Cori Calero – TLC-UVic 17/11 – Si el cel es tornés vermell. Conèixer el canvi climàtic per combatre’l.

TLC-UVic Conferència Cori Calero – 15a edició de les TLC-UVic Curs 21/22

Nom de l’activitat: Si el cel es tornés vermell. Conèixer el canvi climàtic per combatre’l.

Ponent: Sra. Cori Calero

Llibre: Si el cel es tornés vermell. El canvi climàtic. Conèixer-lo per combatre’l . Cori Calero. Viena edicions. 2021

TLC- UVic Cori Calero 17/11/2020 – Gravació

Dia: 17 de novembre de 2021

Horari: 12.00 – 13.30h

Format: Presencial a l’Aula Magna de la UVic-UCC i streaming (en línia)

Lloc: Aula Magna de la UVic-UCC (Facultat de Ciències i Tecnologia) – Campus Torre dels Frares – C/ de la Laura, 13 – 08500 Vic

Participació: L’acte va comptar amb un total de 664 inscrits, 180 de manera presencial i els 484 restants que van assistir-hi via streaming. L’assistència en format presencial fou principalment d’estudiants universitaris dels graus en Biologia, i en Biotecnologia de la UVic-UCC. Pel que fa als centres de secundaria varen ser força nombrosos, van escoltar la ponència el Col·legi Sant Miquel dels Sants (Vic), l’Institut Jaume Callís (Vic), l’Institut de Vic, l’escola FEDAC-Vic, l’IE Marta Mata (Torelló) i el Centre Escolar Empordà (Roses), així com alumnat, PDI i PAS de la UVIC-UCC i algunes persones de públic general.

La periodista ambiental de TV3 i divulgadora científica Cori Calero va ser la convidada a la segona xerrada de les 15es Tertúlies de Literatura Científica (TLC), centrada en l’escalfament global del planeta. L’acte, que va tenir lloc dimecres, va despertar un gran interès ja que van seguir-lo 660 persones, de les quals 180 ho van fer de manera presencial a l’Aula Magna de la UVic i 480, en línia. Calero, autora del llibre “Si el cel es tornés vermell”, va explicar la seva recent experiència com a periodista a la Coop 26, la cimera sobre canvi climàtic que s’ha fet a Glasgow, i va fer èmfasi en la importància d’actuar des d’ara mateix per fer front a l’emergència climàtica. La presentació de l’acte va anar a càrrec de Josep Bau, vicerector de Relacions Internacionals de la UVic-UCC, i de Julita Oliveras, coordinadora de les TLC-UVic.

La conferenciant va explicar que l’escalfament global és conseqüència de diversos factors entre els quals hi ha l’emissió de gasos d’efecte hivernacle derivats de l’activitat humana i que les conseqüències del canvi climàtic ja s’estan notant a tot el planeta “amb fenòmens meteorològics més extrems, més sovintejats i amb més sequeres i inundacions”. L’escalfament global, segons va apuntar Calero, també té efecte en la pervivència d’espècies animals com els insectes pol·linitzadors, facilitadors del 90% del que mengem. En aquest sentit, des del punt de vista de l’alimentació, la periodista va destacar que cal un canvi de sistema ja que “el 60% de tots els mamífers de la Terra és bestiar per a alimentar la humanitat i el 30% dels cultius es destinen a alimentar ramats”.

Calero va ser contundent en el missatge que va llençar a l’auditori: “Hem cremat la vida de la Terra en molt pocs anys”. En conseqüència, és vital no superar la línia vermella de l’1,5 ºC d’escalfament mitjà a tot el món en els propers anys, “temperatura que els científics diuen que no hem de sobrepassar per continuar sobrevivint”. La ponent va exhortar el públic a protegir el planeta des d’ara mateix malbaratant menys aliments, utilitzant menys recursos naturals i reduint el consum.

Cartell: https://mon.uvic.cat/tlc/files/2021/10/cartells-TLC-2021-CORI-CALERO-definitiu.pdf

PREGUNTES via XAT ZOOM TLC-UVIC Activitat de CORI CALERO el dia 17/11/21 – Cori Calero respon cadascuna de les preguntes que no es varen poder atendre durant l’espai de diàleg-torn de paraula, i li agraim molt

1- Com ho podem fer per conèixer els joves l’oportunitat de participar a les properes cimeres del clima?

La rellevància dels joves en la presa de decisions va ser posada en relleu a la darrera cimera, la de Glasgow. Però caldrà veure si les bones intencions i proclames s’acaben materialitzant. De moment, podeu seguir les directrius de l’ONU en el seu web: https://www.un.org/en/climatechange/youth-in-action

2- Per què l’índia es va negar a eliminar l’ús del carbó i només va acordar reduir-lo progressivament?

L’Índia ha tingut un gran paper en l’augment d’emissions l’any 2020 i el 2021, majoritàriament, per l’ús del carbó. L’organització científica Global Carbon Project calcula que el 2021 l’Índia haurà augmentat un 15% el seu consum de carbó el 2021. El carbó és un combustible barat i l’Índia és un país pobre. Per això països com l’Índia es queixen que els països mes afavorits, els que vam fer un desenvolupament econòmic en el passat gràcies al carbó, ara exigim als més pobres que el mateix camí el facin de manera més sostenible, quan nosaltres no ho vam fer.

L’Índia ha quadriplicat la seva energia renovable en els últims 10 anys, però la seva població creix a un ritme vertiginós i necessiten altres fonts d’energia que, ara mateix, en un 70% s’aconsegueix amb carbó.

3- Estaràs d’acord en que canviar els nostres hàbits i la nostra forma de pensar es un procés que mai acaba i, a més, és difícil de fer. Com has fet per començar-lo? Quin consell ens donaries per canviar individualment?

Ens pot semblar difícil, però bé que hem canviat en altres coses. A tothom si semblava impossible fa 15 anys que no es pogués, per exemple, fumar en un bar o una discoteca o un restaurant o, fins i tot, a dins de la feina. Quan vaig començar a treballar de periodista, i fins no fa gaire, la redacció estava ambientada perpètuament amb un núvol de fum, quan entraves a editar en una cabina diminuta en la que només hi cabien dues persones era bastant habitual que el teu company fumés i que sortissis amb un mareig considerable.

En realitat, no ho és tant de difícil, la dificultat només ens la posem nosaltres. El que és difícil és anar contracorrent. Per això penso fermament que el que hem de fer és fer-ho extensiu, que ja no signifiqui anar contracorrent. Ningú ho fa tot correctament i, de fet, en la nostra societat és molt complicat no caure en contradiccions. Si utilitzem envasos compostables per no generar residus, resulta que els compostables també requereixen matèries primeres i també generen residus encara que tinguin menys impacte; si anem en cotxe elèctric, resulta que les bateries de liti contaminen i que l’energia elèctrica que consumim no sabem del cert si prové de fonts renovables… Està clar que no és fàcil, perquè el sistema econòmic i la societat en la que vivim no ens ho posen fàcil, però que es pot viure de manera més raonable. Costa molt deixar de menjar carn industrial? Costa molt contractar una energètica que provingui de fonts renovables? Costa molt aïllar correctament casa nostra? Costa molt no comprar compulsivament coses que no ens fan cap falta?

4- Què va determinar que enfoquessis la teva carrera periodística per divulgar la ciència en l’àmbit de la Naturalesa?

Sempre vaig voler dedicar-me a alguna cosa relacionada amb el nostre entorn natural. Vinc d’una família molt arrelada a la natura. De petita, mentre els meus amics anaven a la platja a estiuejar o a viatges exòtics, jo anava amb els meus pares a veure ocells, plantes, arbres… Les carreres de ciències que existien quan jo havia de triar estudis universitaris no s’ajustaven al que jo entenia per “medi”. No existia una carrera de ciències ambientals com ara, les de biologia no estaven enfocades cap al que jo creia que volia fer (no m’atreia gens la idea d’estudiar microbis o d’obrir animals per veure què hi tenen a dins…) Així que vaig triar la via divulgativa.

5- En que es basen els científics per dir-nos totes aquestes estadístiques ?

Els científics fan el que s’anomena “projeccions”, que s’aconsegueixen introduïnt milions de dades en ordinadors molt potents que treballen amb programes informàtics anomenats “models”. Hi introdueixen infinitat de dades, des de la temperatura, el vent, la nuvolositat, la humitat, l’aciditat del mar… En el cas de, per exemple, els estudis del Servei Meteolorològic de Catalunya, segueixen durant dècades la progressió de dades, milers, recollides en multitud d’observatoris meteorològics d’arreu. És una tasca que descric al meu llibre i que és de “formigueta”, de moltíssima paciència, d’un detall precís i exhaustiu… Per això la majoria d’aquests estudis requereixen d’anys d’investigacions i de moltíssims científics treballant alhora. Et deixo el link d’un article que vaig escriure sobre un d’aquests estudis, un de molt rellevant. https://www.ccma.cat/324/lescalfament-global-es-pot-disparar-5c-a-finals-de-segle-segons-els-experts/noticia/2990071/ Però, insisteixo, en el meu llibre hi trobareu la resposta més descrita. De fet, hi trobareu la resposta a la majoria de preguntes que em feu.

6 Quina és la teva opinió sobre si les ciutats catalanes (Barcelona, Vic, Girona, Lleida, Tarragona…) són o no són ciutats sostenibles i cap a on hauríem d’anar per millorar-ho?

No ho són, tot i que en alguns punts, algunes, treballen per ser-ho. Ara mateix, les ciutats són les grans responsables del canvi climàtic. Atenció a aquesta equació que ho resumeix molt bé:

*només ocupen el 2% de la superfície de la Terra

*però més del 50% de la població mundial hi viu en elles

*i són responsables del 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

La principal font d’emissions, i contaminació, a les ciutats és el transport. Només cal fer un cop d’ull als carrers, quants vehicles hi veus? Si observem més enllà veurem que la ciutat està més pensada, ara mateix, per als cotxes que per a les persones. Mirem la proporció de carrer destinat als vehicles i la proporció als vianants. Mirem si tot és gris o hi ha zones verdes, zones de descans, zones agradables… Gràcies a estudis com els del ISGlobal que demostren que calen més zones verdes per evitar moltes emissions però també per a la nostra salut directa, molts ajuntaments han entès que és primordial canviar la tendència. Però, malauradament, o no totes ho han entès o bé els costa aplicar-ho i fer el canvi de manera material.

A més, les ciutats requereixen, per la seva concentració d’habitants i la seva poca proporció de terreny dedicada (òbviament) a cultius, per exemple, de moltíssims recursos (com aliments o energia) que en la gran majoria s’han de produir fora de les ciutats.

Estudis com els d’ ISGlobal també demostren que les ciutats s’han dissenyat sense tenir en compte la nostra salut, el nostre benestar. Sovint els carrers estrets, l’asfalt… afavoreixen que la calor s’hi quedi retinguda i que hi hagi fins a 8 graus més de temperatura al centre d’una ciutat que als voltants, a l’estiu. 8 graus és moltíssim! Imagina’t en una onada de calor! Aquestes estructures també afavoreixen que la contaminació s’hi concentri. Fins que no es redueixi el trànsit en les ciutats, això no es revertirà.

7- Es tracta a les cimeres l’obsolescència programada?

A les cimeres hi ha infinites ponències, taules… Però el tema del consum de recursos rarament està sobre la taula i menys encara un tema tan concret. Diria que a Glasgow ha estat la primera en la que s’ha començat a intuir certa consciència que el sistema de consum és la mare dels ous. L’obsolescència programada seria un dels punts dins d’aquest macrotema. I en una cimera, que dura dues setmanes i hi ha tanta feina per fer, els temes concrets no s’acostumen a tractar. En la zona verda, la destinada a la part no oficial, amb centenars de xerrades diàries, és possible que en alguna cimera potser, algun dia, es tracti el tema, però no em consta. En aquesta darrera cimera hi ha tingut molt pes, per exemple, l’efecte de l’escalfament global i els migrants climàtics, la sequera, l’accés a dades científiques per part de tots els governs, tinguin o no bretxa digital, el paper dels joves, les energies renovables, les advertències meteorològiques, les comunitats indígenes…

8- Què opines sobre l”apagón” elèctric?

Disculpeu però no entenc aquesta pregunta. Em podríeu concretar, si-us-plau?

Des de l’equip organitzatiu de la TLC-UVic li agraïm molt la resposta d’aquestes preguntes i sobretot aquesta oportunitat que ens ha atorgat amb la seva presència i ens honora poder-la conèixer en persona, gràcies Cori Calero