El passat dimecres dia 14 d’abril d’enguany, i dins el marc de les Tertúlies de Literatura Científica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (TLC-UVic), es va celebrar la conferència que va impartir el Dr. Salvador Lladó en format webinar i en horari de 12:00h a 13:30h, “Límits del creixement, economia circular, solucions basades en la natura i polítiques d’adaptació i mitigació del canvi climàtic”.

YouTube WEBINAR TLC-UVic – Dr. Salvador Lladó

A partir del seu llibre “La bossa o la vida” (Tigre de Paper, 2020) ens plantejà d’una forma clara, didàctica i amena diferents perspectives de la crisi ecològica en la que estem immersos: des de la seva causa principal, la necessitat imperiosa de créixer del nostre sistema econòmic, passant pel seu principal símptoma, l’emergència climàtica, fins a desembocar en el ventall de propostes polítiques que neixen de la necessitat de posar fre a un ritme de producció i de destrucció de la natura sense precedents.

Salvador Lladó és Doctor en Microbiologia Ambiental i Biotecnologia i treballa en la recerca de solucions basades en la natura per augmentar la mitigació i adaptació al canvi climàtic. És membre fundador de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic i membre del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic, designat pel Parlament de Catalunya.

Salvador Lladó Fernández és doctor en microbiologia ambiental i biotecnologia (Universitat de Barcelona). La seva carrera científica s’ha centrat en l’estudi dels microorganismes associats a processos de bioremediació de sòls contaminats i comunitats bacterianes de sòls forestals i el seu paper en el cicle del carboni, en diferents institucions europees de recerca. Actualment treballa en millorar el nostre coneixement sobre els efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat i els serveis ecosistèmics que controla i en generar eines biotecnològiques basades en microorganismes per a millorar la circularitat i la sostenibilitat de diferents sectors econòmics. És també membre del Comitè d’Experts de Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya i autor del llibre “La bossa o la vida”, publicat per l’editorial Tigre de Paper.

Salvador Lladó Fernández, PhD

Principal Investigator

Microbiome Engineering

BU Circular Economy

sllado@leitat.org

La TLC-UVic fou seguida per un total de 283 persones, entre estudiantat preuniversitari, universitari, professorat i públic en general.

En finalitzar la conferència per part del científic, s’encetà un torn de diàleg-debat, des d’on se’ns va permetre formular preguntes via xat, mentre que nosaltres les anàvem recollint i les exposàvem, a fi que el Dr. Lladó anava donant resposta. També es va oferir la possibilitat a qualsevol persona interessada de formular preguntes al ponent prèvia sol·licitud via xat, per d’aquesta manera obrir la pantalla i micro del/a seguidor/a per poder dialogar d’una manera més directa amb el Dr. Lladó.

Podeu accedir al webinar, tant per les persones que no van poder seguir la TLC-UVIc com per algú que sí que ho va fer i que desitja veure-la per segona vegada degut al seu interès suscitat, a través del següent enllaç: https://mon.uvic.cat/tlc/salvador-llado-1…l-canvi-climatic/

 

Es van fer algunes preguntes que el Dr. Lladó va respondre. Primer de tot, moltes gràcies pel vostre interès en al temàtica. Contesto sobre el mateix correu.

1-  El límit tecnologic també contempla la diversificació de les fonts d’energia. Al moment en el que el que extreure un barril de petroli és més car que el mateix sols es dona si hi ha una alternativa més barata i no té perquè continuar per la mateixa alternativa, de fet mai en la història de la humanitat ha sigut així, quan el recurs escaseja es diversifica i es busquen altres alternatives. 

Doncs no sé si entenc bé la pregunta… El problema és que en la història de la humanitat sempre s’han fet les transicions energètiques cap a fonts energètiques de més TRE (Taxa Retorn Energètic). De la fusta al carbó, del carbó al petroli, etc. Si que coexisteixen diferents, obviament, però ara ens trobem en un moment on totes les de més TRE tenen pics productius. Per tant, podem diversificar tot el que volguem, però sempre hem de tenir en compte quina capacitat productiva tenim, quina demanda tenim, si la podem sustentar tota i a quin cost.  

2- Ens ha parlat de la paradoxa d’un món sense combustibles fòssils, com el petroli, però que aquesta matèria és imprescindible per a la construcció de les infraestructures necessàries per al desenvolupament de les renovables, llavors la meva pregunta seria si existeix algun tipus de planificació global que tingui en compte la desaparició definitiva del petroli, i com es construiran en un futur aquestes infraestructures renovables, o qualsevol altra infraestructura necessària per a proporcionar-nos energia? Moltes gràcies.

El que tindria més sentit, segurament, seria tenir reserves de petroli per a aquelles activitats que siguin realment imprescindibles per a mantenir una vida digna, com la generació d’infraestructura renovable, i anar-lo eliminant ràpid d’altres sectors, en la mesura que sigui tècnicament possible.

Gràcies i qualsevol altra pregunta doncs em dieu,