Premi Llegim Ciència (PLC): Obrim una escletxa a l’esperança d’agermanar la literatura, l’art, la tecnologia i les ciències.

El Programa Ciència i Societat (PCiS), és una proposta d’innovació docent dirigida a estudiants universitaris, preuniversitaris i públic en general, amb la finalitat de promoure la lectura d’obres de divulgació científica i que a partir de lectures amenes i reflexives es pugui conèixer a l’autoria i aprendre ciència. Actualment s’hi desenvolupen dos projectes, els quals són les Tertúlies de Literatura Científica (TLC-UVic) i el Premi Llegim Ciència (PLC-UVic).

Premi Llegim Ciència – (PLC-UVic): en aquest projecte es treballa una novel·la científica diferent en cada edició. El professorat acompanya a l’alumnat per la lectura d’una novel·la i un cop llegida, escriuen relats que responen a una de les dues modalitats formulades segons cadascun dels tríptics on hi ha les bases del certamen literari. Posteriorment fan entrega dels relats i els presenten i el jurat fa una exhaustiva valoració a fi de fer l’entrega dels guardons als millors relats de cada modalitat i categoria, en una data concreta on es convida a l’autoria, a l’aula magna de la UVic-UCC. El PLC-UVic va dirigit a 3r i 4t d’ESO.

En aquest apartat hi ha algunes de les opinions. A continuació podeu dirigir-vos a la secció d’opinions que volgueu llegir:

 

opinions de la novel.la:

  L’evolució de Calpurnia Tate. Jackeline Kelly

Jordi Surinyac i Albareda,  Departament d’Enginyeries,  Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries- UVic-UCC. opinió del 18/7/22

Aquest llibre és bàsicament un relat costumista de la Texas profunda de finals del segle XIX, narrat en primera persona i des del punt de vista d’una nena/noia de gairebé dotze anys, filla única d’una família nombrosa que té una plantació de cotó. No hi ha un argument especialment ben definit. Costums familiars i socials que podem trobar allunyats -o no tant-, però associats al lloc i a l’època. Encara que aquest tema explícitament no interessi, per simple curiositat i per com està narrat, enganxa. L’autora, tot i ser neozelandesa i viure un temps al Canadà, finalment va anar a parar a Texas i es pot pressuposar la versemblança dels fets.

Es van desgranant amb comptagotes qüestions naturalistes. Però són molt bàsiques i tampoc no n’hi ha massa. El pes de la ciència hi és present d’una manera subtil, en el fons, en la manera d’actuar de la protagonista més que no pas en les anècdotes descrites. En cap cas el considero un llibre de divulgació. En certs moments m’ha fet pensar en l’estil i temàtica de Gerald Durrell quan descriu la vida de la seva família i dels seus animals a Corfú.

Són interessants les preguntes -presumptament innocents- que va deixant anar de tant en tant com si fossin anotacions al seu diari; també m’agradaria comprovar si els paràgrafs que hi ha a l’inici de cada capítol són en realitat textos de Darwin: ho semblen però no s’indica.

Però el llibre va més enllà d’això. També mostra l’evolució de la protagonista -sense que arribi a ser un viatge iniciàtic- : des de  noia “estranya”, curiosa de l’entorn fins a possible científica i protofeminista.

Resumint, el llibre és una barreja de:

– Costums. Constitueixen la major part del llibre

– El naixement d’una naturalista (a contracorrent)

– Apunts de ciència. Molt diversos, comentats de passada

– Aspectes tecnològics puntuals, alguns posats amb calçador

Potser el fet que l’autora no es centri en cap d’aquests temes i vagi saltant entre ells sigui el seu principal avantatge: no avorreix en absolut el lector. Tot plegat fa que sigui difícil catalogar aquest llibre però no li treu cap mèrit. A mi m’ha enganxat i l’he llegit d’una tirada -també el segon, que tindria una ressenya virtualment igual-. Per cert, hi ha cinc llibres més que segueixen la vida de la Calpurnia, però em sembla que no estan traduïts.

 

————

A cada peu de pàgina que conformen els blogs de les TLC-UVic i del PLC-UVic hi podeu llegir una cita destacada per part d’alguna personalitat que elogia la lectura.

 

El temps per llegir, igual que el temps per estimar, dilata el temps de viure. D. Pennac