L’alumnat de la Facultat d’Empresa i Comunicació va conèixer dimarts passat alguns dels programes de mobilitat i intercanvi per joves que ofereix la Unió Europea de la mà de Pere Puig Anglada, Sènior Legal Expert a la Direcció General d’Educació, Joventut, Esport i Cultura de la Comissió Europea. La visita es va realitzar en el marc del projecte EU Back to University la qual coincideix en aquesta ocasió amb la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.

L’Erasmus, avui ja anomenat Erasmus+, és segurament la iniciativa de mobilitat acadèmica més coneguda entre els estudiants d’ensenyament superior, però no és l’única. Existeixen altres programes per joves que permeten realitzar estades de curta i mitjana durada que no estan necessàriament lligades a estudis universitaris. L’alt comissionat de la Comissió Europea, Pere Puig, va presentar els programes DiscoverEU, Youth Exchange i l’European Solidarity Corps a l’alumnat d’ADE i de Periodisme de la FEC a més de les prioritats de finançament pels projectes Erasmus+ en el sexenni 2021-2027 que ja comprèn franges d’edat més àmplies i també la mobilitat per persones treballadores.

Una de les novetats del programa de solidaritat europea és que, des de 2022, inclou la formació en ajut humanitari per operacions a arreu del món. L’objectiu és proporcionar ajuda d’emergència basada en els principis fonamentals de neutralitat, humanitat, independència i imparcialitat, ajudant a oferir assistència, socors i protecció allà on més es necessita, d’acord amb la formació de valors promoguts per la UE.

L’acció de la CE en el dia a dia dels ciutadans

En la seva intervenció, Pere Puig també va fer una presentació sobre la història de la creació de la Unió Europea i, en particular, sobre les funcions de la Comissió Europea, l’òrgan executiu de la institució a la qual Puig es va referir com “la guardiana dels tractats”. Durant l’exposició, l’alt comissionat va assenyalar algunes de les fites aconseguides per la UE que afecten la vida quotidiana dels seus 446 milions d’habitants com ara l’eliminació de fronteres internes que permet la lliure circulació de productes i persones; la implementació de la moneda única; la supressió del roaming com a exemple de la defensa dels drets dels consumidors o les inversions en salut i seguretat comunes, entre altres.

El ponent també va explicar alguns dels drets i deures dels estats membres, el procés d’adhesió i les circumstàncies específiques d’alguns estats a través de l’exemple del Principat de Mònaco o Ciutat del Vaticà, autoritzats a emetre euros malgrat estar associats a França i Itàlia, respectivament. Pel contrari, existeixen estats de ple dret com Dinamarca que ha decidit seguir operant amb la corona danesa, enlloc de l’euro. En el repàs de la història de la UE també es va esmentar la primera i, fins al moment, única retirada de la UE d’un estat membre: el Brexit del Regne Unit, en vigor des de l’any 2021.

En què es gasta Europa els diners?

Durant l’exposició, Pere Puig va fer especial èmfasi en les inversions de la UE. L’alt comissionat va esmentar els 352 milers de milions invertits durant el sexenni 2014-2020 en infraestructures, empreses, medi ambient i formació de treballadors a regions i ciutadans més desafavorits a través d’instruments com els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER); els Fons Socials i els Fons de Cohesió que tindrien la seva equivalència en construcció de valors i sentiment europeu en els programes de formació Erasmus+ i de solidaritat com el Youth Exchange i l’European Solidarity Corps. En aquest sentit, Puig va esmentar també la reacció de la UE davant els efectes de la pandèmia de COVID-19 amb l’activació dels fons Next Generation amb un paquet de 2 bilions d’euros.

La sessió va acabar amb un petit joc de preguntes als participants sobre la informació exposada durant l’acte. Els equips amb més encerts van guanyar una funda d’ordinador de la Comissió Europea per cada persona.