El rígid model educatiu espanyol -basat en un aprenentatge estructurat i teòric-, forma a estudiants passius que no s’ajusten al perfil emprenedor, competitiu, capaç de gestionar emocions i flexible, que cerquen les empreses.
En l’actualitat, l’Estat Espanyol té un alt índex d’atur que inclou un 54% de joves sense treball, la qual cosa palesa que quelcom no funciona. Aquest problema es deu, en part, als desajusts existents entre el sistema educatiu i les necessitats del mercat de treball, tesi defensada en l’informe “Armonizar educación con empleo en España: un reto a 5 años”, elaborat pel Centro Internacional de Investigación de Organización (IRCO) de l’IESE en col·laboració amb el Grupo Persona.
En primer lloc, aquest informe assenyala un alt grau de desajustos entre l’oferta i la demanda de talent, que no pot atribuir-se exclusivament a la recessió econòmica. Així, encara que cada any es llicencien 220.000 estudiants a l’Estat Espanyol, el contingut educatiu, és massa teòric segons aquest estudi, i no s’adapta a les necessitats del mercat laboral al que s’enfronten quan surten de les facultats.
De fet, prop d’un terç dels directius, afirma que té problemes per trobar talent. Segons aquest estudi, aquesta dificultat rau en els canvis radicals que ha experimentat el mercat laboral, que demana nous perfils necessaris per a desenvolupar els seus negocis en els sectors del futur (sectors tecnològics, “verd” i el sanitari, especialment en l’àmbit de l’atenció) i, així, assegurar la seva competitivitat i sostenibilitat.
Repte d’harmonitzar educació amb treball a l’Estat Espanyol
És necessari adaptar l’oferta i la demanda de talent, oferint una formació adequada i d’acord amb el que l’entorn professional exigeix a l’individu. Per això caldrà realitzar canvis que afectaran a l’educació des dels primers anys d’escolarització fins a la universitat i les escoles de negoci, així com estrènyer el diàleg entre col•legis, centres de formació professional, universitat i empresa. Actualment aquesta adaptació és especialment complicada perquè es preveu que, en un mercat laboral en evolució com l’actual, un de cada set nadons treballarà en el futur en professions que encara no s’han inventat.
El sistema educatiu espanyol, caracteritzat per un aprenentatge teòric, estructurat, rígid i fonamentat en transmetre coneixements per obtenir uns resultats acadèmics, provoca una elevada taxa d’abandonament escolar. Per exemple, un de cada tres estudiants abandona la universitat (un total de 540.000 alumnes). Els passius estudiants espanyols tenen una escassa capacitat d’iniciativa i d’emprenedoria -considerades competències professionals fonamentals en l’actual mercat laboral- i no han après en la seva etapa formativa a desenvolupar la seva intel·ligència emocional, i per tant tenen dificultats per gestionar les emocions i assumir el fracàs.
Malgrat tot, les empreses busquen candidats amb un perfil emprenedor, amb iniciativa, flexible, capaç de fer front al canvi i a la possibilitat de fracàs. També volen que els seus empleats tinguin una personalitat equilibrada i madura, que son característiques de les persones que coneixen i saben gestionar les seves emocions i les dels altres, i capaces de crear un espai emocionalment sa, que contribueixi a millorar el compromís, la productivitat i la competitivitat. Alhora, els seleccionadors de personal cerquen persones amb competències: soft-comunicació, competitivitat i idiomes, coneixements tècnics actualitzats i bona predisposició a la mobilitat nacional i internacional.
Possibles vies d’actuació
En aquest context, aquest informe recomana, com a possibles vies d’actuació, que les institucions educatives ofereixin una formació adequada a la inserció laboral: ensenyant des de l’escola habilitats soft relacionades amb l’ús de la intel·ligència emocional i proporcionant als estudiants una orientació adequada per decidir què fer respecte al seu futur professional. També, cal donar un major valor a la Formació Professional i potenciar l’actitud emprenedora dels estudiantes.
Aquest informe també assenyala que empresa i universitat hauran de col•laborar juntes i establir en comú els plans d’estudi o pràctiques i, d’aquesta forma, reorganitzar l’oferta formativa, adaptant-la a les necessitats del mercat laboral i de l’economia espanyola. Per dur a terme aquest treball en comú, caldria fixar-se en la Formació Professional com a model d’inspiració, especialment, la del sistema dual.
Per un costat, el sistema universitari espanyol ha de realitzar canvis com: reduir la burocratització, permetre l’entrada de l’empresa a la universitat, i tenir un sistema de pràctiques útil i eficaç. Per l’altre, les empreses han de seleccionar i promoure el talent que sigui competitiu, promovent una actitud més ambiciosa entre els joves, a més a més del reconeixement de les capacitats assolides.
