Més de cinquanta persones, entre les quals s’hi trobaven professionals tant de l’educació formal com no formal i de l’àmbit dels serveis socials, van assistir ahir a la xerrada de Jorge Tió, psicòleg clínic i psicoanalista expert en adolescència, que portava per títol “L’acompanyament de l’entorn educatiu al desenvolupament de l’adolescència. Conflictes de relació i convivència“.
La conferència va ser organitzada pel CIFE en col·laboració amb l’Ateneu de Vic, institució que va finançar l’acte i que des d’aquí volem mostrar un cop més el nostre agraïment. Un agraïment que s’ha traduït en una relació que ja fa dos anys que porta a les dues entitats a col·laborar en matèria d’educació.
Al llarg de la seva xerrada Tió, que treballa a la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat que depèn dels Departaments de Salut i de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya, va anar desgranant el seu discurs en la línia de portar les persones assistents a constatar la necessitat de comprendre la transició que es desenvolupa entre la infància i la vida adulta. Tot plegat en la línia del que encapçala aquesta entrada pel que fa a la idea que l’ adolescència és com un naixement a la societat. I per a fer-ho, va basar la seva introducció en l’evidència que estem davant d`’un canvi biològic, que ell situava entre els 11-12 anys i els 18-19, però també davant d’un canvi en el context cultural, el qual davant la pregunta de la sala sobre si s’estava allargant l’adolescència Tió interpel·lava el públic assistent tot preguntant-se si era realment això, que s’allargava l’adolescència, o que potser és la societat que no està oferint espais on puguin desenvolupar-se els i les adolescents.
Un cop centrat el canvi, va aportar un breu apunt neurològic tot referint-se a les fases de desenvolupament del cervell per situar una idea que va voler que aocmpanyés com a teló de fons, el gruix de la seva intervenció: una idea que, present en altres facetes de l’adolescència, ell va centrar en aquest aspecte en l’existència d’una disharmonia entre el centre superior de la conducta (més propi de les persones adultes) i el comportament apetitiu de la conducta (més sensible a la recompensa). Aquesta disharmonia -prosseguia- també l’observem també en els canvis corporals, on les diferents parts del cos en cap cas canvien de manera harmònica i proporcional amb la resta de parts. Ja endisant-se més en aquest acompanyament adult a l’adolescència, va referir-se a l’especularització afectiva marcada, la qual consisteix en que l’adolescent s’adoni que ens adonem del que sent, com ara davant d’un enuig per part seva, però el nostre to en respondre-li no és d’enuig. En aquest sentit Jorgé Tió, que en bona part d eles seves aportacions comparava infància i adolescència, pel fet que tenen similituds en molts aspectes com ara el del naixement que encapçala l’entrada, reflexar i marcar ajuda el nen o l’adolescent a adonar-se que l’ansietat es pot tolerar, per exemple.
Tió adreçant-se al públic assistent al mateix tempos que convidant-los a intervenir
D’aquesta manera , el ponent va proposar als asssitents entendre millor el significat de les conductes conflictives i la crucial importància que la resposta educativa té per estimular la maduració, la qual ens pot ajudar a acompanyar els adolescents en els entorns educatius on tant de temps passen. Al mateix temps -sostenia- aquest acompanyament ens allunya del risc que s’instaurin cercles viciosos en la nostra relació amb elles i ells. Al llarg de la seva intervenció Jorge Tió va deixar clar que el diàleg entre les diferents disciplines que acompanyem aquesta transició és bàsic per teixir una atenció que faci que l’adolescent es senti convidat l’adolescent a integrar-se al món adult i enriquir-lo amb la seva creativitat.
A mode de recull de les principals idees sobre les quals va pivotar la conferència, volem destacar aquestes:
“En cada incorporació d’un adolescent a la societat es reprodueix el conflicte consubstancial al gènere humà entre tradició i novetat“.
“La incertesa social fa més difícil tolerar la incertesa pròpia dels nostres adolescents”.
“A l’ adolescència la intimitat és la cuina de la responsabilitat”.
“L’adolescent reconeix autoritat a qui el fa créixer i l’escolta”.
“Confiança, reconeixement, estímuls i oportunitats”.
Tot d’idees que sens dubte van planar al llarg de la trobada i que més enllà del ric i participat torn obert del final de la conferencia estem segurs que va promoure posterior reflexió de cadascuna de les persones assistents, ja fos al seu lloc de treball o en l’àmbit familiar.
Altres notícies relacionades en aquest lloc:
