Aquest web no s’actualitza. Podeu trobar informació sobre les activitats dels membres del grup al web de Glossa – Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura. El present lloc web mostra resultats del GRAC fins al mes de juliol de 2022, moment en què va cessar d’actuar sota aquest nom i les seves activitats van integrar-se a Glossa.

[:en]

S’acaba de publicar al Programa de Comunicació Oral Tenim la paraula! l’article de Lucrecia Keim i Gemma Delgar “Interacció oral en llengües addicionals a l’aula: el plurilingüisme com a estrategia comunicativa en el marc de tasques de producció oral” (2022). Tenim la paraula! és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada al sistema educatiu d’àmbit no universitari que té com a objectiu reforçar les habilitats comunicatives orals dels alumnes. L’article s’inclou en el marc conceptual del Programa on s’hi poden trobar articles d’estudiosos de la llengua oral procedents de diferents universitats i grups de recerca. Aquest marc teòric està estructurat en els següents eixos: parlar i escoltar per conviure: les emocions i les actituds; parlar per comunicar-nos (el llenguatge conversacional); parlar per desenvolupar totes les habilitats lingüístiques; parlar i escoltar per aprendre a les àrees i les matèries; parlar per desenvolupar la metacognició; parlar per expressar-nos millor i crear bellesa; parlar i escoltar, objecte de coneixement; parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent; millorar la competència oral professional; garantir la coherència dels usos lingüístics; avaluar la llengua oral, i recursos i aplicacions en línia per treballar la llengua oral.

La contribució de Keim i Delgar s’inclou a l’apartat “Parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent”. Les autores parteixen de la base que per realitzar tasques d’expressió oral, tant en la llengua pròpia com en les llengües addicionals, s’utilitzen estratègies comunicatives de tipus interaccional o compensatori per tal d’interaccionar de manera agentiva i autònoma. Entre les estratègies compensatòries, n’hi ha que estan relacionades amb el plurilingüisme, com la creació de paraules, l’estrangerització, la traducció literal i el canvi de codi o code-switching. Aquestes estratègies “no apareixen de manera aïllada, sinó que formen part d’un entramat de recursos que els aprenents utilitzen per assolir l’objectiu comunicatiu que se’ls planteja” (2022: 7). A més, es constata, d’una banda, la necessitat de preparar tasques d’interacció oral ben definides i degudament contextualitzades i, d’altra banda, que el tipus de tasca determina les estratègies comunicatives que els alumnes utilitzen.

Referència imatge: Paureinoson, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons.[:ca]

S’acaba de publicar al Programa de Comunicació Oral Tenim la paraula! l’article de Lucrecia Keim i Gemma Delgar “Interacció oral en llengües addicionals a l’aula: el plurilingüisme com a estrategia comunicativa en el marc de tasques de producció oral” (2022). Tenim la paraula! és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada al sistema educatiu d’àmbit no universitari que té com a objectiu reforçar les habilitats comunicatives orals dels alumnes. L’article s’inclou en el marc conceptual del Programa on s’hi poden trobar articles d’estudiosos de la llengua oral procedents de diferents universitats i grups de recerca. Aquest marc teòric està estructurat en els següents eixos: parlar i escoltar per conviure: les emocions i les actituds; parlar per comunicar-nos (el llenguatge conversacional); parlar per desenvolupar totes les habilitats lingüístiques; parlar i escoltar per aprendre a les àrees i les matèries; parlar per desenvolupar la metacognició; parlar per expressar-nos millor i crear bellesa; parlar i escoltar, objecte de coneixement; parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent; millorar la competència oral professional; garantir la coherència dels usos lingüístics; avaluar la llengua oral, i recursos i aplicacions en línia per treballar la llengua oral.

La contribució de Keim i Delgar s’inclou a l’apartat “Parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent”. Les autores parteixen de la base que per realitzar tasques d’expressió oral, tant en la llengua pròpia com en les llengües addicionals, s’utilitzen estratègies comunicatives de tipus interaccional o compensatori per tal d’interaccionar de manera agentiva i autònoma. Entre les estratègies compensatòries, n’hi ha que estan relacionades amb el plurilingüisme, com la creació de paraules, l’estrangerització, la traducció literal i el canvi de codi o code-switching. Aquestes estratègies “no apareixen de manera aïllada, sinó que formen part d’un entramat de recursos que els aprenents utilitzen per assolir l’objectiu comunicatiu que se’ls planteja” (2022: 7). A més, es constata, d’una banda, la necessitat de preparar tasques d’interacció oral ben definides i degudament contextualitzades i, d’altra banda, que el tipus de tasca determina les estratègies comunicatives que els alumnes utilitzen.

Referència imatge: Paureinoson, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons.

 

 [:es]

S’acaba de publicar al Programa de Comunicació Oral Tenim la paraula! l’article de Lucrecia Keim i Gemma Delgar “Interacció oral en llengües addicionals a l’aula: el plurilingüisme com a estrategia comunicativa en el marc de tasques de producció oral” (2022). Tenim la paraula! és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada al sistema educatiu d’àmbit no universitari que té com a objectiu reforçar les habilitats comunicatives orals dels alumnes. L’article s’inclou en el marc conceptual del Programa on s’hi poden trobar articles d’estudiosos de la llengua oral procedents de diferents universitats i grups de recerca. Aquest marc teòric està estructurat en els següents eixos: parlar i escoltar per conviure: les emocions i les actituds; parlar per comunicar-nos (el llenguatge conversacional); parlar per desenvolupar totes les habilitats lingüístiques; parlar i escoltar per aprendre a les àrees i les matèries; parlar per desenvolupar la metacognició; parlar per expressar-nos millor i crear bellesa; parlar i escoltar, objecte de coneixement; parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent; millorar la competència oral professional; garantir la coherència dels usos lingüístics; avaluar la llengua oral, i recursos i aplicacions en línia per treballar la llengua oral.

La contribució de Keim i Delgar s’inclou a l’apartat “Parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent”. Les autores parteixen de la base que per realitzar tasques d’expressió oral, tant en la llengua pròpia com en les llengües addicionals, s’utilitzen estratègies comunicatives de tipus interaccional o compensatori per tal d’interaccionar de manera agentiva i autònoma. Entre les estratègies compensatòries, n’hi ha que estan relacionades amb el plurilingüisme, com la creació de paraules, l’estrangerització, la traducció literal i el canvi de codi o code-switching. Aquestes estratègies “no apareixen de manera aïllada, sinó que formen part d’un entramat de recursos que els aprenents utilitzen per assolir l’objectiu comunicatiu que se’ls planteja” (2022: 7). A més, es constata, d’una banda, la necessitat de preparar tasques d’interacció oral ben definides i degudament contextualitzades i, d’altra banda, que el tipus de tasca determina les estratègies comunicatives que els alumnes utilitzen.

Referència imatge: Paureinoson, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons.[:]

By Alan James Runcieman

The article entitled ‘Proposal for a ‘Translanguaging Space’ in Interpreting Studies: Meeting the Needs of a Superdiverse and Translanguaging World’ has recently been published in the John Benjamins Journal, Translation and Translanguaging in Multilingual Contexts.

Globalization and migration have impacted the social fabric of urban centres globally, creating a multi-ethnic, multicultural and multilingual mix of peoples who cohabit on a daily basis; a phenomenon that has come to be known as ‘superdiversity’. In turn this superdiversity has created multiple ‘contact zones’ in which languages and cultures interconnect, leading to new forms of linguistic expression which no longer respect the boundaries of languages, but rather mix and meld them in critical and creative ways. The nationalistic ideology of ‘one nation, one language and one culture’ is ceding to what we now call ‘translanguaging’, a perspective on language and cultures not as a series of individual entities (i.e. English, French, etc.) but all part of a fluid and hybrid interchange of multiple semiotic resources in situated contexts.

A translanguaging lens has begun to emerge in many disciplines (i.e. Applied Linguistics, Sociolinguistics, and Literacy Studies, to name but a few) but it is still relatively in its infancy in Translation and Interpreting Studies. Indeed, interpreting in particular has been slow to react, maintaining a rigid monolingual approach to languages, i.e. LA-LB etc. in its pedagogy, where interpreters are positioned as bridging individual, discrete and bounded languages and cultures. But what happens when these bridges begin to breakdown, when the focus is rather on the multi-lingual/cultural currents that flow beneath them? The majority of interpreters’ clients are no longer mono-lingual/cultural and their consequent identities are far more complex.

This article then describes the history of translanguaging as an observed social phenomenon, an epistemological and ontological concept, and a pedagogical necessity. It also explores how Translation and Interpreting Studies has evolved under a monolinguistic bias which needs to be challenged by a recognition of superdiversity in late-modernity, and it proposes concrete changes to pedagogies and curricula to help prepare students for their future professional lives.

Runcieman, A. (2021). Proposal for a ‘Translanguaging Space’ in Interpreting Studies: Meeting the Needs of a Superdiverse and Translanguaging World. Translation and Translanguaging in Multilingual Contexts 7(2). John Benjamins: Amsterdam. DOI: https://doi.org/10.1075/ttmc.00070.run

 

[:en]Eumo Editorial acaba de publicar el volum número 25 de la col·lecció Biblioteca de Traducció i Interpretació, que és una iniciativa conjunta d’Eumo, la UVic-UCC i les universitats d’Alacant, Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, Pompeu Fabra i València. L’autoria d’aquest volum, que porta per títol Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció, ha anat a càrrec de cinc membres del GRAC: Lucrecia Keim (coord.), Lydia Brugué, Marcos Cánovas, Gemma Delgar i Àngel Tortadès. Aquesta obra és el resultat de l’experiència docent i investigadora de les seves autores i autors en el marc del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC i del GRAC.

Des de la perspectiva de la didàctica de la traducció i partint de la idea que la connectivitat, la dimensió social de l’aprenentatge i l’agència dels estudiants estan estretament relacionades, el llibre presenta set capítols: “Ensenyar i aprendre a traduir des de la connectivitat” (Lucrecia Keim i Marcos Cánovas); “Interacció i avaluació amb portafolis electrònics” (Marcos Cánovas); “Crowdsourcing en projectes de voluntariat de traducció” (Marcos Cánovas); “La traducció automàtica de textos cientificotècnics especialitzats” (Lydia Brugué); “Interacció en l’aprenentatge en línia de la traducció” (Àngel Tortadès); “De la gramàtica en context a la traducció de la llengua C en un entorn virtual d’aprenentatge” (Gemma Delgar), i “Aprenentatge de competència intercultural: una perspectiva interaccional i reflexiva” (Lucrecia Keim).

Aquesta publicació va dirigida al professorat i l’alumnat dels estudis de traducció i interpretació,
i també als de llengües.

 [:ca]Eumo Editorial acaba de publicar el volum número 25 de la col·lecció Biblioteca de Traducció i Interpretació, que és una iniciativa conjunta d’Eumo, la UVic-UCC i les universitats d’Alacant, Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, Pompeu Fabra i València. L’autoria d’aquest volum, que porta per títol Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció, ha anat a càrrec de cinc membres del GRAC: Lucrecia Keim (coord.), Lydia Brugué, Marcos Cánovas, Gemma Delgar i Àngel Tortadès. Aquesta obra és el resultat de l’experiència docent i investigadora de les seves autores i autors en el marc del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC i del GRAC.

Des de la perspectiva de la didàctica de la traducció i partint de la idea que la connectivitat, la dimensió social de l’aprenentatge i l’agència dels estudiants estan estretament relacionades, el llibre presenta set capítols: “Ensenyar i aprendre a traduir des de la connectivitat” (Lucrecia Keim i Marcos Cánovas); “Interacció i avaluació amb portafolis electrònics” (Marcos Cánovas); “Crowdsourcing en projectes de voluntariat de traducció” (Marcos Cánovas); “La traducció automàtica de textos cientificotècnics especialitzats” (Lydia Brugué); “Interacció en l’aprenentatge en línia de la traducció” (Àngel Tortadès); “De la gramàtica en context a la traducció de la llengua C en un entorn virtual d’aprenentatge” (Gemma Delgar), i “Aprenentatge de competència intercultural: una perspectiva interaccional i reflexiva” (Lucrecia Keim).

Aquesta publicació va dirigida al professorat i l’alumnat dels estudis de traducció i interpretació,
i també als de llengües.

 [:es]Eumo Editorial acaba de publicar el volum número 25 de la col·lecció Biblioteca de Traducció i Interpretació, que és una iniciativa conjunta d’Eumo, la UVic-UCC i les universitats d’Alacant, Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, Pompeu Fabra i València. L’autoria d’aquest volum, que porta per títol Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció, ha anat a càrrec de cinc membres del GRAC: Lucrecia Keim (coord.), Lydia Brugué, Marcos Cánovas, Gemma Delgar i Àngel Tortadès. Aquesta obra és el resultat de l’experiència docent i investigadora de les seves autores i autors en el marc del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC i del GRAC.

Des de la perspectiva de la didàctica de la traducció i partint de la idea que la connectivitat, la dimensió social de l’aprenentatge i l’agència dels estudiants estan estretament relacionades, el llibre presenta set capítols: “Ensenyar i aprendre a traduir des de la connectivitat” (Lucrecia Keim i Marcos Cánovas); “Interacció i avaluació amb portafolis electrònics” (Marcos Cánovas); “Crowdsourcing en projectes de voluntariat de traducció” (Marcos Cánovas); “La traducció automàtica de textos cientificotècnics especialitzats” (Lydia Brugué); “Interacció en l’aprenentatge en línia de la traducció” (Àngel Tortadès); “De la gramàtica en context a la traducció de la llengua C en un entorn virtual d’aprenentatge” (Gemma Delgar), i “Aprenentatge de competència intercultural: una perspectiva interaccional i reflexiva” (Lucrecia Keim).

Aquesta publicació va dirigida al professorat i l’alumnat dels estudis de traducció i interpretació,
i també als de llengües.

 [:]

Los días 4 y 5 de marzo tuvo lugar en la UVic-UCC el simposio internacional Internationalisation and Intercultural Competence in Higher Education: Quality and Innovation. Este evento que, en un principio, estaba previsto para los días 14 y 15 de mayo de 2020 tuvo que ser aplazado en su momento a causa de la situación sanitaria y este año se llevó a cabo totalmente en línea. En su organización, participaron los grupos de investigación GRAC y GRELL, con la colaboración del grupo TEXLICO, así como de UDivulga y la Unidad de Docencia Universitaria y Tecnología Educativa de la UVic-UCC. La temática del simposio despertó el interés tanto del personal docente e investigador como de los Servicios de Relaciones Internacionales de numerosas universidades nacionales e internacionales. Aparte de organizar el encuentro, los miembros del GRAC, Lucrecia Keim, Sarah Khan y Àngels Pinyana, junto con Àngel Raluy (GRELL), presentaron la ponencia “Fostering intercultural and global competences at UVic-UCC” en la cual pusieron sobre la mesa una propuesta de certificación que ofrecerá la posibilidad de acreditar las competencias interculturales a los estudiantes de nuestra institución.

En este enlace, se puede obtener más información sobre el contenido y el desarrollo del simposio.

[:en]

In the last years Catalan audiences have observed how Catalan and Spanish newspapers tend to differ in the information they publish on the same event, particularly when the item of news is about political issues associated with Catalan independence. In these situations, media actors, namely Catalan and Spanish journalists, are coerced to stand in for the interests of their employer’s beliefs and, unfortunately, they cannot be blamed for that. We all admit that the media products that we listen to, watch or read, are not the real events, but representations of them. Journalists construct these representations out of different meaning triggers, such as photographs, video footage or text (language) that, because of their very nature, magnify the effect of the portrayed sections of the event and obliterate other parts of the event by not mentioning them. Acting this way, journalists are prone to report on one same event favouring specific ideological standpoints and, therefore, biasing, and sometimes misrepresenting, the event. How can this slanted coverage of the news be so and still be fair and truthful? Some may say that human communication is imperfect, faulty or incomplete. Others may argue that this is the magic of communication. Beyond what we think of it, the codification of reality into text, photographs or footage is a very complex venture, particularly when we need to persuade the receiver to interpret a specific message.

This is what Calle Rosingana (2019) discusses in his article In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction, published by Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, Universidad Complutense de Madrid. The discussion in the article is not centred on the context of politics, though. Instead, it has a cinematic feel since what is analysed is a short scene of the movie The Hours (2002), by Stephen Daldry. However, the article identifies the way in which certain meanings originate from the participation of a multiplicity of cues that emerge from different modalities (language, sound and image) that interweave and collaborate to reach the same end, the construction of meaning. The analysis draws from the implementation of specific linguistic and cognitive mechanisms that trigger the generation of the audience’s unconscious construction of meaning. The corpus of the analysis dissects an excerpt of David Hare’s script of the movie, that acts as the backbone of the analysis. The analysis is cross-referenced with parallel modality inputs (Kress 2009), such as specific filmic or visual details, found either in the scene or the rest of the movie. The approach of this qualitative study is mainly cognitive making special emphasis on the three types of underspecification proposed by Radden (2007). It also draws from Langacker’s (2008) proposals related to attention and perspective to identify figure-ground relations as determinant in the moulding of the characters and their ideological standpoints in the scene. Lakoff’s (2003) conceptual metaphor theory and the application of the theory of mental spaces (Fauconnier 1994, 1997) and conceptual integration (Fauconnier and Turner’s 2002) are also of particular interest to explore metaphorical conceptions and blends.

For those interested in finding out more on how meaning is generated and feel like reading the article, hit the following link In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Once there, feel free to download the pdf file with the article.

 

Referències:

Calle Rosingana, G. (2019). In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Círculo De Lingüística Aplicada a La Comunicación, 79, 187-202. https://doi.org/10.5209/clac.65655

Fauconnier, G. (1994). Mental spaces: aspects of meaning construction in natural language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: http://dx.doi.org/10.1017/ CBO9780511624582

Fauconnier, G. (1997). Mappings in thought and language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: ttp://dx.doi.org/10.1017/CBO9781139174220

Fauconnier, G. & M. Turner. (2002) The Way We Think: Conceptual Blending and the Mind’s Hidden Complexities. Basic Books. New York: Perseus Books Group.

Kress, G. (2009). Multimodality: A social semiotic approach to contemporary communication. London: Routledge. DOI: http://dx.doi.org/10.4324/9780203970034

Lakoff, G. & M. Johnson. (2003) Metaphors we live by. Chicago: University of Chicago Press. DOI: http://dx.doi.org/10.7208/chicago/9780226470993.001.0001

Langacker, Ronald W. (2008). Cognitive Grammar: a Basic Introduction. Oxford: Oxford University Press.

Radden, G., Köpcke, K., Berg, T. & Siemund, P. (eds.) (2007). The construction of meaning in language. In Aspects of Meaning Construction. Amsterdam: John Benjamins Publishing.[:ca]

In the last years Catalan audiences have observed how Catalan and Spanish newspapers tend to differ in the information they publish on the same event, particularly when the item of news is about political issues associated with Catalan independence. In these situations, media actors, namely Catalan and Spanish journalists, are coerced to stand in for the interests of their employer’s beliefs and, unfortunately, they cannot be blamed for that. We all admit that the media products that we listen to, watch or read, are not the real events, but representations of them. Journalists construct these representations out of different meaning triggers, such as photographs, video footage or text (language) that, because of their very nature, magnify the effect of the portrayed sections of the event and obliterate other parts of the event by not mentioning them. Acting this way, journalists are prone to report on one same event favouring specific ideological standpoints and, therefore, biasing, and sometimes misrepresenting, the event. How can this slanted coverage of the news be so and still be fair and truthful? Some may say that human communication is imperfect, faulty or incomplete. Others may argue that this is the magic of communication. Beyond what we think of it, the codification of reality into text, photographs or footage is a very complex venture, particularly when we need to persuade the receiver to interpret a specific message.

This is what Calle Rosingana (2019) discusses in his article In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction, published by Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, Universidad Complutense de Madrid. The discussion in the article is not centred on the context of politics, though. Instead, it has a cinematic feel since what is analysed is a short scene of the movie The Hours (2002), by Stephen Daldry. However, the article identifies the way in which certain meanings originate from the participation of a multiplicity of cues that emerge from different modalities (language, sound and image) that interweave and collaborate to reach the same end, the construction of meaning. The analysis draws from the implementation of specific linguistic and cognitive mechanisms that trigger the generation of the audience’s unconscious construction of meaning. The corpus of the analysis dissects an excerpt of David Hare’s script of the movie, that acts as the backbone of the analysis. The analysis is cross-referenced with parallel modality inputs (Kress 2009), such as specific filmic or visual details, found either in the scene or the rest of the movie. The approach of this qualitative study is mainly cognitive making special emphasis on the three types of underspecification proposed by Radden (2007). It also draws from Langacker’s (2008) proposals related to attention and perspective to identify figure-ground relations as determinant in the moulding of the characters and their ideological standpoints in the scene. Lakoff’s (2003) conceptual metaphor theory and the application of the theory of mental spaces (Fauconnier 1994, 1997) and conceptual integration (Fauconnier and Turner’s 2002) are also of particular interest to explore metaphorical conceptions and blends.

For those interested in finding out more on how meaning is generated and feel like reading the article, hit the following link In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Once there, feel free to download the pdf file with the article.

 

Referències:

Calle Rosingana, G. (2019). In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Círculo De Lingüística Aplicada a La Comunicación, 79, 187-202. https://doi.org/10.5209/clac.65655

Fauconnier, G. (1994). Mental spaces: aspects of meaning construction in natural language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: http://dx.doi.org/10.1017/ CBO9780511624582

Fauconnier, G. (1997). Mappings in thought and language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: ttp://dx.doi.org/10.1017/CBO9781139174220

Fauconnier, G. & M. Turner. (2002) The Way We Think: Conceptual Blending and the Mind’s Hidden Complexities. Basic Books. New York: Perseus Books Group.

Kress, G. (2009). Multimodality: A social semiotic approach to contemporary communication. London: Routledge. DOI: http://dx.doi.org/10.4324/9780203970034

Lakoff, G. & M. Johnson. (2003) Metaphors we live by. Chicago: University of Chicago Press. DOI: http://dx.doi.org/10.7208/chicago/9780226470993.001.0001

Langacker, Ronald W. (2008). Cognitive Grammar: a Basic Introduction. Oxford: Oxford University Press.

Radden, G., Köpcke, K., Berg, T. & Siemund, P. (eds.) (2007). The construction of meaning in language. In Aspects of Meaning Construction. Amsterdam: John Benjamins Publishing.[:es]

In the last years Catalan audiences have observed how Catalan and Spanish newspapers tend to differ in the information they publish on the same event, particularly when the item of news is about political issues associated with Catalan independence. In these situations, media actors, namely Catalan and Spanish journalists, are coerced to stand in for the interests of their employer’s beliefs and, unfortunately, they cannot be blamed for that. We all admit that the media products that we listen to, watch or read, are not the real events, but representations of them. Journalists construct these representations out of different meaning triggers, such as photographs, video footage or text (language) that, because of their very nature, magnify the effect of the portrayed sections of the event and obliterate other parts of the event by not mentioning them. Acting this way, journalists are prone to report on one same event favouring specific ideological standpoints and, therefore, biasing, and sometimes misrepresenting, the event. How can this slanted coverage of the news be so and still be fair and truthful? Some may say that human communication is imperfect, faulty or incomplete. Others may argue that this is the magic of communication. Beyond what we think of it, the codification of reality into text, photographs or footage is a very complex venture, particularly when we need to persuade the receiver to interpret a specific message.

This is what Calle Rosingana (2019) discusses in his article In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction, published by Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, Universidad Complutense de Madrid. The discussion in the article is not centred on the context of politics, though. Instead, it has a cinematic feel since what is analysed is a short scene of the movie The Hours (2002), by Stephen Daldry. However, the article identifies the way in which certain meanings originate from the participation of a multiplicity of cues that emerge from different modalities (language, sound and image) that interweave and collaborate to reach the same end, the construction of meaning. The analysis draws from the implementation of specific linguistic and cognitive mechanisms that trigger the generation of the audience’s unconscious construction of meaning. The corpus of the analysis dissects an excerpt of David Hare’s script of the movie, that acts as the backbone of the analysis. The analysis is cross-referenced with parallel modality inputs (Kress 2009), such as specific filmic or visual details, found either in the scene or the rest of the movie. The approach of this qualitative study is mainly cognitive making special emphasis on the three types of underspecification proposed by Radden (2007). It also draws from Langacker’s (2008) proposals related to attention and perspective to identify figure-ground relations as determinant in the moulding of the characters and their ideological standpoints in the scene. Lakoff’s (2003) conceptual metaphor theory and the application of the theory of mental spaces (Fauconnier 1994, 1997) and conceptual integration (Fauconnier and Turner’s 2002) are also of particular interest to explore metaphorical conceptions and blends.

For those interested in finding out more on how meaning is generated and feel like reading the article, hit the following link In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Once there, feel free to download the pdf file with the article.

 

Referències:

Calle Rosingana, G. (2019). In Search of Meaning: ‘The Hours’ and Meaning Construction. Círculo De Lingüística Aplicada a La Comunicación, 79, 187-202. https://doi.org/10.5209/clac.65655

Fauconnier, G. (1994). Mental spaces: aspects of meaning construction in natural language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: http://dx.doi.org/10.1017/ CBO9780511624582

Fauconnier, G. (1997). Mappings in thought and language. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: ttp://dx.doi.org/10.1017/CBO9781139174220

Fauconnier, G. & M. Turner. (2002) The Way We Think: Conceptual Blending and the Mind’s Hidden Complexities. Basic Books. New York: Perseus Books Group.

Kress, G. (2009). Multimodality: A social semiotic approach to contemporary communication. London: Routledge. DOI: http://dx.doi.org/10.4324/9780203970034

Lakoff, G. & M. Johnson. (2003) Metaphors we live by. Chicago: University of Chicago Press. DOI: http://dx.doi.org/10.7208/chicago/9780226470993.001.0001

Langacker, Ronald W. (2008). Cognitive Grammar: a Basic Introduction. Oxford: Oxford University Press.

Radden, G., Köpcke, K., Berg, T. & Siemund, P. (eds.) (2007). The construction of meaning in language. In Aspects of Meaning Construction. Amsterdam: John Benjamins Publishing.[:]

Marcos Cánovas i Àngel Tortadès van presentar sengles comunicacions al 37è congrés internacional de l’Associació Espanyola de Lingüística Aplicada (AESLA) que va tenir lloc del 27 al 29 de març de 2019 a la Universitat de Valladolid.

El congrés, sota el lema Bilingüisme i llengües en contacte, va tenir l’objectiu d’aprofundir en l’estudi del bilingüisme en les seves diferents dimensions a través de les múltiples metodologies i propostes teòriques utilitzades per diferents investigadors.

Amb ponències sobre Llengua per a finalitats específiques, psicologia del llenguatge, llenguatge infantil i psicolingüística, sociolingüística, pragmàtica, anàlisi del discurs, lingüística de corpus, lingüística computacional i enginyeria lingüística, lexicologia i lexicografia, traducció i interpretació, el focus principal es va situar en els fenòmens lingüístics que es produeixen quan diferents llengües interactuen en les comunitats bilingües i en la ment dels parlants bilingües amb diferents perfils i durant les diferents etapes del procés d’adquisició-aprenentatge.

Tema de la comunicació d’Àngel Tortadès

Les ciències cognitives i la lingüística cognitiva constitueixen el paradigma que porta a la traductologia a obrir el focus cap a l’estudi dels processos que intervenen en un acte de traducció. Es crea el concepte “translation process research”, TPR, una disciplina que inclou tant la traducció oral (interpretació) com l’escrita. Des d’aleshores, s’han vingut definint i estudiant els més diversos factors cognitius implicats en el procés traductor i les seves interrelacions: esforç cognitiu, magnitud de les unitats de traducció, ús dels universals de traducció…  Així mateix, la incidència que exerceix sobre determinats aspectes del procés traductològic la possessió, per part de la persona que tradueix, d’una competència multilingüe enfront de la possessió de la competència bilingüe estrictament necessària en un acte de traducció concret, també ha estat objecte d’ estudis amb diverses metodologies (Schwieter & Ferreira, 2017).

Els primers estudis en TPR es van iniciar mitjançant protocols de verbalització. Aquests es complementarien més endavant amb sistemes de key logging, eye tracking, amb registres de l’activitat a la pantalla, contraposats generalment a informes postfacto, entrevistes, qüestionaris… També han evolucionat els estudis de corpus i diferents tipus d’estudis, alguns dels quals arriben al monitoratge de l’activitat elèctrica del cervell.  Metodològicament les principals línies han tendit a enfocar la recerca en traducció escrita cap als estudis empírics o bé cap a metodologies mixtes quantitatives i qualitatives. Els estudis estrictament qualitatius no abunden malgrat el seu potencial Hubscher-Davidson (2011).  Els resultats obtinguts aporten les primeres dades científiques sobre el procés traductor i representen un avanç  però gairebé la totalitat d’especialistes reconeix les limitacions d’aquests sistemes: manca de validesa ecològica, subjecció a les ingerències de les dinàmiques de grup, el fet de mostrar principalment només els moments conscients del procés, etc.

Amb l’aplicació de les tecnologies de la informació i de la comunicació s’obren noves vies, que permeten apropar-se al procés traductor de manera científica des d’altres òptiques. Una d’elles és l’observació directa de la interacció duta a terme pels estudiants durant l’execució, a distància, de tasques interactives de traducció en entorns d’aprenentatge en línia. Aquests entorns fan possible que es  resolguin tasques de traducció escrita mitjançant la discussió entre diversos participants i que aquesta discussió quedi automàticament registrada. D’aquesta manera es pot accedir no només al resultat final de la tasca (producte) sinó també a l’evolució de l’execució de la tasca (procés) i obtenir dades rellevants de cara a la investigació del procés traductor. Aquest entorn constitueix un camp especialment apte per dur a terme recerca qualitativa seguint el mètode observacional i permet obtenir unes dades amb una validesa ecològica més gran, en comparació amb les obtingudes mitjançant els paradigmes experimentals tradicionals. Per tant es vindrien a pal·liar els principals defectes atribuïts als protocols. D’altra banda, l’aparició de programes especialitzats en anàlisi qualitativa, els anomenats CAQDAS faciliten enormement el maneig de les dades obtingudes dels registres.

En la ponencia es presenta a grans trets l’estudi que estic portant a terme  en l’àmbit de la meva tesi doctoral i que té l’objectiu d’observar aspectes cognitius i socials rellevants del llenguatge durant el procés traductor a partir de l’anàlisi de les verbalitzacions durant l’execució de les tasques interactives esmentades. Concretament es presenten alguns resultats amb referencia al tema del congrés (bilingüisme i llengües en contacte) sobre la base de la comparació de  verbalitzacions de participants amb diferents nivells de competència en diferents llengües.

Comunicació de Marcos Cánovas: Entorn personal d’aprenentatge i portafolis electrònics en estudis de Traducció

La incorporació del concepte d’entorn personal d’aprenentatge o PLE (de l’anglès personal learning environment) als estudis de Traducció porta a algunes consideracions que connecten directament amb competències fonamentals en la formació de traductors. La idea del PLE es vincula amb teories sobre l’aprenentatge com el connectivisme o la teoria LaaN (Learning as a Network). El visibilitzar per mitjans electrònics una sèrie d’elements que es poden considerar l’entorn personal d’aprenentatge dels estudiants (entenent com a tal el conjunt de recursos aliens a la institució acadèmica que l’estudiant es procura com a suport per a la seva formació) afavoreix la interacció entre els membres del grup, equivalent a la interacció en entorns professionals reals. Com a conseqüència d’aquesta interacció, no només s’afavoreix l’aprenentatge cooperatiu, sinó que els estudiants tenen accés a noves fonts i recursos que proporcionen altres membres del grup i que són determinants per potenciar la seva autonomia i prendre decisions adequades a l’hora de resoldre els reptes que plantegen els projectes formatius.

Tenint presents aquestes consideracions, hem incorporat a algunes matèries de grau i màster de l’àmbit de la Traducció de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, de forma experimental, la plataforma de portafolis electrònics Mahara. D’aquesta manera, la nostra proposta ha intentat unificar els conceptes d’entorn personal d’aprenentatge i de portafolis (en el portafolis, l’estudiant presenta mostres significatives del progrés de la seva formació i proposa reflexions al voltant del procés). Mahara facilita aquesta unificació: permet visibilitzar els resultats de l’aprenentatge, permet reflexionar (punt en comú entre els portafolis i els PLE) i permet visibilitzar recursos externs (en el camp de la traducció poden ser glossaris, textos paral·lels o especialitzats, articles acadèmics, opinions de professionals, fòrums de debat, etc.).

Dels treballs realitzats fins ara, destaquem els resultats d’un estudi i un projecte en marxa.

L’estudi realitzat va recollir dades a partir de la implementació de l’entorn Mahara en estudiants de grau que no l’havien utilitzat abans. De les dades recollides es desprèn un augment significatiu de l’accés i ús dels estudiants a recursos electrònics relacionats amb l’àmbit de la traducció després de visibilitzar i compartir amb la resta del grup els recursos del seu entorn personal d’aprenentatge.

D’altra banda, el projecte pretén implementar de manera generalitzada en un màster en traducció un model de multiplataforma virtual que inclou els recursos oberts Moodle i Mahara, de manera que a les aules virtuals institucionals basades en Moodle s’introdueix l’accés a Mahara. Així, es pretén que, com a complement a les aules virtuals de cada assignatura, la plataforma Mahara funcioni de manera transversal: els continguts no només es comparteixen en les diferents assignatures, sinó que l’estudiant té un repositori de treballs i recursos que faciliten una reflexió global sobre tot el procés formatiu. Aquesta reflexió té especial rellevància en determinats moments dels estudis, com en les assignatures de pràctiques i, especialment, el Treball Final de Màster.

(Redacció: Àngel Tortadès i Marcos Cánovas)