Category Archives: General

[:en]Bern Fachhochshule research visit[:]

Posted by 16 de December de 2016
[:en]Dr Àngels Pinyana from the GRAC research group at UVic-UCC spent a week in Bern this November as a scientific collaborator for the research project Developing Quality Parameters for International Profiles in Universities of Applied Sciences which is coordinated by the Research Unit Language Competence and Knowledge Development at ZHAW (Zurich University of Applied Sciences).
Dr Pinyana’s visit involved data collection through intensive classroom observations and interviews with lecturers and students in an EMI (English-medium instruction) context on the Degree in Business Administration at Bern Fachhochschule. Dr Pinyana is part of a team who are testing the use of a series of pedagogical and language parameters in university lectures taught in English. The aim of this project is to compile a practical checklist which may be used to assess the quality of future international programmes taught in English, as well as furthering our knowledge of lecturers and students’ experiences, classroom dynamics and language learning in these settings.

[:ca]Dr Àngels Pinyana from the GRAC research group at UVic-UCC spent a week in Bern this November as a scientific collaborator for the research project Developing Quality Parameters for International Profiles in Universities of Applied Sciences which is coordinated by the Research Unit Language Competence and Knowledge Development at ZHAW (Zurich University of Applied Sciences).
Dr Pinyana’s visit involved data collection through intensive classroom observations and interviews with lecturers and students in an EMI (English-medium instruction) context on the Degree in Business Administration at Bern Fachhochschule. Dr Pinyana is part of a team who are testing the use of a series of pedagogical and language parameters in university lectures taught in English. The aim of this project is to compile a practical checklist which may be used to assess the quality of future international programmes taught in English, as well as furthering our knowledge of lecturers and students’ experiences, classroom dynamics and language learning in these settings.

[:es]Dr Àngels Pinyana from the GRAC research group at UVic-UCC spent a week in Bern this November as a scientific collaborator for the research project Developing Quality Parameters for International Profiles in Universities of Applied Sciences which is coordinated by the Research Unit Language Competence and Knowledge Development at ZHAW (Zurich University of Applied Sciences).
Dr Pinyana’s visit involved data collection through intensive classroom observations and interviews with lecturers and students in an EMI (English-medium instruction) context on the Degree in Business Administration at Bern Fachhochschule. Dr Pinyana is part of a team who are testing the use of a series of pedagogical and language parameters in university lectures taught in English. The aim of this project is to compile a practical checklist which may be used to assess the quality of future international programmes taught in English, as well as furthering our knowledge of lecturers and students’ experiences, classroom dynamics and language learning in these settings.

[:]

Lingüística de corpus i anàlisi discursiva

Posted by 7 de December de 2016
[:en]

El desenvolupament que han protagonitzat les eines informàtiques aquests darrers anys ha fet que els corpus lingüístics esdevinguin una eina indispensable per a l’anàlisi en l’àmbit de la lingüística aplicada. El potencial d’aquestes bases de dades és enorme en la mesura que vesteixen qualsevol partícula lingüística d’un co(n)text. Així doncs, el seu ús ha donat lloc a estudis contextualitzats que abasten no només l’anàlisi del discurs, sinó també els estudis gramaticals, la lexicologia i la lexicografia, la lingüística històrica, la lingüística contrastiva i la traducció, la lingüística computacional i la didàctica de les llengües.

En aquest marc, la revista Pragmalingüística (núm. 24) acaba de publicar l’article “Conversation authentique et dialogue théâtral : comparaison des emplois du marqueur discursif donc en co(n)texte” de Gemma Delgar. Aquest treball s’inscriu en la línia de recerca del GRAC de Lingüística i semiòtica. En primer lloc, l’autora analitza els usos de la partícula discursiva donc en una part del Corpus Minnesota (1983). Aquest corpus de treball va ser elaborat per la Dra. Betsy Kerr del Departament de Francès i Italià de la Universitat de Minnesota i ha estat utilitzat per a diferents anàlisis relacionades amb el camp de la lingüística francesa (Barnes, 1985; Kerr, 2011; Katz Bourns, 2014; Myers & Pellet, 2014). Delgar hi va tenir accés gràcies a l’estada de recerca que va realitzar al Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Harvard durant el curs 2015-2016. El corpus consta de deu hores de conversa espontània en llengua francesa entre dos grups de tres locutors nadius i un no nadiu que parlen de temes relacionats amb la vida quotidiana. Un cop realitzat l’estudi dels valors semàntics i pragmàtics de donc en aquest context de conversa natural, es passa a la comparació amb els existents en un corpus de diàleg teatral. L’objectiu final de l’article és, d’una banda, determinar si els usos de donc són els mateixos o difereixen en els dos tipus de diàleg i, de l’altra, establir quina és la distribució d’aquests usos a l’interior de cadascun dels corpus de treball.

[:ca]El desenvolupament que han protagonitzat les eines informàtiques aquests darrers anys ha fet que els corpus lingüístics esdevinguin una eina indispensable per a l’anàlisi en l’àmbit de la lingüística aplicada. El potencial d’aquestes bases de dades és enorme en la mesura que vesteixen qualsevol partícula lingüística d’un co(n)text. Així doncs, el seu ús ha donat lloc a estudis contextualitzats que abasten no només l’anàlisi del discurs, sinó també els estudis gramaticals, la lexicologia i la lexicografia, la lingüística històrica, la lingüística contrastiva i la traducció, la lingüística computacional i la didàctica de les llengües.

En aquest marc, la revista Pragmalingüística (núm. 24) acaba de publicar l’article “Conversation authentique et dialogue théâtral : comparaison des emplois du marqueur discursif donc en co(n)texte” de Gemma Delgar. Aquest treball s’inscriu en la línia de recerca del GRAC de Lingüística i semiòtica. En primer lloc, l’autora analitza els usos de la partícula discursiva donc en una part del Corpus Minnesota (1983). Aquest corpus de treball va ser elaborat per la Dra. Betsy Kerr del Departament de Francès i Italià de la Universitat de Minnesota i ha estat utilitzat per a diferents anàlisis relacionades amb el camp de la lingüística francesa (Barnes, 1985; Kerr, 2011; Katz Bourns, 2014; Myers & Pellet, 2014). Delgar hi va tenir accés gràcies a l’estada de recerca que va realitzar al Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Harvard durant el curs 2015-2016. El corpus consta de deu hores de conversa espontània en llengua francesa entre dos grups de tres locutors nadius i un no nadiu que parlen de temes relacionats amb la vida quotidiana. Un cop realitzat l’estudi dels valors semàntics i pragmàtics de donc en aquest context de conversa natural, es passa a la comparació amb els existents en un corpus de diàleg teatral. L’objectiu final de l’article és, d’una banda, determinar si els usos de donc són els mateixos o difereixen en els dos tipus de diàleg i, de l’altra, establir quina és la distribució d’aquests usos a l’interior de cadascun dels corpus de treball.[:es]El desenvolupament que han protagonitzat les eines informàtiques aquests darrers anys ha fet que els corpus lingüístics esdevinguin una eina indispensable per a l’anàlisi en l’àmbit de la lingüística aplicada. El potencial d’aquestes bases de dades és enorme en la mesura que vesteixen qualsevol partícula lingüística d’un co(n)text. Així doncs, el seu ús ha donat lloc a estudis contextualitzats que abasten no només l’anàlisi del discurs, sinó també els estudis gramaticals, la lexicologia i la lexicografia, la lingüística històrica, la lingüística contrastiva i la traducció, la lingüística computacional i la didàctica de les llengües.

En aquest marc, la revista Pragmalingüística (núm. 24) acaba de publicar l’article “Conversation authentique et dialogue théâtral : comparaison des emplois du marqueur discursif donc en co(n)texte” de Gemma Delgar. Aquest treball s’inscriu en la línia de recerca del GRAC de Lingüística i semiòtica. En primer lloc, l’autora analitza els usos de la partícula discursiva donc en una part del Corpus Minnesota (1983). Aquest corpus de treball va ser elaborat per la Dra. Betsy Kerr del Departament de Francès i Italià de la Universitat de Minnesota i ha estat utilitzat per a diferents anàlisis relacionades amb el camp de la lingüística francesa (Barnes, 1985; Kerr, 2011; Katz Bourns, 2014; Myers & Pellet, 2014). Delgar hi va tenir accés gràcies a l’estada de recerca que va realitzar al Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Harvard durant el curs 2015-2016. El corpus consta de deu hores de conversa espontània en llengua francesa entre dos grups de tres locutors nadius i un no nadiu que parlen de temes relacionats amb la vida quotidiana. Un cop realitzat l’estudi dels valors semàntics i pragmàtics de donc en aquest context de conversa natural, es passa a la comparació amb els existents en un corpus de diàleg teatral. L’objectiu final de l’article és, d’una banda, determinar si els usos de donc són els mateixos o difereixen en els dos tipus de diàleg i, de l’altra, establir quina és la distribució d’aquests usos a l’interior de cadascun dels corpus de treball.

 [:]

MOOC: subtitular en línea

Posted by 25 de November de 2016
[:en]Only available in Spanish

Los MOOC (del inglés Massive Online Open Courses, o cursos online masivos y abiertos) constituyen una oportunidad y un reto al mismo tiempo, tanto para los estudiantes como para las instituciones que los ofrecen.

Los estudiantes acceden de manera gratuita a formación y conocimiento en un número ilimitado de ámbitos. Por otro lado, sin embargo, tienen que aprender a moverse en un entorno en el que hay un gran número de personas (normalmente, cientos o miles) aprendiendo y en el que no puede haber una supervisión directa de los docentes. El estudiante, por lo tanto, se tiene que desenvolver con autonomía y aprovechar al máximo los recursos disponibles, como la interacción en los foros, la evaluación formativa (por ejemplo, a través de cuestionarios y de actividades peer to peer, de evaluación entre los propios estudiantes) y los materiales del aula (es muy habitual en los MOOC que los materiales de formación se presenten sobre todo en vídeo, aunque no se excluyen formatos textuales).

Por parte de las instituciones educativas, los MOOC representan una ventana abierta al mundo desde la que se puede ofrecer una muestra de la docencia que se imparte, de manera que aumenta tanto la visibilidad institucional como la posible difusión de la oferta formativa. La contrapartida es que diseñar un MOOC exige un esfuerzo pedagógico adaptado al objetivo (no es posible extrapolar directamente las clases presenciales, y tampoco la estructura de las aulas virtuales pensadas para grupos pequeños). Hay que crear, por lo tanto, materiales específicos y de calidad.

Con todos estos presupuestos bien presentes, la Universidad de Vic – Universidad Central de Cataluña está a punto de ofrecer sus dos primeros MOOC en la plataforma Miríada X.  Uno de ellos es sobre SEO: posicionamiento natural en buscadores y el otro sobre subtitulación en línea.

Vamos a centrarnos en el segundo, que está vinculado a los trabajos del grupo de investigación GRAC, responsable de este blog. El curso Subtitular en línea comienza el próximo 28 de noviembre y se impartirá durante cuatro semanas. El objetivo es que los participantes se familiaricen con las convenciones fundamentales de la subtitulación profesional y que, al mismo tiempo, conozcan la plataforma Amara, que permite subtitular vídeos de YouTube y participar en proyectos de voluntariado en el ámbito de la subtitulación. De esta manera, los subtítulos realizados por los participantes en estos proyectos (en vídeos vinculados, por ejemplo, al conocido sitio de charlas TED) se incorporan a los materiales audiovisuales que ofrecen en línea una serie de plataformas educativas, científicas, culturales o de entretenimiento.

Los materiales (con el peso, como se indicaba que es habitual en los MOOC, en los vídeos) y el diseño del curso pretenden favorecer la práctica de los participantes y el dominio de destrezas técnicas y traductológicas. Para ello, será fundamental que el curso facilite orientación y apoyo para resolver dudas, interactuar y acceder a información útil, tanto dentro como fuera del aula.

El curso se sitúa en un contexto en que los avances tecnológicos y la subsiguiente variedad de soportes de difusión, en paralelo a la internalización creciente de los contenidos, multiplican las oportunidades de mediación lingüística. Así, este MOOC supone también un elemento más de reflexión sobre el papel de la traducción -en forma de subtitulación en este caso- en un entorno global multicultural y multilingüístico en constante cambio.[:ca]Disponible només en espanyol

Los MOOC (del inglés Massive Online Open Courses, o cursos online masivos y abiertos) constituyen una oportunidad y un reto al mismo tiempo, tanto para los estudiantes como para las instituciones que los ofrecen.

Los estudiantes acceden de manera gratuita a formación y conocimiento en un número ilimitado de ámbitos. Por otro lado, sin embargo, tienen que aprender a moverse en un entorno en el que hay un gran número de personas (normalmente, cientos o miles) aprendiendo y en el que no puede haber una supervisión directa de los docentes. El estudiante, por lo tanto, se tiene que desenvolver con autonomía y aprovechar al máximo los recursos disponibles, como la interacción en los foros, la evaluación formativa (por ejemplo, a través de cuestionarios y de actividades peer to peer, de evaluación entre los propios estudiantes) y los materiales del aula (es muy habitual en los MOOC que los materiales de formación se presenten sobre todo en vídeo, aunque no se excluyen formatos textuales).

Por parte de las instituciones educativas, los MOOC representan una ventana abierta al mundo desde la que se puede ofrecer una muestra de la docencia que se imparte, de manera que aumenta tanto la visibilidad institucional como la posible difusión de la oferta formativa. La contrapartida es que diseñar un MOOC exige un esfuerzo pedagógico adaptado al objetivo (no es posible extrapolar directamente las clases presenciales, y tampoco la estructura de las aulas virtuales pensadas para grupos pequeños). Hay que crear, por lo tanto, materiales específicos y de calidad.

Con todos estos presupuestos bien presentes, la Universidad de Vic – Universidad Central de Cataluña está a punto de ofrecer sus dos primeros MOOC en la plataforma Miríada X.  Uno de ellos es sobre SEO: posicionamiento natural en buscadores y el otro sobre subtitulación en línea.

Vamos a centrarnos en el segundo, que está vinculado a los trabajos del grupo de investigación GRAC, responsable de este blog. El curso Subtitular en línea comienza el próximo 28 de noviembre y se impartirá durante cuatro semanas. El objetivo es que los participantes se familiaricen con las convenciones fundamentales de la subtitulación profesional y que, al mismo tiempo, conozcan la plataforma Amara, que permite subtitular vídeos de YouTube y participar en proyectos de voluntariado en el ámbito de la subtitulación. De esta manera, los subtítulos realizados por los participantes en estos proyectos (en vídeos vinculados, por ejemplo, al conocido sitio de charlas TED) se incorporan a los materiales audiovisuales que ofrecen en línea una serie de plataformas educativas, científicas, culturales o de entretenimiento.

Los materiales (con el peso, como se indicaba que es habitual en los MOOC, en los vídeos) y el diseño del curso pretenden favorecer la práctica de los participantes y el dominio de destrezas técnicas y traductológicas. Para ello, será fundamental que el curso facilite orientación y apoyo para resolver dudas, interactuar y acceder a información útil, tanto dentro como fuera del aula.

El curso se sitúa en un contexto en que los avances tecnológicos y la subsiguiente variedad de soportes de difusión, en paralelo a la internalización creciente de los contenidos, multiplican las oportunidades de mediación lingüística. Así, este MOOC supone también un elemento más de reflexión sobre el papel de la traducción -en forma de subtitulación en este caso- en un entorno global multicultural y multilingüístico en constante cambio.[:es]Los MOOC (del inglés Massive Online Open Courses, o cursos online masivos y abiertos) constituyen una oportunidad y un reto al mismo tiempo, tanto para los estudiantes como para las instituciones que los ofrecen.

Los estudiantes acceden de manera gratuita a formación y conocimiento en un número ilimitado de ámbitos. Por otro lado, sin embargo, tienen que aprender a moverse en un entorno en el que hay un gran número de personas (normalmente, cientos o miles) aprendiendo y en el que no puede haber una supervisión directa de los docentes. El estudiante, por lo tanto, se tiene que desenvolver con autonomía y aprovechar al máximo los recursos disponibles, como la interacción en los foros, la evaluación formativa (por ejemplo, a través de cuestionarios y de actividades peer to peer, de evaluación entre los propios estudiantes) y los materiales del aula (es muy habitual en los MOOC que los materiales de formación se presenten sobre todo en vídeo, aunque no se excluyen formatos textuales).

Por parte de las instituciones educativas, los MOOC representan una ventana abierta al mundo desde la que se puede ofrecer una muestra de la docencia que se imparte, de manera que aumenta tanto la visibilidad institucional como la posible difusión de la oferta formativa. La contrapartida es que diseñar un MOOC exige un esfuerzo pedagógico adaptado al objetivo (no es posible extrapolar directamente las clases presenciales, y tampoco la estructura de las aulas virtuales pensadas para grupos pequeños). Hay que crear, por lo tanto, materiales específicos y de calidad.

Con todos estos presupuestos bien presentes, la Universidad de Vic – Universidad Central de Cataluña está a punto de ofrecer sus dos primeros MOOC en la plataforma Miríada X.  Uno de ellos es sobre SEO: posicionamiento natural en buscadores y el otro sobre subtitulación en línea.

Vamos a centrarnos en el segundo, que está vinculado a los trabajos del grupo de investigación GRAC, responsable de este blog. El curso Subtitular en línea comienza el próximo 28 de noviembre y se impartirá durante cuatro semanas. El objetivo es que los participantes se familiaricen con las convenciones fundamentales de la subtitulación profesional y que, al mismo tiempo, conozcan la plataforma Amara, que permite subtitular vídeos de YouTube y participar en proyectos de voluntariado en el ámbito de la subtitulación. De esta manera, los subtítulos realizados por los participantes en estos proyectos (en vídeos vinculados, por ejemplo, al conocido sitio de charlas TED) se incorporan a los materiales audiovisuales que ofrecen en línea una serie de plataformas educativas, científicas, culturales o de entretenimiento.

Los materiales (con el peso, como se indicaba que es habitual en los MOOC, en los vídeos) y el diseño del curso pretenden favorecer la práctica de los participantes y el dominio de destrezas técnicas y traductológicas. Para ello, será fundamental que el curso facilite orientación y apoyo para resolver dudas, interactuar y acceder a información útil, tanto dentro como fuera del aula.

El curso se sitúa en un contexto en que los avances tecnológicos y la subsiguiente variedad de soportes de difusión, en paralelo a la internalización creciente de los contenidos, multiplican las oportunidades de mediación lingüística. Así, este MOOC supone también un elemento más de reflexión sobre el papel de la traducción -en forma de subtitulación en este caso- en un entorno global multicultural y multilingüístico en constante cambio.[:]

[:en]Do you know what I mean?[:]

Posted by 17 de November de 2016
[:en]By Gonçal Calle Rosingana

Our mind is constructed in such a way that it has to make sense of the world that surrounds us. It does so by means of superfast, non-stop, efficient processes that stream inside our heads at speeds that can barely be measured. Everything we see, the movements we make while driving, the words somebody said just five minutes ago, the advertisement on the radio, this same text, and many other hundred things our mind constantly engages in, are mere examples of the frantic activity in our minds. In this state of affairs, economy becomes a crucial strategy to manage the available resources.

This pervasive aspect of our mind has remarkable ways to keep the ship afloat. The concept understand may serve as an example. Concepts emerge in language as tips of icebergs of colossal magnitudes that encapsulate innumerable meanings. The conceptual complexity concealed under the surface is huge but whenever a concept is used, only a little part of its potential will be unfolded.

A dictionary could define the verb understand as ‘perceiving the intended meaning of words, language, or people’, ‘perceiving the explanation or significance of something,’ or ‘our capacity of inferring knowledge from the information we receive,’ to name only a few of its possible meanings and disregarding the myriad possible contexts where it can be used.

However, a point must be raised here. When speakers need to check understanding after making explanations with a certain degree of complexity, they use expressions such as ‘Do you know what I mean?’ with an underlying meaning “Do you understand what I am trying to say?” In other cases, understanding may be conceptualized as ‘sight’ with analogous results; with expressions such as ‘Can you see what I mean?’ or ‘Is it clear?’ simpler scenarios are generated. What the listeners metaphorically see is what they happen to understand. These metaphorical uses are deeply rooted in our minds and widely accepted in our conceptual system. Continue reading

[:en]Formative assessment in online interactive tasks[:ca]Avaluació formativa en tasques d’interacció en línia[:es]Evaluación formativa en tareas de interacción online[:]

Posted by 23 de October de 2016
[:en]This post exists at the moment only in catalan

El repte més important per a un docent a l’hora d’ensenyar una llengua estrangera a distància està en les limitacions de l’entorn virtual. Cal evitar que aquestes limitacions no amputin alguna  de les condicions elementals que ha d’acomplir un entorn d’aprenentatge i que “acompleixen” els entorns presencials convencionals. En termes lingüístics, cal que el complement circumstancial de mode (a distància) no perverteixi el significat del verb (ensenyar).

Una llengua s’aprèn utilitzant-la, és a dir, interactuant, i si bé que és cert que cada dia hi ha noves aplicacions que permeten integrar a l’aula virtual tasques d’interacció (i per tant d’ús de la llengua en un marc de comunicació real i espontània), no tot és tan senzill com quan es tenen a 25 individus reunits còmodament en una aula presencial i es poden seguir uns protocols establerts durant anys i anys d’experiència docent.

En aquest brevíssim vídeo presentem una manera de resoldre un problema molt concret; el de com donar, com a docents, retroacció en l’avaluació de tasques d’interacció oral i escrita.

> Avaluació formativa en tasques d’interacció en línia  (7 min.)[:ca]El repte més important per a un docent a l’hora d’ensenyar una llengua estrangera a distància està en les limitacions de l’entorn virtual. Cal evitar que aquestes limitacions no amputin alguna  de les condicions elementals que ha d’acomplir un entorn d’aprenentatge i que “acompleixen” els entorns presencials convencionals. En termes lingüístics, cal que el complement circumstancial de mode “a distància” no perverteixi el significat del verb “ensenyar”.

Una llengua s’aprèn utilitzant-la, és a dir, interactuant, i si bé que és cert que cada dia hi ha noves aplicacions que permeten integrar a l’aula virtual tasques d’interacció (i per tant d’ús de la llengua en un marc de comunicació real i espontània), no tot és tan senzill com quan es tenen a 25 individus reunits còmodament en una aula presencial i es poden seguir uns protocols establerts durant anys i anys d’experiència docent.

En aquest brevíssim vídeo presentem una manera de resoldre un problema molt concret; el de com donar, com a docents, retroacció en l’avaluació de tasques d’interacció oral i escrita en entorns en línia.

> Avaluació formativa en tasques d’interacció en línia  (7 min.)[:es]De momento este post existe solo en catalán

El repte més important per a un docent a l’hora d’ensenyar una llengua estrangera a distància està en les limitacions de l’entorn virtual. Cal evitar que aquestes limitacions no amputin alguna  de les condicions elementals que ha d’acomplir un entorn d’aprenentatge i que “acompleixen” els entorns presencials convencionals. En termes lingüístics, cal que el complement circumstancial de mode “a distància” no perverteixi el significat del verb “ensenyar”.

Una llengua s’aprèn utilitzant-la, és a dir, interactuant, i si bé que és cert que cada dia hi ha noves aplicacions que permeten integrar a l’aula virtual tasques d’interacció (i per tant d’ús de la llengua en un marc de comunicació real i espontània), no tot és tan senzill com quan es tenen a 25 individus reunits còmodament en una aula presencial i es poden seguir uns protocols establerts durant anys i anys d’experiència docent.

En aquest brevíssim vídeo presentem una manera de resoldre un problema molt concret; el de com donar, com a docents, retroacció en l’avaluació de tasques d’interacció oral i escrita en entorns en línia.

> Avaluació formativa en tasques d’interacció en línia  (7 min.)[:]

[:en](Spanish) El GRAC reinicia su actividad[:ca](Espanyol) El GRAC reinicia su actividad[:es]El GRAC reinicia su actividad[:]

Posted by 12 de October de 2016

Con el comienzo del nuevo curso el GRAC reinicia su actividad. Los miembros del grupo seguirán trabajando en las líneas de enseñanza y aprendizaje de lenguas, semiótica y lingüística, traducción y comunicación intercultural así como enseñanza y aprendizaje con apoyo digital. Dentro de estas líneas la investigación del grupo se ha ido consolidando cada vez más en torno a temas de tanta actualidad como son el aprendizaje integrado de contenido y lenguas extranjeras en contextos universitarios (HEPCLIL), la enseñanza universitaria en contextos online, la multimodalidad de géneros y la traducción y finalmente la adquisición de competencia intercultural en contextos universitarios.

Cabe destacar la participación de algunos miembros del grupo en el proyecto europeo CONNECT 2.0. Intercultural Learning Network for Europe que entra en su segundo año. En junio 2017 se celebrará en la UVic-UCC el encuentro anual del consorcio. Es también remarcable la participación del grupo en el proyecto del Vicerrectorado de Ordenación Académica Diversity. Transformació digital de la UViC-UCC.

En paralelo continua la actividad congresual y de publicación del grupo que se puede seguir en la página web del GRAC.  En este blog iremos publicando novedades relacionadas con el trabajo del grupo. ¡Os animamos a seguirnos!

[:en]Kathleen Bardovi-Harlig in Barcelona[:]

Posted by 30 de June de 2016
[:en]Members of the GRELL and GRAC research groups attended a talk by the SLA researcher, Kathleen Bardovi-Harlig from Indiana University. The talk was entitled “Unconventional expressions: Productive syntax in the L2 acquisition of formulaic language” and was held on 11th May 2016 at 5pm at UB in Barcelona. The talk was organised by UVic-UCC’s Dr Llorenç Comajoan (GRELL), who had worked with Dr Bardovi-Harlig in Indiana during his early career and Dr Carmen Muñoz (UB).

Dr Bardovi-Harlig’s research on second language grammar and pragmatics includes an investigation on conventional expressions, such as “Nice to meet you,” “(I’m) sorry I’m late,” “I’m just looking,” and “I gotta go.” Her results show that learners display interlanguage syntax which contradicts claims that formulaic expressions are memorised in L2, eventually leading to targetlike grammar use (Ellis, 2003, 2012; Eskildsen & Cadierno, 2007; Myles, 2004; Wray, 2008). Bardovi-Harlig’s conclusions are supported by her data containing several interlanguage forms and she suggests that learners’ expressions are based primarily on lexis and are driven by pragmatics.

Of particular interest in this talk was the data collection method used in the study. A total of 314 learners participated resulting in an oral dataset of 5500 tokens. Confounding variables such as proficiency and exposure to English were accounted for and preliminary piloting of the elicitation tasks was very carefully conducted in order to uncover the interlanguage forms learners employed.IMG_20160511_183327[:]

Shakespeare and Cervantes

Posted by 18 de May de 2016
[:en]23 April 2016 was the central date of a year of literary celebrations around the 400th anniversary of the deaths of two of Europe’s most celebrated writers, Cervantes and Shakespeare. From a cultural and intercultural point of view it would be hard to think of anybody more influential than these two gentlemen, both in their sources and legacy. Shakespeare plundered many of the stories and legends of medieval Europe and gave them new currency, often giving rise to what we now think of as the definitive versions, whether it be the tragic love of Antony and Cleopatra, the equally tragic fall of Julius Caesar or the evil ambition of Richard III, or reworkings of old texts such as Romeo and Juliet (based on an Italian story recently translated into English). Shakespeare’s legacy has been international and his reputation has grown over the years, as a result of his championing by writers such as Voltaire, Goethe, Stendhal and Hugo, among others. Curiously, Shakespeare’s plays are often more intelligible to contemporary audiences in translation than they are in the original 16th century English, as I can witness to myself. The obligatory study of Shakespeare’s plays in English language secondary education rarely does justice to his reputation, unfortunately.

It is believed that Shakespeare adapted the story of Cardenio, based on an episode in Cervantes’s Don Quijote, but this text has been lost. To me, it seems extraordinary that so much mystery surrounds the life and times of two great writers who lived relatively recently. Cervantes, if we must compare, was perhaps more innovative than Shakespeare and is widely recognised as the creator of the modern novel, a literary genre which is still thriving, while the stage – Shakespeare’s milieu – has now been overshadowed by cinema, TV and internet multimedia. Times move on.

In truth, these two giants of literature are widely considered as co-pioneers of the modern era of literature, as remarked by Salman Rushdie recently in an article titled How Cervantes and Shakespeare wrote the modern literary rule book.

Consult an agenda of celebrations:

Even in Vic there have been initiatives to celebrate this special year, such as 400 years later – 400 años después. As the year goes by, watch out for further events and celebrations of all kinds.[:ca]Aquest article només està disponible en anglès.

23 April 2016 was the central date of a year of literary celebrations around the 400th anniversary of the deaths of two of Europe’s most celebrated writers, Cervantes and Shakespeare. From a cultural and intercultural point of view it would be hard to think of anybody more influential than these two gentlemen, both in their sources and legacy. Shakespeare plundered many of the stories and legends of medieval Europe and gave them new currency, often giving rise to what we now think of as the definitive versions, whether it be the tragic love of Antony and Cleopatra, the equally tragic fall of Julius Caesar or the evil ambition of Richard III, or reworkings of old texts such as Romeo and Juliet (based on an Italian story recently translated into English). Shakespeare’s legacy has been international and his reputation has grown over the years, as a result of his championing by writers such as Voltaire, Goethe, Stendhal and Hugo, among others. Curiously, Shakespeare’s plays are often more intelligible to contemporary audiences in translation than they are in the original 16th century English, as I can witness to myself. The obligatory study of Shakespeare’s plays in English language secondary education rarely does justice to his reputation, unfortunately.

It is believed that Shakespeare adapted the story of Cardenio, based on an episode in Cervantes’s Don Quijote, but this text has been lost. To me, it seems extraordinary that so much mystery surrounds the life and times of two great writers who lived relatively recently. Cervantes, if we must compare, was perhaps more innovative than Shakespeare and is widely recognised as the creator of the modern novel, a literary genre which is still thriving, while the stage – Shakespeare’s milieu – has now been overshadowed by cinema, TV and internet multimedia. Times move on.

In truth, these two giants of literature are widely considered as co-pioneers of the modern era of literature, as remarked by Salman Rushdie recently in an article titled How Cervantes and Shakespeare wrote the modern literary rule book.

Consult an agenda of celebrations:

Even in Vic there have been initiatives to celebrate this special year, such as 400 years later – 400 años después. As the year goes by, watch out for further events and celebrations of all kinds.[:es]Este artículo solo está disponible en inglés.

23 April 2016 was the central date of a year of literary celebrations around the 400th anniversary of the deaths of two of Europe’s most celebrated writers, Cervantes and Shakespeare. From a cultural and intercultural point of view it would be hard to think of anybody more influential than these two gentlemen, both in their sources and legacy. Shakespeare plundered many of the stories and legends of medieval Europe and gave them new currency, often giving rise to what we now think of as the definitive versions, whether it be the tragic love of Antony and Cleopatra, the equally tragic fall of Julius Caesar or the evil ambition of Richard III, or reworkings of old texts such as Romeo and Juliet (based on an Italian story recently translated into English). Shakespeare’s legacy has been international and his reputation has grown over the years, as a result of his championing by writers such as Voltaire, Goethe, Stendhal and Hugo, among others. Curiously, Shakespeare’s plays are often more intelligible to contemporary audiences in translation than they are in the original 16th century English, as I can witness to myself. The obligatory study of Shakespeare’s plays in English language secondary education rarely does justice to his reputation, unfortunately.

It is believed that Shakespeare adapted the story of Cardenio, based on an episode in Cervantes’s Don Quijote, but this text has been lost. To me, it seems extraordinary that so much mystery surrounds the life and times of two great writers who lived relatively recently. Cervantes, if we must compare, was perhaps more innovative than Shakespeare and is widely recognised as the creator of the modern novel, a literary genre which is still thriving, while the stage – Shakespeare’s milieu – has now been overshadowed by cinema, TV and internet multimedia. Times move on.

In truth, these two giants of literature are widely considered as co-pioneers of the modern era of literature, as remarked by Salman Rushdie recently in an article titled How Cervantes and Shakespeare wrote the modern literary rule book.

Consult an agenda of celebrations:

Even in Vic there have been initiatives to celebrate this special year, such as 400 years later – 400 años después. As the year goes by, watch out for further events and celebrations of all kinds.[:]

[:ca]CONNECT 2.0. Intercultural Network 4 Europe[:es]CONNECT 2.0. Intercultural Network 4 Europe[:]

Posted by 17 de May de 2016
[:en] 

P1150695

Lucrècia Keim i Àngels Pinyana han assistit  a la tercera reunió transnacional del projecte europeu CONNECT 2.0, que s’ha celebrat a Porto els dies 11 i 12 de maig. La UVic-UCC participa des del GRAC (L.Keim, À.Pinyana, M.Vancells, M.Dalda) i el GRELL (À.Raluy).

CONNECT 2.0 és un projecte finançat per la Unió Europea que té per objecte promoure i reforçar les competències interculturals dels estudiants que participen en programes d’estudi i de pràctiques ERASMUS+.

Els estudiants que segueixin la formació creada en aquest projecte rebran una certificació que validarà la seva destresa internacional. Per aconseguir-la, hauran de prendre part en un curset presencial de sensibilització intercultural abans de la seva estada internacional, i un de reflexió, a la tornada, ambdós impartits a la seva pròpia universitat. Durant l’estada, en canvi, seguiran la seva formació a distància gràcies als materials on-line desenvolupats pels membres del projecte.

Però no només això, els estudiants que hagin seguit tot el programa (abans, durant i després de l’estada Erasmus) podran rebre, encara, una formació més intensa per esdevenir Mentors interculturals, és a dir, obtenir el reconeixement per ser formadors d’altres estudiants que gaudeixin d’estades internacionals en anys posteriors.

A la intensa reunió de Porto es van discutir els continguts dels cursets de sensibilització i reflexió presencials pre i post estada, i els continguts  del currículum online. Bona part de la reunió també va tractar sobre els advisors, encarregats d’impartir els cursos presencials, i la formació que rebran a Poznán (Polònia) a principis de juny d’enguany. Finalment, es va avaluar la progressió del projecte i es van marcar les pautes per aconseguir que, a juny del 2018, es compleixin amb bona nota tots els objectius plantejats el 2016.

A més de la UVic-UCC, les altres universitats que participen a CONNECT 2.0 són Adam Mickiewicz University Poznán (Polònia), Friedrich-Schiller-Universität Jena (Alemanya), Haaga-Helia University of Applied Sciences (Finlàndia), Karlshochschule International University (Alemanya), University of Limerick (Irlanda), University Fernando Pessoa (Portugal), University of Urbino (Itàlia), coordinades per InterCultur gGmbH, sucursal de AFS Interkulturelle Begegnungen e.V.[:ca] 

 

P1150695

Lucrècia Keim i Àngels Pinyana han assistit  a la tercera reunió transnacional del projecte europeu CONNECT 2.0, que s’ha celebrat a Porto els dies 11 i 12 de maig. La UVic-UCC participa des del GRAC (L.Keim, À.Pinyana, M.Vancells, M.Dalda) i el GRELL (À.Raluy).

CONNECT 2.0 és un projecte finançat per la Unió Europea que té per objecte promoure i reforçar les competències interculturals dels estudiants que participen en programes d’estudi i de pràctiques ERASMUS+.

Els estudiants que segueixin la formació creada en aquest projecte rebran una certificació que validarà la seva destresa internacional. Per aconseguir-la, hauran de prendre part en un curset presencial de sensibilització intercultural abans de la seva estada internacional, i un de reflexió, a la tornada, ambdós impartits a la seva pròpia universitat. Durant l’estada, en canvi, seguiran la seva formació a distància gràcies als materials on-line desenvolupats pels membres del projecte.

Però no només això, els estudiants que hagin seguit tot el programa (abans, durant i després de l’estada Erasmus) podran rebre, encara, una formació més intensa per esdevenir Mentors interculturals, és a dir, obtenir el reconeixement per ser formadors d’altres estudiants que gaudeixin d’estades internacionals en anys posteriors.

A la intensa reunió de Porto es van discutir els continguts dels cursets de sensibilització i reflexió presencials pre i post estada, i els continguts  del currículum online. Bona part de la reunió també va tractar sobre els advisors, encarregats d’impartir els cursos presencials, i la formació que rebran a Poznán (Polònia) a principis de juny d’enguany. Finalment, es va avaluar la progressió del projecte i es van marcar les pautes per aconseguir que, a juny del 2018, es compleixin amb bona nota tots els objectius plantejats el 2016.

A més de la UVic-UCC, les altres universitats que participen a CONNECT 2.0 són Adam Mickiewicz University Poznán (Polònia), Friedrich-Schiller-Universität Jena (Alemanya), Haaga-Helia University of Applied Sciences (Finlàndia), Karlshochschule International University (Alemanya), University of Limerick (Irlanda), University Fernando Pessoa (Portugal), University of Urbino (Itàlia), coordinades per InterCultur gGmbH, sucursal de AFS Interkulturelle Begegnungen e.V.[:es] 

P1150695


Lucrècia Keim i Àngels Pinyana han assistit  a la tercera reunió transnacional del projecte europeu CONNECT 2.0, que s’ha celebrat a Porto els dies 11 i 12 de maig. La UVic-UCC participa des del GRAC (L.Keim, À.Pinyana, M.Vancells, M.Dalda) i el GRELL (À.Raluy).

CONNECT 2.0 és un projecte finançat per la Unió Europea que té per objecte promoure i reforçar les competències interculturals dels estudiants que participen en programes d’estudi i de pràctiques ERASMUS+.

Els estudiants que segueixin la formació creada en aquest projecte rebran una certificació que validarà la seva destresa internacional. Per aconseguir-la, hauran de prendre part en un curset presencial de sensibilització intercultural abans de la seva estada internacional, i un de reflexió, a la tornada, ambdós impartits a la seva pròpia universitat. Durant l’estada, en canvi, seguiran la seva formació a distància gràcies als materials on-line desenvolupats pels membres del projecte.

Però no només això, els estudiants que hagin seguit tot el programa (abans, durant i després de l’estada Erasmus) podran rebre, encara, una formació més intensa per esdevenir Mentors interculturals, és a dir, obtenir el reconeixement per ser formadors d’altres estudiants que gaudeixin d’estades internacionals en anys posteriors.

A la intensa reunió de Porto es van discutir els continguts dels cursets de sensibilització i reflexió presencials pre i post estada, i els continguts  del currículum online. Bona part de la reunió també va tractar sobre els advisors, encarregats d’impartir els cursos presencials, i la formació que rebran a Poznán (Polònia) a principis de juny d’enguany. Finalment, es va avaluar la progressió del projecte i es van marcar les pautes per aconseguir que, a juny del 2018, es compleixin amb bona nota tots els objectius plantejats el 2016.

A més de la UVic-UCC, les altres universitats que participen a CONNECT 2.0 són Adam Mickiewicz University Poznán (Polònia), Friedrich-Schiller-Universität Jena (Alemanya), Haaga-Helia University of Applied Sciences (Finlàndia), Karlshochschule International University (Alemanya), University of Limerick (Irlanda), University Fernando Pessoa (Portugal), University of Urbino (Itàlia), coordinades per InterCultur gGmbH, sucursal de AFS Interkulturelle Begegnungen e.V.[:]

Quality Parameters in International Profiles in Higher Education

Posted by 1 de April de 2016

The GRAC research group at UVic-UCC was invited to participate in a network meeting called ‘Quality Parameters in International Profiles in Higher Education’. Àngels Pinyana and Sarah Khan represented GRAC at the meetings in Winterthur, Switzerland on 31st March and 1st April.

The meeting in Winterthur was the first of several planned meetings between 2015-2017 to coordinate a joint inter-university project headed by ZHAW (Zurich University of Applied Sciences) and BFH (Bern University of Applied Sciences), “Developing Quality Management Parameters for International Profiles in Universities of Applied Sciences”, which is funded by SERI (Swiss Secretariat for Education, Research and Innovation).

This cross-disciplinary project will be headed by a core team of expert advisors in higher education in the fields of International Relations, Quality Management and Applied Linguistics from UVic-UCC, University of Padua and universities of applied sciences from Zurich, Bern, Graz, Munich and Freiburg.

The core team will develop Quality Management Parameters which may be applied across universities and cultural contexts and build up an international network to actively implement sustainable Quality Management Parameters in the future. The final aim of the project is to develop strategic partnerships in order to submit a proposal for an Erasmus Key Action 2+ Mobility Programme in 2017.

5c42c5ec-3c68-4fc6-9c6a-1a0d8c0eca99