Sexismes. Què ens mostren i què amaguen ?

Unes vuitanta persones van assistir el dimecres dia 4 de maig a la conferència que sota el títol que reproduïm al titular d’aquesta notícia va pronunciar la filòloga, sociòloga i mestra Amparo Tomé, de l’Associació CoeducAcció. La xerrada era el colofó d’una formació que al llarg de tots els dimecres d’abril s’ha dut a terme entre els i les estudiants dels graus en Educació Infantil, Primària, Educació Social i Psicologia de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH). El curs, “La teranyina dels estereotips de gènere. Actua i no et deixis atrapar”, havia estat organitzat pel Grup Educació i Gènere de la UVic-UCC i dins del marc del Programa d’Innovació i Millora de la Formació de Mestres (MIF). La conferència va comptar amb la col·laboració del grup de formació del CIFE sobre gènere i educació ‘Calydoskopi’,  el CEIG i Vic-Dones-SIAD Osona. Va presentar l’acte la professora Esther Fatsini, del Departament de Pedagogia de la FETCH i coorganitzazora del curs conjuntament amb la professora Isabel Carrillo, coordinadora del curs, i la professora i formadora Rosa Guitart. Totes elles membres del grup “Calidoskopy”.

I és que tal com va començar aclarint la ponent, quan parlem de gènere no només parlem de dones. Ens va parlar de la importància que té la formació de les persones que ens dediquem a l’educació, ja que al llarg de l’escolarització és quan els infants van construint la seva identitat de gènere. I això de manera habitual no ens ho plantegem. Com passa en moltes altres coses. És el que es coneix –apuntava- com a ‘inèrcies institucionals’ o més planerament el costum que tenim de no ens preguntar-nos perquè fem les coses. I això ens porta a l’evidència que la construcció de la identitat es realitza a través del mimetisme, a través de la reproducció dels estereotips que adquirim dels adults i que ens hem anat transmetent els uns als altres tradicionalment. I com a conseqüència acabem reproduint els models establerts i suposadament contemplats dins la ‘norma’.

Avançant en la seva intervenció, Tomé va situar les i els assistents dins del context de les tres grans desigualtats que al seu parer hi ha al món: la de classe social, la procedència cultural i la de gènere. I d’aquí va proposar a l’audiència a reflexionar sobre la importància que té avui més que mai parlar de gènere, ja que en aquests moments és vital fer-ho tant per als nois com per a les noies. Ens hem de preguntar –sostenia- com aprenen a viure les dones com a dones, però també els homes com a homes. També es va rereferir a l’evidència que les noies saben molt més dels nois que no pas els nois de les noies. I això ho corroboren diversos estudis. I sens dubte és també un aspecte que ens ha de portar a la reflexió.

Sexisme i educació

Centrant-se ja en l’escola,  Amparo era concloent quan afirmava que si el sexisme i el patriarcat és present a tots els àmbits de la nostra societat, és evident que també és present a l’escola. I ja ho és en el mateix currículum, o en els diferents espais, com ara el pati … O en l’organització escolar. Perquè, al seu parer, tot plegat demana un canvi del currículum, també l’ocult, malgrat aquest darrer no el tinguem escrit enlloc. Anant una mica més enllà, ens comentava que si mirem els contes, les dones o són fades, o són reines o són princeses … en definitiva sempre esperant que vingui un príncep que les salvi. I amb això comencem a construir les relacions romàntiques de l’amor, unes relacions que –afirmava- maten. Perquè les relacions d’amor romàntic sempre són de control i de poder. I en aquest sentit nois i noies hem de desfer aquest amor: a les noies no les salvarà cap noi. Hem de trencar en tot el que els estereotips han anat imprimint a la nostra societat.

Des d’una mirada evolutiva és important tenir present que és a partir dels dos anys que es comencen a observar manifestacions sexistes. En aquest sentit, Amparo Tomé va il·lustrar aquesta constatació tot passant el següent vídeo, el qual de manera clara recull l’impacte que les paraules dels adults tenen en la construcció de la pròpia identitat ja des de ben petits.

Avançant més en la seva exposició i referint-se al sexisme, Amparo feia adonar l’audiència que el risc és un dels aspectes fonamentals de la construcció de la masculinitat. I això no ho atura ningú com tampoc ningú hi posa l’accent. En aquest sentit Tomé reivindicava la importància de desaprendre. I  a partir d’aquí veure quins aspectes estan plens de sexisme. I del que no hi ha dubte és que la bona notícia és hi ha instruments per a la diagnosi. I que a través dels processos de formació, com el que hem copartit aquest passat mes de maig hi contribueixen i ajuden a treballar-ho. De fet, la mateixa ponent afirmava “tot està impregnat de sexisme, la història és descobrir-ne les seves manifestacions, les quals sens dubte són canviants”. I és més, continuava afirmant que són tan sexistes els homes com les dones. Tant o més. I és per aquí per on hem de començar. Cal veure, doncs, les diferents manifestacions de sexisme, per començar-les a trencar i a construir vincles i relacions de respecte, de responsabilitat i d’autonomia. Valors tots ells bàsics en els nostres alumnes. I potser això comença per tenir clar que no hem de riure davant de cap acudit verd que posi en ridícul les dones o els homes.

Ja a l’interessant i participatiu torn obert de paralues, es van recollir aspectes com ara en relació a l’escola i la manera com iniciar aquest necessari camí. Amparo sostenia que l’ideal per treballar tot el que hem compatit és fer-ho en grup. I  a partir de la diagnosi iniciar la transformació en una escola coeducadora i per tant neutra de sexismes. I el missatge que va generar més consens, a rel d’una altra inetrvenció, és que “hem de ser valents. Hem de tenir arguments i no arrugar-nos”. O també la idea que “és un error pensar que el feminisme és el contrari del masclisme. En absolut. El masclisme mata”. En defintiva, i amb això que reproduïm a continuació tancava la seva intervenció la ponent: “cal trencar els límits que imposen els gèneres a fi que tinguem la llibertat d’escollir”.  Sens dubte una xerrada que no va deixar indiferent a cap de les persones que hi vam assistir.

Altres notícies relacionades en aquest lloc:

http://mon.uvic.cat/cife/2016/04/14/transit-menors-transsexuals/

http://mon.uvic.cat/cife/2016/02/04/calydoskopi-mes-enlla-de-la-coeducacio/

http://mon.uvic.cat/cife/2016/01/14/perspectives-trans-a-lambit-educatiu/