El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació ha aportat a l’ensenyament un gran nombre de recursos virtuals. Les institucions educatives han fet un esforç per incorporar aquests recursos a la formació i, de fet, els sistemes de gestió de l’aprenentatge (o LMA, de l’anglès learning manage system), com ara Moodle, formen part del paisatge habitual en la docència en diversos nivells, d’ensenyament primari a superior, amb les adaptacions pertinents en cada cas. Igualment, els estudiants reben formació en les eines digitals que tenen un paper de suport en la gestió i presentació de la informació vinculada a la seva especialitat d’estudi o que els seran imprescindibles en la vida professional.
Però el que ofereix i veu la institució no és més que una part del total. Queda fora de control un nombre considerable de recursos que es fan servir per aprendre, perquè el que ofereix el món digital no acaba, ni molt menys, allà on acaben els recursos que ofereix el centre educatiu. Un estudiant potser descobreix un lloc web de referència amb informacions interessantíssimes sobre un tema determinat, una altra fa una consulta –i rep resposta– a un fòrum especialitzat, i una tercera persona escriu una entrada en un blog on expressa la seva opinió sobre una qüestió tractada a classe; és possible que aquesta intervenció ajudi a algú altre que cursa els mateixos estudis a molts kilòmetres de distància. La riquesa de tot això és molt gran.
Sempre s’han utlilitzat fonts informals per aprendre, però, amb el creixement del món digital, aquests recursos s’han multiplicat i, amb ells, les possibilitats d’establir connexions significatives amb el coneixement. Per això sorgeix la idea d’entorn personal d’aprenentatge (o PLE, de l’anglès personal learning environment), com tot aquest conjunt d’eines i procediments que pren cadascú, en la seva tria particular, del món digital: s’aprèn en xarxa, cada vegada més. A partir d’aquí, han sorgit desenvolupaments teòrics que intenten explicar el que passa, com ara el connectivisme o la teoria LaaN (Learning as a Network). El gran repte per a les institucions acadèmiques és aprofitar i compartir, en el context del grup-classe o més enllà, aquests espais personals que tan útils resulten per obtenir informació, per interactuar amb altres persones i per fer reflexions sobre els temes d’estudi. És a dir: com fa visible cada estudiant allò del seu PLE que vol fer visible i com ho comparteix per aprofitar-lo col·laborativament en un entorn formal. Continuarem parlant del tema…