La FEC va acollir el passat 13 de maig la presentació de l’informe núm. 14 del CIDOB Peace through strength? Questioning the Middle East’s (Dis)order, a càrrec d’un dels seus autors,  Moussa Bourekba. La sessió, dirigida als estudiants de Global Studies i Periodisme Internacional, va oferir una síntesi dels canvis recents en l’ordre regional de l’Orient Mitjà.

Els Acords d’Abraham com a punt d’inflexió

Bourekba va destacar que la regió viu un moment de transformació accelerada des del 7 d’octubre de 2023, quan l’atac de Hamàs  va evidenciar la fragilitat d’una seguretat aparentment infal·lible d’Israel,  enmig de les negociacions dels Acords d’Abraham, una aposta de l’Administració Trump per la normalització de relacions entre els països àrabs i Israel a través de negocis conjunts que obviava completament la qüestió palestina.

Escalada regional i canvi d’ordre

Des de llavors, segons l’investigador, la resposta israeliana ha derivat en una escalada progressiva que s’ha estès per la regió. Entre els diferents canvis ocorreguts des de llavors, el ponent va assenyalar-ne alguns amb nous conflictes, aliances i equilibris, en especial l’enfrontament entre Israel i Iran el juny de 2025, el primer de la història entre els dos països. En aquest sentit, Bourekba va subratllar el caràcter “inèdit” del conflicte, tant per la seva intensitat com pel fet que implica directament els Estats Units, marcant un salt qualitatiu en la internacionalització de la guerra regional.

La sessió va posar sobre la taula la qüestió central de si aquests esdeveniments suposen un canvi estructural en l’ordre regional o bé una transformació dins del mateix sistema. En qualsevol cas, l’investigador va insistir en el pes persistent de les potències externes, especialment dels Estats Units,  i en una tendència creixent cap a l’ús de la força militar en detriment de la diplomàcia.

Un futur marcat per la incertesa

La ponència va concloure amb una reflexió sobre un escenari marcat per la incertesa i el bloqueig estratègic, en què cap actor sembla disposat a cedir i on el futur de l’Orient Mitjà es defineix, cada cop més, en un equilibri fràgil que pot tenir conseqüències rellevants a nivell global.