Aquest web no s’actualitza. Podeu trobar informació sobre les activitats dels membres del grup al web de Glossa – Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura. El present lloc web mostra resultats del GRAC fins al mes de juliol de 2022, moment en què va cessar d’actuar sota aquest nom i les seves activitats van integrar-se a Glossa.

[:en]

S’acaba de publicar al Programa de Comunicació Oral Tenim la paraula! l’article de Lucrecia Keim i Gemma Delgar “Interacció oral en llengües addicionals a l’aula: el plurilingüisme com a estrategia comunicativa en el marc de tasques de producció oral” (2022). Tenim la paraula! és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada al sistema educatiu d’àmbit no universitari que té com a objectiu reforçar les habilitats comunicatives orals dels alumnes. L’article s’inclou en el marc conceptual del Programa on s’hi poden trobar articles d’estudiosos de la llengua oral procedents de diferents universitats i grups de recerca. Aquest marc teòric està estructurat en els següents eixos: parlar i escoltar per conviure: les emocions i les actituds; parlar per comunicar-nos (el llenguatge conversacional); parlar per desenvolupar totes les habilitats lingüístiques; parlar i escoltar per aprendre a les àrees i les matèries; parlar per desenvolupar la metacognició; parlar per expressar-nos millor i crear bellesa; parlar i escoltar, objecte de coneixement; parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent; millorar la competència oral professional; garantir la coherència dels usos lingüístics; avaluar la llengua oral, i recursos i aplicacions en línia per treballar la llengua oral.

La contribució de Keim i Delgar s’inclou a l’apartat “Parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent”. Les autores parteixen de la base que per realitzar tasques d’expressió oral, tant en la llengua pròpia com en les llengües addicionals, s’utilitzen estratègies comunicatives de tipus interaccional o compensatori per tal d’interaccionar de manera agentiva i autònoma. Entre les estratègies compensatòries, n’hi ha que estan relacionades amb el plurilingüisme, com la creació de paraules, l’estrangerització, la traducció literal i el canvi de codi o code-switching. Aquestes estratègies “no apareixen de manera aïllada, sinó que formen part d’un entramat de recursos que els aprenents utilitzen per assolir l’objectiu comunicatiu que se’ls planteja” (2022: 7). A més, es constata, d’una banda, la necessitat de preparar tasques d’interacció oral ben definides i degudament contextualitzades i, d’altra banda, que el tipus de tasca determina les estratègies comunicatives que els alumnes utilitzen.

Referència imatge: Paureinoson, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons.[:ca]

S’acaba de publicar al Programa de Comunicació Oral Tenim la paraula! l’article de Lucrecia Keim i Gemma Delgar “Interacció oral en llengües addicionals a l’aula: el plurilingüisme com a estrategia comunicativa en el marc de tasques de producció oral” (2022). Tenim la paraula! és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada al sistema educatiu d’àmbit no universitari que té com a objectiu reforçar les habilitats comunicatives orals dels alumnes. L’article s’inclou en el marc conceptual del Programa on s’hi poden trobar articles d’estudiosos de la llengua oral procedents de diferents universitats i grups de recerca. Aquest marc teòric està estructurat en els següents eixos: parlar i escoltar per conviure: les emocions i les actituds; parlar per comunicar-nos (el llenguatge conversacional); parlar per desenvolupar totes les habilitats lingüístiques; parlar i escoltar per aprendre a les àrees i les matèries; parlar per desenvolupar la metacognició; parlar per expressar-nos millor i crear bellesa; parlar i escoltar, objecte de coneixement; parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent; millorar la competència oral professional; garantir la coherència dels usos lingüístics; avaluar la llengua oral, i recursos i aplicacions en línia per treballar la llengua oral.

La contribució de Keim i Delgar s’inclou a l’apartat “Parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent”. Les autores parteixen de la base que per realitzar tasques d’expressió oral, tant en la llengua pròpia com en les llengües addicionals, s’utilitzen estratègies comunicatives de tipus interaccional o compensatori per tal d’interaccionar de manera agentiva i autònoma. Entre les estratègies compensatòries, n’hi ha que estan relacionades amb el plurilingüisme, com la creació de paraules, l’estrangerització, la traducció literal i el canvi de codi o code-switching. Aquestes estratègies “no apareixen de manera aïllada, sinó que formen part d’un entramat de recursos que els aprenents utilitzen per assolir l’objectiu comunicatiu que se’ls planteja” (2022: 7). A més, es constata, d’una banda, la necessitat de preparar tasques d’interacció oral ben definides i degudament contextualitzades i, d’altra banda, que el tipus de tasca determina les estratègies comunicatives que els alumnes utilitzen.

Referència imatge: Paureinoson, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons.

 

 [:es]

S’acaba de publicar al Programa de Comunicació Oral Tenim la paraula! l’article de Lucrecia Keim i Gemma Delgar “Interacció oral en llengües addicionals a l’aula: el plurilingüisme com a estrategia comunicativa en el marc de tasques de producció oral” (2022). Tenim la paraula! és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada al sistema educatiu d’àmbit no universitari que té com a objectiu reforçar les habilitats comunicatives orals dels alumnes. L’article s’inclou en el marc conceptual del Programa on s’hi poden trobar articles d’estudiosos de la llengua oral procedents de diferents universitats i grups de recerca. Aquest marc teòric està estructurat en els següents eixos: parlar i escoltar per conviure: les emocions i les actituds; parlar per comunicar-nos (el llenguatge conversacional); parlar per desenvolupar totes les habilitats lingüístiques; parlar i escoltar per aprendre a les àrees i les matèries; parlar per desenvolupar la metacognició; parlar per expressar-nos millor i crear bellesa; parlar i escoltar, objecte de coneixement; parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent; millorar la competència oral professional; garantir la coherència dels usos lingüístics; avaluar la llengua oral, i recursos i aplicacions en línia per treballar la llengua oral.

La contribució de Keim i Delgar s’inclou a l’apartat “Parlar i escoltar en una llengua que s’està aprenent”. Les autores parteixen de la base que per realitzar tasques d’expressió oral, tant en la llengua pròpia com en les llengües addicionals, s’utilitzen estratègies comunicatives de tipus interaccional o compensatori per tal d’interaccionar de manera agentiva i autònoma. Entre les estratègies compensatòries, n’hi ha que estan relacionades amb el plurilingüisme, com la creació de paraules, l’estrangerització, la traducció literal i el canvi de codi o code-switching. Aquestes estratègies “no apareixen de manera aïllada, sinó que formen part d’un entramat de recursos que els aprenents utilitzen per assolir l’objectiu comunicatiu que se’ls planteja” (2022: 7). A més, es constata, d’una banda, la necessitat de preparar tasques d’interacció oral ben definides i degudament contextualitzades i, d’altra banda, que el tipus de tasca determina les estratègies comunicatives que els alumnes utilitzen.

Referència imatge: Paureinoson, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons.[:]

By Alan James Runcieman

The article entitled ‘Proposal for a ‘Translanguaging Space’ in Interpreting Studies: Meeting the Needs of a Superdiverse and Translanguaging World’ has recently been published in the John Benjamins Journal, Translation and Translanguaging in Multilingual Contexts.

Globalization and migration have impacted the social fabric of urban centres globally, creating a multi-ethnic, multicultural and multilingual mix of peoples who cohabit on a daily basis; a phenomenon that has come to be known as ‘superdiversity’. In turn this superdiversity has created multiple ‘contact zones’ in which languages and cultures interconnect, leading to new forms of linguistic expression which no longer respect the boundaries of languages, but rather mix and meld them in critical and creative ways. The nationalistic ideology of ‘one nation, one language and one culture’ is ceding to what we now call ‘translanguaging’, a perspective on language and cultures not as a series of individual entities (i.e. English, French, etc.) but all part of a fluid and hybrid interchange of multiple semiotic resources in situated contexts.

A translanguaging lens has begun to emerge in many disciplines (i.e. Applied Linguistics, Sociolinguistics, and Literacy Studies, to name but a few) but it is still relatively in its infancy in Translation and Interpreting Studies. Indeed, interpreting in particular has been slow to react, maintaining a rigid monolingual approach to languages, i.e. LA-LB etc. in its pedagogy, where interpreters are positioned as bridging individual, discrete and bounded languages and cultures. But what happens when these bridges begin to breakdown, when the focus is rather on the multi-lingual/cultural currents that flow beneath them? The majority of interpreters’ clients are no longer mono-lingual/cultural and their consequent identities are far more complex.

This article then describes the history of translanguaging as an observed social phenomenon, an epistemological and ontological concept, and a pedagogical necessity. It also explores how Translation and Interpreting Studies has evolved under a monolinguistic bias which needs to be challenged by a recognition of superdiversity in late-modernity, and it proposes concrete changes to pedagogies and curricula to help prepare students for their future professional lives.

Runcieman, A. (2021). Proposal for a ‘Translanguaging Space’ in Interpreting Studies: Meeting the Needs of a Superdiverse and Translanguaging World. Translation and Translanguaging in Multilingual Contexts 7(2). John Benjamins: Amsterdam. DOI: https://doi.org/10.1075/ttmc.00070.run

 

[:en]Eumo Editorial acaba de publicar el volum número 25 de la col·lecció Biblioteca de Traducció i Interpretació, que és una iniciativa conjunta d’Eumo, la UVic-UCC i les universitats d’Alacant, Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, Pompeu Fabra i València. L’autoria d’aquest volum, que porta per títol Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció, ha anat a càrrec de cinc membres del GRAC: Lucrecia Keim (coord.), Lydia Brugué, Marcos Cánovas, Gemma Delgar i Àngel Tortadès. Aquesta obra és el resultat de l’experiència docent i investigadora de les seves autores i autors en el marc del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC i del GRAC.

Des de la perspectiva de la didàctica de la traducció i partint de la idea que la connectivitat, la dimensió social de l’aprenentatge i l’agència dels estudiants estan estretament relacionades, el llibre presenta set capítols: “Ensenyar i aprendre a traduir des de la connectivitat” (Lucrecia Keim i Marcos Cánovas); “Interacció i avaluació amb portafolis electrònics” (Marcos Cánovas); “Crowdsourcing en projectes de voluntariat de traducció” (Marcos Cánovas); “La traducció automàtica de textos cientificotècnics especialitzats” (Lydia Brugué); “Interacció en l’aprenentatge en línia de la traducció” (Àngel Tortadès); “De la gramàtica en context a la traducció de la llengua C en un entorn virtual d’aprenentatge” (Gemma Delgar), i “Aprenentatge de competència intercultural: una perspectiva interaccional i reflexiva” (Lucrecia Keim).

Aquesta publicació va dirigida al professorat i l’alumnat dels estudis de traducció i interpretació,
i també als de llengües.

 [:ca]Eumo Editorial acaba de publicar el volum número 25 de la col·lecció Biblioteca de Traducció i Interpretació, que és una iniciativa conjunta d’Eumo, la UVic-UCC i les universitats d’Alacant, Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, Pompeu Fabra i València. L’autoria d’aquest volum, que porta per títol Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció, ha anat a càrrec de cinc membres del GRAC: Lucrecia Keim (coord.), Lydia Brugué, Marcos Cánovas, Gemma Delgar i Àngel Tortadès. Aquesta obra és el resultat de l’experiència docent i investigadora de les seves autores i autors en el marc del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC i del GRAC.

Des de la perspectiva de la didàctica de la traducció i partint de la idea que la connectivitat, la dimensió social de l’aprenentatge i l’agència dels estudiants estan estretament relacionades, el llibre presenta set capítols: “Ensenyar i aprendre a traduir des de la connectivitat” (Lucrecia Keim i Marcos Cánovas); “Interacció i avaluació amb portafolis electrònics” (Marcos Cánovas); “Crowdsourcing en projectes de voluntariat de traducció” (Marcos Cánovas); “La traducció automàtica de textos cientificotècnics especialitzats” (Lydia Brugué); “Interacció en l’aprenentatge en línia de la traducció” (Àngel Tortadès); “De la gramàtica en context a la traducció de la llengua C en un entorn virtual d’aprenentatge” (Gemma Delgar), i “Aprenentatge de competència intercultural: una perspectiva interaccional i reflexiva” (Lucrecia Keim).

Aquesta publicació va dirigida al professorat i l’alumnat dels estudis de traducció i interpretació,
i també als de llengües.

 [:es]Eumo Editorial acaba de publicar el volum número 25 de la col·lecció Biblioteca de Traducció i Interpretació, que és una iniciativa conjunta d’Eumo, la UVic-UCC i les universitats d’Alacant, Autònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, Pompeu Fabra i València. L’autoria d’aquest volum, que porta per títol Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció, ha anat a càrrec de cinc membres del GRAC: Lucrecia Keim (coord.), Lydia Brugué, Marcos Cánovas, Gemma Delgar i Àngel Tortadès. Aquesta obra és el resultat de l’experiència docent i investigadora de les seves autores i autors en el marc del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC i del GRAC.

Des de la perspectiva de la didàctica de la traducció i partint de la idea que la connectivitat, la dimensió social de l’aprenentatge i l’agència dels estudiants estan estretament relacionades, el llibre presenta set capítols: “Ensenyar i aprendre a traduir des de la connectivitat” (Lucrecia Keim i Marcos Cánovas); “Interacció i avaluació amb portafolis electrònics” (Marcos Cánovas); “Crowdsourcing en projectes de voluntariat de traducció” (Marcos Cánovas); “La traducció automàtica de textos cientificotècnics especialitzats” (Lydia Brugué); “Interacció en l’aprenentatge en línia de la traducció” (Àngel Tortadès); “De la gramàtica en context a la traducció de la llengua C en un entorn virtual d’aprenentatge” (Gemma Delgar), i “Aprenentatge de competència intercultural: una perspectiva interaccional i reflexiva” (Lucrecia Keim).

Aquesta publicació va dirigida al professorat i l’alumnat dels estudis de traducció i interpretació,
i també als de llengües.

 [:]

Los días 4 y 5 de marzo tuvo lugar en la UVic-UCC el simposio internacional Internationalisation and Intercultural Competence in Higher Education: Quality and Innovation. Este evento que, en un principio, estaba previsto para los días 14 y 15 de mayo de 2020 tuvo que ser aplazado en su momento a causa de la situación sanitaria y este año se llevó a cabo totalmente en línea. En su organización, participaron los grupos de investigación GRAC y GRELL, con la colaboración del grupo TEXLICO, así como de UDivulga y la Unidad de Docencia Universitaria y Tecnología Educativa de la UVic-UCC. La temática del simposio despertó el interés tanto del personal docente e investigador como de los Servicios de Relaciones Internacionales de numerosas universidades nacionales e internacionales. Aparte de organizar el encuentro, los miembros del GRAC, Lucrecia Keim, Sarah Khan y Àngels Pinyana, junto con Àngel Raluy (GRELL), presentaron la ponencia “Fostering intercultural and global competences at UVic-UCC” en la cual pusieron sobre la mesa una propuesta de certificación que ofrecerá la posibilidad de acreditar las competencias interculturales a los estudiantes de nuestra institución.

En este enlace, se puede obtener más información sobre el contenido y el desarrollo del simposio.