Contribució del GRAC al Programa Tenim la paraula! del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
[:en]
S’acaba de publicar al Programa de Comunicació Oral Tenim la paraula! l’article de Lucrecia Keim i Gemma Delgar “Interacció oral en llengües addicionals a l’aula: el plurilingüisme com a estrategia comunicativa en el marc de tasques de producció oral” (2022). Tenim la paraula! és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada al sistema educatiu d’àmbit no universitari que té com a objectiu reforçar les habilitats comunicatives orals dels alumnes. L’article s’inclou en el marc conceptual del Programa on s’hi poden trobar articles d’estudiosos de la llengua oral procedents de diferents universitats i grups de recerca. Aquest marc teòric està estructurat en els següents eixos: parlar i escoltar per conviure: les emocions i les actituds; parlar per comunicar-nos (el llenguatge conversacional); parlar per desenvolupar totes les habilitats lingüístiques; parlar i escoltar per aprendre a les àrees i les matèries; parlar per desenvolupar la metacognició; parlar per expressar-nos millor i crear bellesa; parlar i escoltar, objecte de coneixement; parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent; millorar la competència oral professional; garantir la coherència dels usos lingüístics; avaluar la llengua oral, i recursos i aplicacions en línia per treballar la llengua oral.
La contribució de Keim i Delgar s’inclou a l’apartat “Parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent”. Les autores parteixen de la base que per realitzar tasques d’expressió oral, tant en la llengua pròpia com en les llengües addicionals, s’utilitzen estratègies comunicatives de tipus interaccional o compensatori per tal d’interaccionar de manera agentiva i autònoma. Entre les estratègies compensatòries, n’hi ha que estan relacionades amb el plurilingüisme, com la creació de paraules, l’estrangerització, la traducció literal i el canvi de codi o code-switching. Aquestes estratègies “no apareixen de manera aïllada, sinó que formen part d’un entramat de recursos que els aprenents utilitzen per assolir l’objectiu comunicatiu que se’ls planteja” (2022: 7). A més, es constata, d’una banda, la necessitat de preparar tasques d’interacció oral ben definides i degudament contextualitzades i, d’altra banda, que el tipus de tasca determina les estratègies comunicatives que els alumnes utilitzen.
Referència imatge: Paureinoson, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons.[:ca]
S’acaba de publicar al Programa de Comunicació Oral Tenim la paraula! l’article de Lucrecia Keim i Gemma Delgar “Interacció oral en llengües addicionals a l’aula: el plurilingüisme com a estrategia comunicativa en el marc de tasques de producció oral” (2022). Tenim la paraula! és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada al sistema educatiu d’àmbit no universitari que té com a objectiu reforçar les habilitats comunicatives orals dels alumnes. L’article s’inclou en el marc conceptual del Programa on s’hi poden trobar articles d’estudiosos de la llengua oral procedents de diferents universitats i grups de recerca. Aquest marc teòric està estructurat en els següents eixos: parlar i escoltar per conviure: les emocions i les actituds; parlar per comunicar-nos (el llenguatge conversacional); parlar per desenvolupar totes les habilitats lingüístiques; parlar i escoltar per aprendre a les àrees i les matèries; parlar per desenvolupar la metacognició; parlar per expressar-nos millor i crear bellesa; parlar i escoltar, objecte de coneixement; parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent; millorar la competència oral professional; garantir la coherència dels usos lingüístics; avaluar la llengua oral, i recursos i aplicacions en línia per treballar la llengua oral.
La contribució de Keim i Delgar s’inclou a l’apartat “Parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent”. Les autores parteixen de la base que per realitzar tasques d’expressió oral, tant en la llengua pròpia com en les llengües addicionals, s’utilitzen estratègies comunicatives de tipus interaccional o compensatori per tal d’interaccionar de manera agentiva i autònoma. Entre les estratègies compensatòries, n’hi ha que estan relacionades amb el plurilingüisme, com la creació de paraules, l’estrangerització, la traducció literal i el canvi de codi o code-switching. Aquestes estratègies “no apareixen de manera aïllada, sinó que formen part d’un entramat de recursos que els aprenents utilitzen per assolir l’objectiu comunicatiu que se’ls planteja” (2022: 7). A més, es constata, d’una banda, la necessitat de preparar tasques d’interacció oral ben definides i degudament contextualitzades i, d’altra banda, que el tipus de tasca determina les estratègies comunicatives que els alumnes utilitzen.
Referència imatge: Paureinoson, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons.
[:es]
S’acaba de publicar al Programa de Comunicació Oral Tenim la paraula! l’article de Lucrecia Keim i Gemma Delgar “Interacció oral en llengües addicionals a l’aula: el plurilingüisme com a estrategia comunicativa en el marc de tasques de producció oral” (2022). Tenim la paraula! és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada al sistema educatiu d’àmbit no universitari que té com a objectiu reforçar les habilitats comunicatives orals dels alumnes. L’article s’inclou en el marc conceptual del Programa on s’hi poden trobar articles d’estudiosos de la llengua oral procedents de diferents universitats i grups de recerca. Aquest marc teòric està estructurat en els següents eixos: parlar i escoltar per conviure: les emocions i les actituds; parlar per comunicar-nos (el llenguatge conversacional); parlar per desenvolupar totes les habilitats lingüístiques; parlar i escoltar per aprendre a les àrees i les matèries; parlar per desenvolupar la metacognició; parlar per expressar-nos millor i crear bellesa; parlar i escoltar, objecte de coneixement; parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent; millorar la competència oral professional; garantir la coherència dels usos lingüístics; avaluar la llengua oral, i recursos i aplicacions en línia per treballar la llengua oral.
La contribució de Keim i Delgar s’inclou a l’apartat “Parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent”. Les autores parteixen de la base que per realitzar tasques d’expressió oral, tant en la llengua pròpia com en les llengües addicionals, s’utilitzen estratègies comunicatives de tipus interaccional o compensatori per tal d’interaccionar de manera agentiva i autònoma. Entre les estratègies compensatòries, n’hi ha que estan relacionades amb el plurilingüisme, com la creació de paraules, l’estrangerització, la traducció literal i el canvi de codi o code-switching. Aquestes estratègies “no apareixen de manera aïllada, sinó que formen part d’un entramat de recursos que els aprenents utilitzen per assolir l’objectiu comunicatiu que se’ls planteja” (2022: 7). A més, es constata, d’una banda, la necessitat de preparar tasques d’interacció oral ben definides i degudament contextualitzades i, d’altra banda, que el tipus de tasca determina les estratègies comunicatives que els alumnes utilitzen.
Referència imatge: Paureinoson, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons.[:]
A Modest Multilingual Proposal
By Alan James Runcieman
The article entitled ‘Proposal for a ‘Translanguaging Space’ in Interpreting Studies: Meeting the Needs of a Superdiverse and Translanguaging World’ has recently been published in the John Benjamins Journal, Translation and Translanguaging in Multilingual Contexts.
Globalization and migration have impacted the social fabric of urban centres globally, creating a multi-ethnic, multicultural and multilingual mix of peoples who cohabit on a daily basis; a phenomenon that has come to be known as ‘superdiversity’. In turn this superdiversity has created multiple ‘contact zones’ in which languages and cultures interconnect, leading to new forms of linguistic expression which no longer respect the boundaries of languages, but rather mix and meld them in critical and creative ways. The nationalistic ideology of ‘one nation, one language and one culture’ is ceding to what we now call ‘translanguaging’, a perspective on language and cultures not as a series of individual entities (i.e. English, French, etc.) but all part of a fluid and hybrid interchange of multiple semiotic resources in situated contexts.
A translanguaging lens has begun to emerge in many disciplines (i.e. Applied Linguistics, Sociolinguistics, and Literacy Studies, to name but a few) but it is still relatively in its infancy in Translation and Interpreting Studies. Indeed, interpreting in particular has been slow to react, maintaining a rigid monolingual approach to languages, i.e. LA-LB etc. in its pedagogy, where interpreters are positioned as bridging individual, discrete and bounded languages and cultures. But what happens when these bridges begin to breakdown, when the focus is rather on the multi-lingual/cultural currents that flow beneath them? The majority of interpreters’ clients are no longer mono-lingual/cultural and their consequent identities are far more complex.
This article then describes the history of translanguaging as an observed social phenomenon, an epistemological and ontological concept, and a pedagogical necessity. It also explores how Translation and Interpreting Studies has evolved under a monolinguistic bias which needs to be challenged by a recognition of superdiversity in late-modernity, and it proposes concrete changes to pedagogies and curricula to help prepare students for their future professional lives.
Runcieman, A. (2021). Proposal for a ‘Translanguaging Space’ in Interpreting Studies: Meeting the Needs of a Superdiverse and Translanguaging World. Translation and Translanguaging in Multilingual Contexts 7(2). John Benjamins: Amsterdam. DOI: https://doi.org/10.1075/ttmc.00070.run
Nova publicació de membres del GRAC: Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció
[:en]Eumo Editorial acaba de publicar el volum número 25 de la col·lecció Biblioteca de Traducció i Interpretació, que és una iniciativa conjunta d’Eumo, la UVic-UCC i les universitats d’Alacant, Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, Pompeu Fabra i València. L’autoria d’aquest volum, que porta per títol Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció, ha anat a càrrec de cinc membres del GRAC: Lucrecia Keim (coord.), Lydia Brugué, Marcos Cánovas, Gemma Delgar i Àngel Tortadès. Aquesta obra és el resultat de l’experiència docent i investigadora de les seves autores i autors en el marc del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC i del GRAC.
Des de la perspectiva de la didàctica de la traducció i partint de la idea que la connectivitat, la dimensió social de l’aprenentatge i l’agència dels estudiants estan estretament relacionades, el llibre presenta set capítols: “Ensenyar i aprendre a traduir des de la connectivitat” (Lucrecia Keim i Marcos Cánovas); “Interacció i avaluació amb portafolis electrònics” (Marcos Cánovas); “Crowdsourcing en projectes de voluntariat de traducció” (Marcos Cánovas); “La traducció automàtica de textos cientificotècnics especialitzats” (Lydia Brugué); “Interacció en l’aprenentatge en línia de la traducció” (Àngel Tortadès); “De la gramàtica en context a la traducció de la llengua C en un entorn virtual d’aprenentatge” (Gemma Delgar), i “Aprenentatge de competència intercultural: una perspectiva interaccional i reflexiva” (Lucrecia Keim).
Aquesta publicació va dirigida al professorat i l’alumnat dels estudis de traducció i interpretació,
i també als de llengües.
[:ca]Eumo Editorial acaba de publicar el volum número 25 de la col·lecció Biblioteca de Traducció i Interpretació, que és una iniciativa conjunta d’Eumo, la UVic-UCC i les universitats d’Alacant, Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, Pompeu Fabra i València. L’autoria d’aquest volum, que porta per títol Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció, ha anat a càrrec de cinc membres del GRAC: Lucrecia Keim (coord.), Lydia Brugué, Marcos Cánovas, Gemma Delgar i Àngel Tortadès. Aquesta obra és el resultat de l’experiència docent i investigadora de les seves autores i autors en el marc del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC i del GRAC.
Des de la perspectiva de la didàctica de la traducció i partint de la idea que la connectivitat, la dimensió social de l’aprenentatge i l’agència dels estudiants estan estretament relacionades, el llibre presenta set capítols: “Ensenyar i aprendre a traduir des de la connectivitat” (Lucrecia Keim i Marcos Cánovas); “Interacció i avaluació amb portafolis electrònics” (Marcos Cánovas); “Crowdsourcing en projectes de voluntariat de traducció” (Marcos Cánovas); “La traducció automàtica de textos cientificotècnics especialitzats” (Lydia Brugué); “Interacció en l’aprenentatge en línia de la traducció” (Àngel Tortadès); “De la gramàtica en context a la traducció de la llengua C en un entorn virtual d’aprenentatge” (Gemma Delgar), i “Aprenentatge de competència intercultural: una perspectiva interaccional i reflexiva” (Lucrecia Keim).
Aquesta publicació va dirigida al professorat i l’alumnat dels estudis de traducció i interpretació,
i també als de llengües.
[:es]Eumo Editorial acaba de publicar el volum número 25 de la col·lecció Biblioteca de Traducció i Interpretació, que és una iniciativa conjunta d’Eumo, la UVic-UCC i les universitats d’Alacant, Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, Pompeu Fabra i València. L’autoria d’aquest volum, que porta per títol Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció, ha anat a càrrec de cinc membres del GRAC: Lucrecia Keim (coord.), Lydia Brugué, Marcos Cánovas, Gemma Delgar i Àngel Tortadès. Aquesta obra és el resultat de l’experiència docent i investigadora de les seves autores i autors en el marc del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC i del GRAC.
Des de la perspectiva de la didàctica de la traducció i partint de la idea que la connectivitat, la dimensió social de l’aprenentatge i l’agència dels estudiants estan estretament relacionades, el llibre presenta set capítols: “Ensenyar i aprendre a traduir des de la connectivitat” (Lucrecia Keim i Marcos Cánovas); “Interacció i avaluació amb portafolis electrònics” (Marcos Cánovas); “Crowdsourcing en projectes de voluntariat de traducció” (Marcos Cánovas); “La traducció automàtica de textos cientificotècnics especialitzats” (Lydia Brugué); “Interacció en l’aprenentatge en línia de la traducció” (Àngel Tortadès); “De la gramàtica en context a la traducció de la llengua C en un entorn virtual d’aprenentatge” (Gemma Delgar), i “Aprenentatge de competència intercultural: una perspectiva interaccional i reflexiva” (Lucrecia Keim).
Aquesta publicació va dirigida al professorat i l’alumnat dels estudis de traducció i interpretació,
i també als de llengües.
[:]
El GRAC organiza el simposio internacional Internationalisation and Intercultural Competence in Higher Education: Quality and Innovation
Los días 4 y 5 de marzo tuvo lugar en la UVic-UCC el simposio internacional Internationalisation and Intercultural Competence in Higher Education: Quality and Innovation. Este evento que, en un principio, estaba previsto para los días 14 y 15 de mayo de 2020 tuvo que ser aplazado en su momento a causa de la situación sanitaria y este año se llevó a cabo totalmente en línea. En su organización, participaron los grupos de investigación GRAC y GRELL, con la colaboración del grupo TEXLICO, así como de UDivulga y la Unidad de Docencia Universitaria y Tecnología Educativa de la UVic-UCC. La temática del simposio despertó el interés tanto del personal docente e investigador como de los Servicios de Relaciones Internacionales de numerosas universidades nacionales e internacionales. Aparte de organizar el encuentro, los miembros del GRAC, Lucrecia Keim, Sarah Khan y Àngels Pinyana, junto con Àngel Raluy (GRELL), presentaron la ponencia “Fostering intercultural and global competences at UVic-UCC” en la cual pusieron sobre la mesa una propuesta de certificación que ofrecerá la posibilidad de acreditar las competencias interculturales a los estudiantes de nuestra institución.
En este enlace, se puede obtener más información sobre el contenido y el desarrollo del simposio.
WhatsApp, a tool for language learning
By Àngels Pinyana
Technological advances have made mobiles more efficient, user friendly, and adaptable to different purposes. As mobile devices have become more ubiquitous, so have the mobile apps and social networking sites that aim to help teachers and students take advantage of such ubiquity. According to different authors, these apps promote interaction among users, fostering collaborative learning and improving motivation, and they also seem to boost vocabulary knowledge. However, it is the portability of the mobile devices themselves, and above all, the capacity to erase the physical and temporal limits of the classroom, what makes mobile learning especially suitable to study at anytime and anywhere, both for formal and informal learning.
Instant messaging applications in particular, like WhatsApp, appear to have great potential for educational purposes mainly because of the type of communication and discourse they produce. In terms of communication, WhatsApp facilitates quick and interactive multimedia exchange of information either in one-to-one or in closed-group interactions in real time, synchronically or quasi-synchronically, while being physically distant. And in terms of discourse, WhatsApp generates a type of discourse that not only incorporates features of both written and oral varieties of the language, but it also may combine visual, verbal and acoustic elements. All of this conforms WhatsApp as a rich setting for multimodal communication to occur.
The article “Extending language learning beyond the EFL classroom through WhatsApp” by Elsa Tragant, Àngels Pinyana, Jessica Mackay and Maria Andria, published in Computer Assisted Language Learning (2021), explores the type of communication produced by a group of foreign language learning students when they voluntarily engage in different language learning tasks, initiated by the teacher, in a WhatsApp group. The study describes how the language tasks were enacted, how the chat was also used for informal communication among peers and with the teacher, as well as how negotiation and participation in the chat evolved over time.
The analysis of the messages produced showed that many of the students in the group voluntarily practiced the target language outside class time and engaged in real communication through their mobile devices. The fact that the chat was voluntary did not stop students from showing high levels of engagement in performing these tasks, often producing long, pragmatically appropriate messages and extended conversations. The longitudinal analysis of the data, however, revealed that participation fluctuated across tasks, and that the WhatsApp group, over time, became a means of informal, off-task communication, which the teacher had not planned. Spontaneity and authenticity were evident in these off-task conversations and resulted in increased rates of participation.
All in all, instant messaging seems to be a relevant pedagogical resource that is worth considering when designing foreign language courses that aim at promoting L2 use, as the messages generated both when students are completing a teacher-initiated task, or when they are communicating off-task, seem to be equally productive in engaging students to use English beyond the walls of the classroom.
El GRAC participa en la tercera edició del Congrés Internacional Storytelling Revisited
[:en]
El passat 25 de novembre va tenir lloc a la UVic-UCC el Congrés Internacional Storytelling Revisited: Stories for Social Change. Aquesta tercera edició es va portar a terme totalment en línia a causa de les mesures que s’han hagut d’adoptar per fer front a la COVID-19. El GRAC hi va participar amb dues comunicacions. Lydia Brugué i Judith Sánchez van presentar la comunicació “Restoring the Telling of Death: How Disney’s Moana Empowers Children’s Understanding of Passing and Reincarnation”, i Sarah Khan va presentar “Two sides to the story”. La primera de les presentacions va tenir com a eix l’anàlisi del tractament del tema de la mort en la pel·lícula de Disney Moana tot posant de manifest les seves implicacions culturals. Sarah Khan, per la seva banda, va exposar una experiència didàctica amb el doble objectiu d’identificar estereotips en els infants mitjançant la narració d’històries i de desenvolupar les habilitats d’expressió oral.
En l’edició d’enguany, hi havia implicats set grups de recerca: GETLIHC, GRELL, TEXLICO, TRACTE i GRAC, vinculats a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH); Emprèn, de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC), i SaMIS, de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB).
[:ca]El passat 25 de novembre va tenir lloc a la UVic-UCC el Congrés Internacional Storytelling Revisited: Stories for Social Change. Aquesta tercera edició es va portar a terme totalment en línia a causa de les mesures que s’han hagut d’adoptar per fer front a la COVID-19. El GRAC hi va participar amb dues comunicacions. Lydia Brugué i Judith Sánchez van presentar la comunicació “Restoring the Telling of Death: How Disney’s Moana Empowers Children’s Understanding of Passing and Reincarnation”, i Sarah Khan va presentar “Two sides to the story”. La primera de les presentacions va tenir com a eix l’anàlisi del tractament del tema de la mort en la pel·lícula de Disney Moana tot posant de manifest les seves implicacions culturals. Sarah Khan, per la seva banda, va exposar una experiència didàctica amb el doble objectiu d’identificar estereotips en els infants mitjançant la narració d’històries i de desenvolupar les habilitats d’expressió oral.
En l’edició d’enguany, hi havia implicats set grups de recerca: GETLIHC, GRELL, TEXLICO, TRACTE i GRAC, vinculats a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH); Emprèn, de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC), i SaMIS, de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB).
[:es]
El passat 25 de novembre va tenir lloc a la UVic-UCC el Congrés Internacional Storytelling Revisited: Stories for Social Change. Aquesta tercera edició es va portar a terme totalment en línia a causa de les mesures que s’han hagut d’adoptar per fer front a la COVID-19. El GRAC hi va participar amb dues comunicacions. Lydia Brugué i Judith Sánchez van presentar la comunicació “Restoring the Telling of Death: How Disney’s Moana Empowers Children’s Understanding of Passing and Reincarnation”, i Sarah Khan va presentar “Two sides to the story”. La primera de les presentacions va tenir com a eix l’anàlisi del tractament del tema de la mort en la pel·lícula de Disney Moana tot posant de manifest les seves implicacions culturals. Sarah Khan, per la seva banda, va exposar una experiència didàctica amb el doble objectiu d’identificar estereotips en els infants mitjançant la narració d’històries i de desenvolupar les habilitats d’expressió oral.
En l’edició d’enguany, hi havia implicats set grups de recerca: GETLIHC, GRELL, TEXLICO, TRACTE i GRAC, vinculats a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH); Emprèn, de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC), i SaMIS, de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB).
[:]
Una publicació màgica
[:en]
Aquest passat mes de gener, l’editorial Brill va publicar el llibre Contemporary Fairy-Tale Magic, editat per la Dra. Lydia Brugué (Grup de Recerca Aprenentatge i Comunicació) i la Dra. Auba Llompart (Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació), ambdues professores i investigadores de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Aquesta obra es presenta com una important contribució a l’estudi de la influència i funcions dels contes de fades en les cultures i societats contemporànies des d’una perspectiva interdisciplinària. En el llibre, el qual també està disponible en format ebook, hi han participat un total de trenta-quatre autors i autores, els i les quals han estudiat la presència dels contes de fades en una àmplia varietat de textos i des de diferents enfocaments acadèmics. El llibre està dividit en tres seccions, cadascuna d’elles vertebrada a través d’un tema unificador. La primera part, que inclou onze capítols, tracta sobre les subversions del gènere en reescriptures contemporànies dels contes de fades dels dels estudis de cinema, l’art, la traductologia… La segona part del llibre, dividida en nou capítols, se centra en els aspectes més foscos i gòtics dels contes de fades. I, finalment, la tercera part, que inclou deu capítols, focalitza en altres aspectes dels contes de fades moderns, com per exemple la reinvenció de personatges o l’ús de components metafictius.
Els orígens del llibre es remunten al congrés internacional “Fairy Tales, Folk Lore and Legends”, organitzat per Inter-Disciplinary.net a Budapest (Hongria) el març de 2016, en el qual van participar ambdues editores amb una comunicació sobre la caracterització de la figura femenina de Malèfica en l’adaptació més recent que ha fet Disney del conte clàssic “La Bella Dorment”, i que ara s’ha presentat en forma de capítol a la primera secció del llibre. Aquell congrés va suposar una magnífica oportunitat per estudiar els contes de fades i els contes populars des d’una gamma molt àmplia de perspectives, així com per observar els punts d’unió de diverses disciplines i aconseguir obrir nous camins en la recerca en aquest àmbit. I Contemporary Fairy-Tale Magic ha volgut seguir un d’aquests camins.
[:ca]
Aquest passat mes de gener, l’editorial Brill va publicar el llibre Contemporary Fairy-Tale Magic, editat per la Dra. Lydia Brugué (Grup de Recerca Aprenentatge i Comunicació) i la Dra. Auba Llompart (Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació), ambdues professores i investigadores de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Aquesta obra es presenta com una important contribució a l’estudi de la influència i funcions dels contes de fades en les cultures i societats contemporànies des d’una perspectiva interdisciplinària. En el llibre, el qual també està disponible en format ebook, hi han participat un total de trenta-quatre autors i autores, els i les quals han estudiat la presència dels contes de fades en una àmplia varietat de textos i des de diferents enfocaments acadèmics. El llibre està dividit en tres seccions, cadascuna d’elles vertebrada a través d’un tema unificador. La primera part, que inclou onze capítols, tracta sobre les subversions del gènere en reescriptures contemporànies dels contes de fades dels dels estudis de cinema, l’art, la traductologia… La segona part del llibre, dividida en nou capítols, se centra en els aspectes més foscos i gòtics dels contes de fades. I, finalment, la tercera part, que inclou deu capítols, focalitza en altres aspectes dels contes de fades moderns, com per exemple la reinvenció de personatges o l’ús de components metafictius.
Els orígens del llibre es remunten al congrés internacional “Fairy Tales, Folk Lore and Legends”, organitzat per Inter-Disciplinary.net a Budapest (Hongria) el març de 2016, en el qual van participar ambdues editores amb una comunicació sobre la caracterització de la figura femenina de Malèfica en l’adaptació més recent que ha fet Disney del conte clàssic “La Bella Dorment”, i que ara s’ha presentat en forma de capítol a la primera secció del llibre. Aquell congrés va suposar una magnífica oportunitat per estudiar els contes de fades i els contes populars des d’una gamma molt àmplia de perspectives, així com per observar els punts d’unió de diverses disciplines i aconseguir obrir nous camins en la recerca en aquest àmbit. I Contemporary Fairy-Tale Magic ha volgut seguir un d’aquests camins.[:es]
Aquest passat mes de gener, l’editorial Brill va publicar el llibre Contemporary Fairy-Tale Magic, editat per la Dra. Lydia Brugué (Grup de Recerca Aprenentatge i Comunicació) i la Dra. Auba Llompart (Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació), ambdues professores i investigadores de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Aquesta obra es presenta com una important contribució a l’estudi de la influència i funcions dels contes de fades en les cultures i societats contemporànies des d’una perspectiva interdisciplinària. En el llibre, el qual també està disponible en format ebook, hi han participat un total de trenta-quatre autors i autores, els i les quals han estudiat la presència dels contes de fades en una àmplia varietat de textos i des de diferents enfocaments acadèmics. El llibre està dividit en tres seccions, cadascuna d’elles vertebrada a través d’un tema unificador. La primera part, que inclou onze capítols, tracta sobre les subversions del gènere en reescriptures contemporànies dels contes de fades dels dels estudis de cinema, l’art, la traductologia… La segona part del llibre, dividida en nou capítols, se centra en els aspectes més foscos i gòtics dels contes de fades. I, finalment, la tercera part, que inclou deu capítols, focalitza en altres aspectes dels contes de fades moderns, com per exemple la reinvenció de personatges o l’ús de components metafictius.
Els orígens del llibre es remunten al congrés internacional “Fairy Tales, Folk Lore and Legends”, organitzat per Inter-Disciplinary.net a Budapest (Hongria) el març de 2016, en el qual van participar ambdues editores amb una comunicació sobre la caracterització de la figura femenina de Malèfica en l’adaptació més recent que ha fet Disney del conte clàssic “La Bella Dorment”, i que ara s’ha presentat en forma de capítol a la primera secció del llibre. Aquell congrés va suposar una magnífica oportunitat per estudiar els contes de fades i els contes populars des d’una gamma molt àmplia de perspectives, així com per observar els punts d’unió de diverses disciplines i aconseguir obrir nous camins en la recerca en aquest àmbit. I Contemporary Fairy-Tale Magic ha volgut seguir un d’aquests camins.[:]
The Magic of Communication
[:en]
In the last years Catalan audiences have observed how Catalan and Spanish newspapers tend to differ in the information they publish on the same event, particularly when the item of news is about political issues associated with Catalan independence. In these situations, media actors, namely Catalan and Spanish journalists, are coerced to stand in for the interests of their employer’s beliefs and, unfortunately, they cannot be blamed for that. We all admit that the media products that we listen to, watch or read, are not the real events, but representations of them. Journalists construct these representations out of different meaning triggers, such as photographs, video footage or text (language) that, because of their very nature, magnify the effect of the portrayed sections of the event and obliterate other parts of the event by not mentioning them. Acting this way, journalists are prone to report on one same event favouring specific ideological standpoints and, therefore, biasing, and sometimes misrepresenting, the event. How can this slanted coverage of the news be so and still be fair and truthful? Some may say that human communication is imperfect, faulty or incomplete. Others may argue that this is the magic of communication. Beyond what we think of it, the codification of reality into text, photographs or footage is a very complex venture, particularly when we need to persuade the receiver to interpret a specific message.
This is what Calle Rosingana (2019) discusses in his article In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction, published by Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, Universidad Complutense de Madrid. The discussion in the article is not centred on the context of politics, though. Instead, it has a cinematic feel since what is analysed is a short scene of the movie The Hours (2002), by Stephen Daldry. However, the article identifies the way in which certain meanings originate from the participation of a multiplicity of cues that emerge from different modalities (language, sound and image) that interweave and collaborate to reach the same end, the construction of meaning. The analysis draws from the implementation of specific linguistic and cognitive mechanisms that trigger the generation of the audience’s unconscious construction of meaning. The corpus of the analysis dissects an excerpt of David Hare’s script of the movie, that acts as the backbone of the analysis. The analysis is cross-referenced with parallel modality inputs (Kress 2009), such as specific filmic or visual details, found either in the scene or the rest of the movie. The approach of this qualitative study is mainly cognitive making special emphasis on the three types of underspecification proposed by Radden (2007). It also draws from Langacker’s (2008) proposals related to attention and perspective to identify figure-ground relations as determinant in the moulding of the characters and their ideological standpoints in the scene. Lakoff’s (2003) conceptual metaphor theory and the application of the theory of mental spaces (Fauconnier 1994, 1997) and conceptual integration (Fauconnier and Turner’s 2002) are also of particular interest to explore metaphorical conceptions and blends.
For those interested in finding out more on how meaning is generated and feel like reading the article, hit the following link In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Once there, feel free to download the pdf file with the article.
Referències:
Calle Rosingana, G. (2019). In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Círculo De Lingüística Aplicada a La Comunicación, 79, 187-202. https://doi.org/10.5209/clac.65655
Fauconnier, G. (1994). Mental spaces: aspects of meaning construction in natural language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: http://dx.doi.org/10.1017/ CBO9780511624582
Fauconnier, G. (1997). Mappings in thought and language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: ttp://dx.doi.org/10.1017/CBO9781139174220
Fauconnier, G. & M. Turner. (2002) The Way We Think: Conceptual Blending and the Mind’s Hidden Complexities. Basic Books. New York: Perseus Books Group.
Kress, G. (2009). Multimodality: A social semiotic approach to contemporary communication. London: Routledge. DOI: http://dx.doi.org/10.4324/9780203970034
Lakoff, G. & M. Johnson. (2003) Metaphors we live by. Chicago: University of Chicago Press. DOI: http://dx.doi.org/10.7208/chicago/9780226470993.001.0001
Langacker, Ronald W. (2008). Cognitive Grammar: a Basic Introduction. Oxford: Oxford University Press.
Radden, G., Köpcke, K., Berg, T. & Siemund, P. (eds.) (2007). The construction of meaning in language. In Aspects of Meaning Construction. Amsterdam: John Benjamins Publishing.[:ca]
In the last years Catalan audiences have observed how Catalan and Spanish newspapers tend to differ in the information they publish on the same event, particularly when the item of news is about political issues associated with Catalan independence. In these situations, media actors, namely Catalan and Spanish journalists, are coerced to stand in for the interests of their employer’s beliefs and, unfortunately, they cannot be blamed for that. We all admit that the media products that we listen to, watch or read, are not the real events, but representations of them. Journalists construct these representations out of different meaning triggers, such as photographs, video footage or text (language) that, because of their very nature, magnify the effect of the portrayed sections of the event and obliterate other parts of the event by not mentioning them. Acting this way, journalists are prone to report on one same event favouring specific ideological standpoints and, therefore, biasing, and sometimes misrepresenting, the event. How can this slanted coverage of the news be so and still be fair and truthful? Some may say that human communication is imperfect, faulty or incomplete. Others may argue that this is the magic of communication. Beyond what we think of it, the codification of reality into text, photographs or footage is a very complex venture, particularly when we need to persuade the receiver to interpret a specific message.
This is what Calle Rosingana (2019) discusses in his article In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction, published by Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, Universidad Complutense de Madrid. The discussion in the article is not centred on the context of politics, though. Instead, it has a cinematic feel since what is analysed is a short scene of the movie The Hours (2002), by Stephen Daldry. However, the article identifies the way in which certain meanings originate from the participation of a multiplicity of cues that emerge from different modalities (language, sound and image) that interweave and collaborate to reach the same end, the construction of meaning. The analysis draws from the implementation of specific linguistic and cognitive mechanisms that trigger the generation of the audience’s unconscious construction of meaning. The corpus of the analysis dissects an excerpt of David Hare’s script of the movie, that acts as the backbone of the analysis. The analysis is cross-referenced with parallel modality inputs (Kress 2009), such as specific filmic or visual details, found either in the scene or the rest of the movie. The approach of this qualitative study is mainly cognitive making special emphasis on the three types of underspecification proposed by Radden (2007). It also draws from Langacker’s (2008) proposals related to attention and perspective to identify figure-ground relations as determinant in the moulding of the characters and their ideological standpoints in the scene. Lakoff’s (2003) conceptual metaphor theory and the application of the theory of mental spaces (Fauconnier 1994, 1997) and conceptual integration (Fauconnier and Turner’s 2002) are also of particular interest to explore metaphorical conceptions and blends.
For those interested in finding out more on how meaning is generated and feel like reading the article, hit the following link In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Once there, feel free to download the pdf file with the article.
Referències:
Calle Rosingana, G. (2019). In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Círculo De Lingüística Aplicada a La Comunicación, 79, 187-202. https://doi.org/10.5209/clac.65655
Fauconnier, G. (1994). Mental spaces: aspects of meaning construction in natural language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: http://dx.doi.org/10.1017/ CBO9780511624582
Fauconnier, G. (1997). Mappings in thought and language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: ttp://dx.doi.org/10.1017/CBO9781139174220
Fauconnier, G. & M. Turner. (2002) The Way We Think: Conceptual Blending and the Mind’s Hidden Complexities. Basic Books. New York: Perseus Books Group.
Kress, G. (2009). Multimodality: A social semiotic approach to contemporary communication. London: Routledge. DOI: http://dx.doi.org/10.4324/9780203970034
Lakoff, G. & M. Johnson. (2003) Metaphors we live by. Chicago: University of Chicago Press. DOI: http://dx.doi.org/10.7208/chicago/9780226470993.001.0001
Langacker, Ronald W. (2008). Cognitive Grammar: a Basic Introduction. Oxford: Oxford University Press.
Radden, G., Köpcke, K., Berg, T. & Siemund, P. (eds.) (2007). The construction of meaning in language. In Aspects of Meaning Construction. Amsterdam: John Benjamins Publishing.[:es]
In the last years Catalan audiences have observed how Catalan and Spanish newspapers tend to differ in the information they publish on the same event, particularly when the item of news is about political issues associated with Catalan independence. In these situations, media actors, namely Catalan and Spanish journalists, are coerced to stand in for the interests of their employer’s beliefs and, unfortunately, they cannot be blamed for that. We all admit that the media products that we listen to, watch or read, are not the real events, but representations of them. Journalists construct these representations out of different meaning triggers, such as photographs, video footage or text (language) that, because of their very nature, magnify the effect of the portrayed sections of the event and obliterate other parts of the event by not mentioning them. Acting this way, journalists are prone to report on one same event favouring specific ideological standpoints and, therefore, biasing, and sometimes misrepresenting, the event. How can this slanted coverage of the news be so and still be fair and truthful? Some may say that human communication is imperfect, faulty or incomplete. Others may argue that this is the magic of communication. Beyond what we think of it, the codification of reality into text, photographs or footage is a very complex venture, particularly when we need to persuade the receiver to interpret a specific message.
This is what Calle Rosingana (2019) discusses in his article In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction, published by Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, Universidad Complutense de Madrid. The discussion in the article is not centred on the context of politics, though. Instead, it has a cinematic feel since what is analysed is a short scene of the movie The Hours (2002), by Stephen Daldry. However, the article identifies the way in which certain meanings originate from the participation of a multiplicity of cues that emerge from different modalities (language, sound and image) that interweave and collaborate to reach the same end, the construction of meaning. The analysis draws from the implementation of specific linguistic and cognitive mechanisms that trigger the generation of the audience’s unconscious construction of meaning. The corpus of the analysis dissects an excerpt of David Hare’s script of the movie, that acts as the backbone of the analysis. The analysis is cross-referenced with parallel modality inputs (Kress 2009), such as specific filmic or visual details, found either in the scene or the rest of the movie. The approach of this qualitative study is mainly cognitive making special emphasis on the three types of underspecification proposed by Radden (2007). It also draws from Langacker’s (2008) proposals related to attention and perspective to identify figure-ground relations as determinant in the moulding of the characters and their ideological standpoints in the scene. Lakoff’s (2003) conceptual metaphor theory and the application of the theory of mental spaces (Fauconnier 1994, 1997) and conceptual integration (Fauconnier and Turner’s 2002) are also of particular interest to explore metaphorical conceptions and blends.
For those interested in finding out more on how meaning is generated and feel like reading the article, hit the following link In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Once there, feel free to download the pdf file with the article.
Referències:
Calle Rosingana, G. (2019). In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Círculo De Lingüística Aplicada a La Comunicación, 79, 187-202. https://doi.org/10.5209/clac.65655
Fauconnier, G. (1994). Mental spaces: aspects of meaning construction in natural language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: http://dx.doi.org/10.1017/ CBO9780511624582
Fauconnier, G. (1997). Mappings in thought and language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: ttp://dx.doi.org/10.1017/CBO9781139174220
Fauconnier, G. & M. Turner. (2002) The Way We Think: Conceptual Blending and the Mind’s Hidden Complexities. Basic Books. New York: Perseus Books Group.
Kress, G. (2009). Multimodality: A social semiotic approach to contemporary communication. London: Routledge. DOI: http://dx.doi.org/10.4324/9780203970034
Lakoff, G. & M. Johnson. (2003) Metaphors we live by. Chicago: University of Chicago Press. DOI: http://dx.doi.org/10.7208/chicago/9780226470993.001.0001
Langacker, Ronald W. (2008). Cognitive Grammar: a Basic Introduction. Oxford: Oxford University Press.
Radden, G., Köpcke, K., Berg, T. & Siemund, P. (eds.) (2007). The construction of meaning in language. In Aspects of Meaning Construction. Amsterdam: John Benjamins Publishing.[:]
El GRAC presente en el Segundo Congreso Internacional ICOP-L2
Del 29 al 31 de mayo tuvo lugar el Segundo Congreso Internacional Interactional Competences and Practices in a Second Language (ICOP-L2). Este segundo encuentro, organizado por la Facultad de Educación, Cultura y Comunicación de la Universidad de Mälardalen en Västeras (Suecia), se proponía dar continuidad a un primer congreso realizado en 2017 en la Universidad de Neuchâtel (Suiza) con el objetivo de reunir a investigadores que trabajan en prácticas de interacción en L2 y crear un marco de discusión y difusión para las investigaciones más actuales en este ámbito.
Gemma Delgar y Lucrecia Keim presentaron el póster “Interactive resolution of online speaking tasks in additional languages of French and German”. Esta presentación tenía por objeto mostrar los resultados del análisis de una serie de interacciones sincrónicas en línea entre estudiantes de alemán y de francés como lenguas adicionales. En concreto, se estudia qué estrategias de comunicación se utilizan en la realización de dos tipos de tareas, jigsaw y ranking. El corpus de trabajo está compuesto por grabaciones de video y audio de estudiantes de lengua C de cuarto curso del grado de Traducción e Interpretación. Se eligió un enfoque metodológico cualitativo para analizar los datos usando el análisis conversacional (González-Lloret, 2015).
A partir de ejemplos concretos, se ilustra como los estudiantes gestionan el uso de estrategias comunicativas de forma articulada para co-construir su interacción. Aunque se trata de una situación comunicativa simulada, durante esta interacción se crean islas de comunicación auténtica marcadas por intersubjetividad y agentividad (Knight, Barberà y Appel, 2017) que hacen pensar que podrían ser susceptibles de generación de aprendizaje. Además, se muestra que los aprendientes optan en determinados momentos por priorizar la continuidad del trabajo de resolución de tarea antes que clarificar el problema interaccional.
A través del estudio, se ve como la tipología de tarea, la lengua de aprendizaje y las características personales del aprendiente influyen sobre el tipo de interacción y el tipo de estrategias activadas.