorci del Ter i l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona.

La diagnosi, que va finalitzar el mes de juny, va analitzar l’estat de la connectivitat fluvial al Ter i va definir un conjunt d’actuacions per revertir aquesta situació, en consonància amb els objectius europeus de restauració de la natura. En concret, el tram analitzat, de gairebé 66 quilòmetres, acumula fins a 32 obstacles −principalment rescloses−, amb una densitat mitjana d’un obstacle cada 512 metres. Les dades mostren que el 67% d’aquests obstacles tenen una connectivitat dolenta, cosa que impedeix el moviment natural de peixos i de sediments al llarg del riu.

Marc Ordeix, coordinador del CERM i professor de la FCTE, comenta que “estem molt acostumats a les rescloses com a part del paisatge del riu Ter i se’ns fa difícil entendre el seu impacte ambiental.  Per això, cal ser prou valents per enderrocar-ne algunes i per fer petites modificacions a la resta per a fer-les més sostenibles.”

Impacte en les espècies  

Aquesta situació té un impacte directe en la conservació de les espècies de peixos autòctons, algunes de les quals es troben en un estat vulnerable o amenaçat, com la truita comuna, el barb de muntanya i la bagra, o extingida localment, com l’anguila. La manca de connectivitat longitudinal dificulta el cicle de vida d’aquests peixos, com són les migracions per a la seva reproducció o alimentació, i contribueix a la degradació global dels ambients fluvials.

Malgrat algunes actuacions recents, com ara l’eliminació d’algunes rescloses en desús i sense valor patrimonial i també la construcció de dispositius de pas per a peixos, els resultats generals encara són limitats. Només sis dispositius de pas estan operatius al riu Ter a Osona i només la meitat funcionen correctament.

Per revertir aquesta situació, l’estudi que ha dut a terme el CERM proposa un pla d’actuació amb mesures concretes, com són l’enderrocament de quatre obstacles en desús, la millora de cinc dispositius de pas per a peixos ja existents, la construcció de vint-i-quatre rampes per a peixos a rescloses diverses i la instal·lació d’un ascensor per a peixos a la presa de Sau. El cost total estimat oscil·la entre els 6,8 i els 9,8 milions d’euros, una inversió que es considera clau per recuperar la connectivitat del riu i garantir-hi un bon estat ecològic a mitjà i a llarg termini.

Núria Sellarès, ambientòloga del CERM, apunta que “seria interessant que es puguin executar bona part dels treballs proposats i que es pugui fer noves diagnosis per a resta del Ter i tots els seus afluents.”

Podeu descarregar-vos el resum executiu del treball en aquest enllaç.