El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va acollir, dilluns passat, la presentació de l’Àlbum Joaquim Molas, elaborat per Manuel Llanas i Llorenç Soldevila, professors emèrits de la UVic-UCC. Es tracta d’una visió polièdrica d’un crític i historiador literari excepcional, d’una gran influència i projecció. Per mitjà d’iniciatives editorials o de l’activitat docent (als Estudis Universitaris Catalans, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona), Joaquim Molas (Barcelona, 1930-2015) va contribuir decisivament a formar diferents generacions d’estudiosos i crítics, sovint anomenats «moletes».

En la presentació, el periodista Xavier Graset, conductor de l’acte, va conversar amb els autors i, tot seguit, va presentar els parlaments de tres representants generacionals d’alumnes de Molas: Manuel Jorba, Maria Campillo i M. Àngels Verdaguer, professora del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UVic-UCC, on també dirigeix la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris. S’escau que tant Llanas com Soldevila i Verdaguer formen part del grup de recerca Textos Literaris Contemporanis: Estudi, Edició i Traducció (TEXLICO). Al final de la presentació, l’actor Lluís Soler va declamar una selecció de textos de Molas reproduïts al llibre.

L’Àlbum Joaquim Molas alterna textos i fotografies, molts dels quals desconeguts o inèdits. Dels dotze capítols de què consta, els sis primers ressegueixen la trajectòria biogràfica de Molas, mentre que els tres següents se centren, respectivament, en siluetes d’escriptors i amics (de Víctor Català a Montserrat Roig), en un recull de reflexions i sentències sobre temes variats i en un conjunt de comentaris sobre la ciutat de Barcelona. I en els tres darrers ja no és Molas qui parla: el desè recopila semblances del personatge a càrrec d’escriptors i amics; l’onzè incorpora una tria de la correspondència sostinguda amb escriptors com Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, i el dotzè reprodueix una cinquantena de testimonis de deixebles.