L’audiovisual dins l’ecosistema educatiu

Publicat per 16 de desembre de 2016
Ens fem ressò en aquesta nova entrada d’un article que ens ha fet arribar en Raimon Ramis, consultor de projectes culturals i director de projectes de la Fundació Mediabus, el qual properament serà a la UVic-UCC de la mà del CIFE per pronunciar una conferència sobre la competència audiovisual.

La conferència, de la qual podreu trobar-ne més informació en aquesta entrada, s’adreça tant al professorat de les escoles d’Infantil, Primària i Secundària, com al de la Universitat. Presentarà el ponent l’Assumpta Cirera, professora del Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències de la FETCH i membre del CODI.

Transcrivim a continuació les interessants reflexions que sobre el tema objecte d ela conferència ens ha fet arribar en Raimon, al qual li agraïm la seva implicació i col·laboració:

Passat l’equador del segle XX va sorgir un format de publicació que s’anomenava fotonovel·la, era un intent de portar les novel·les radiofòniques al paper. Un intent de competir amb els nous formats televisius. Les històries eren explicades amb fotografies combinades amb text. Deixant a banda qualitats estètiques i l’argument de les històries, el producte era una barreja del llenguatge del còmic i el televisiu. Un híbrid que ha desaparegut del panorama editorial.

Raimon Ramis

Allò que fa interessant el format de la publicació, és que ens acostava a la lectura de la història d’una altra manera. S’avançà uns anys a la convergència del llenguatge audiovisual i la lecto-escriptura. Una situació en la qual avui, després de gairebé 30 anys de la desaparició de les fotonovel·les, hi estem totalment immersos. Avui en els nostre entorn comunicatiu combinem de forma conscient i inconscient, text, imatge i audiovisual en múltiples formats.

Ja fa temps que sentim a parlar d’educomunicació, Media Literacy, educació en mitjans… És a dir, en com afrontem la comprensió i l’ús de les eines mediàtiques (premsa, televisió, cinema, audiovisuals, etc… tot allò que circula per la xarxa). Es parteix de la idea que els “mitjans” són una font d’informació i que aporta coneixement, al mateix temps que aquests “mitjans” són canals de de transmissió del coneixement que generem dins les aules.

És a dir, un sistema de relacions (un ecosistema) inclusives, democràtiques, mediàtiques i creatives que al mateix temps creen una dinàmica de treball que facilita el treball en grup, la convivència, i el fet de posar els valors personals al servei del grup. Implementar les estratègies de l’educomunicació comporta, doncs, repensar el que i com estem ensenyant.[i]

L’educomunicació avui té com a nucli central el llenguatge audiovisual. En la comunicació social, l’audiovisual ha desplaçat la lectura, fins i tot l’escriptura. La imatge ha deixat de tenir el sentit litúrgic de pervivència que tenia l’antiga fotografia, per ser un element comunicatiu. És a dir, la seva pervivència està lligada a la durada del missatge.

Així mentre l’audiovisual és un llenguatge habitual i normal en les relacions socials, malauradament dins l’escola té poca presència. Encara moltes vegades s’entén l’audiovisual com a una unitat, un fi en si mateix, mentre que el que hem de fer és veure’l com una eina comunicativa amb unes estructures i unes regles, talment com les que té l’escriptura.

L’audiovisual, d’aquesta manera, esdevé un llenguatge vehicular amb una forta potencialitat pedagògica. La retòrica audiovisual ens permet, també, afrontar un concepte, treballar tota una sèrie de valors sense els quals la realització no seria possible. És a dir, com ja hem dit, la inclusió, la convivència, la creativitat, etc.

I a tot això afegit el producte final, l’audiovisual permet la ràpida difusió d’allò que s’ha realitzat, el que fomenta una major relació i transparència entre l’escola i el seu entorn. Tot plegat sense oblidar que el procés crea en els participants una consciència crítica que els permet ser més exigents en els missatges audiovisuals que també reben. És a dir a ser “lectors” crítics, responsables i exigents.

Raimon Ramis, desembre 2016

[i] Soares, Ismar de Oliveira. Educomunição o conceito, o profissional, o aplicação. São Paulo 2011 (3ª Edició 2014). Paulinas

Podeu trobar més informació sobre la conferència “El llenguatge audiovisual com a eina d’aprenentatge” que prounciarà en Raimon Ramis el proper dimarts dia 24 de gener de 2017 clicant aquest enllaç:

http://mon.uvic.cat/cife/agenda/xerrada-el-llenguatge-audiovisual-com-a-eina-daprenentatge-el-projecte-mediabus-realitzacio-audiovisual-innovacio-i-inclusio-educativa/ 

Al llarg de la xerrada, el ponent ens presentarà el projecte MediaBus sobre realització audiovisual, centrat en la innovació i la inclusió educativa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *