El passat dijous 13 d’octubre es va dur a terme la Taula rodona “Què haurien de menjar els nostres fills?”, organitzada per l’Ateneu de Vic i amb la participació de Julio Basulto i Cristina Vaqué, dietistes-nutricionistes i docents de la FCSB, i Concepció Font, infermera a l’equip d’Atenció Primària de Sta. Eugènia de Berga i referent del Programa Salut i Escola a diversos instituts de la comarca.
Com més natural, millor!
La xerrada es va focalitzar en la nutrició infantil en nens i nenes a partir dels tres anys i en potenciar cada vegada més, les verdures, les hortalisses i els llegums. I, en la mesura del possible reduir el consum de sucres, sals i aliments ultraprocessats.
Segons els ponents, el menjar del qual s’alimenten els nostres fills, hauria de ser quelcom que ens podríem endur de l’hort de l’avi o àvia. Per exemple, no és el mateix menjar-se una peça de fruita que comprar un suc envasat al supermercat. Com més natural i semblant a la forma que tenen els aliments quan els collim de la terra o de l’arbre, millor.
Consum responsable i educació cap als nostres fills i filles
Durant el transcurs de la taula rodona, van posar molt èmfasi en poder fer els àpats en família i que els nens i nenes participin tant en la tria dels aliments com en el moment de cuinar-los, perquè així vagin agafant consciència del que mengen i aprenguin les propietats dels aliments.
Aquest és un procés difícil perquè els nens i nenes reben inputs a través dels mitjans de comunicació i xarxes socials i acaben creant una imatge irreal envers l’alimentació. Tampoc es pot prohibir que mengin un croissant, per exemple, però sí fomentar un consum responsable.
Cal fer èmfasi que els nens i nenes acaben replicant el que veuen a casa i que els pares han d’intentar ser el màxim de responsables pel que fa a l’alimentació. Quant al tema al·lèrgies i intoleràncies; els experts, insisteixen als pares a no fer un auto diagnòstic, és a dir, si un nen o nena es troba malament després de menjar un aliment, no s’hauria de donar per fet que pot tenir una intolerància, sinó portar-lo primer a la consulta mèdica i que siguin els professionals sanitaris els que puguin fer l’avaluació pertinent, ja que a vegades podria ser una qüestió de preferència.
Flexibilitat amb les quantitats
Som una societat que ens hem acostumat a menjar molt i en molts casos no caldria. A vegades som molt impositius en que els nens i nenes s’hagin de menjar un plat sencer però hem d’entendre que hi ha diferents etapes de la vida en que es menja més o menys. Per exemple, en l’adolescència, sobretot els nois, poden triplicar la ingesta habitual que feien de petits i entendre que forma part del procés i sobretot no voler imposar amb el menjar, sinó que siguin procediments negociats i que s’escolti sempre la veu del nen o la nena.
