MengTing Guo i Andrea Ponce Villena, alumnes de 1r del grau en Administració i Direcció d’Empreses.
Joan Torres és un actual voluntari de la Cooperació Osona-Sàhara. Descriu ell mateix la COOOS com “una Organització No Governamental pel desenvolupament amb l’objectiu de canalitzar les ajudes des d’Osona al poble sahrauí des de fa tres anys”. L’estratègia que segueixen per ajudar és a partir de la difusió del conflicte i la coordinació de projectes des de l’entitat.


Durant la seva presentació, i a través d’un vídeo, vam poder contextualitzar la cooperació. El títol del vídeo, “El eterno engaño”, va ser prou impactant i donava una breu idea sobre el que vindria a continuació. Any 2017, camp de refugiats de Tindouf, Algèria, on viuen més de cent cinquanta mil refugiats sahrauís desplaçats de les seves terres fa més de quaranta anys pel govern marroquí amb la complicitat d’Espanya, França i els Estats Units. Segueixen vivint amb unes condicions que vulneren els principis dels drets humans i internacionals, ja que no tenen cobertes les necessitats bàsiques com l’alimentació, l’aigua potable, atenció sanitària, etc. A més a més, se’ls nega el dret a la lliure determinació com a poble. Sense cap mena d’expectatives i poques probabilitats de canviar la situació, aquest poble viu exclusivament de l’ajuda de les ONG i dels ciutadans de diversos països. “No es tracta d’un conflicte oblidat, sinó d’un silenci comprat als mitjans de comunicació”, diu textualment el vídeo.

Després d’aquesta introducció, la Cooperació entra en joc. Torres dona especial importància a la pregunta: on es desenvolupa l’acció? I la resposta és clara i evident: als camps de refugiats sahrauís. Per poder desenvolupar aquesta acció, la COOOS porta a terme una sèrie de projectes: el primer parla d’educació sota el subtítol “Forma’t al Sàhara”. En aquest programa, els joves voluntaris passen dues setmanes als camps de refugiats treballant en les escoles, centres de salut i, alhora, fan pràctiques. El segon projecte, que s’anomena “Vacances en pau”, els infants d’origen sahrauí fan una estada a Catalunya i fan ús de serveis com la medicina i altres activitats. El tercer projecte, “Emprenedors”, està en fase inicial però va sorgir a través d’una necessitat. Al Sàhara hi ha actualment un alt índex d’alfabetització, no tenen passaport i els estudiants, un cop acaben la universitat, no poden treballar ni construïr un futur. Per tant, la única solució és tornar als camps de refugiats. A més, el seu país està envaït pel Marroc i, si volen sortir, necessiten una carta que els hi permeti. Per això, la tasca dels empresaris mobilitzats és la d’acompanyar, guiar i donar suport econòmic als joves. Per últim, el projecte de sensibilització, que consta en realitzar xerrades i jornades solidàries.

Estretament relacionat amb els projectes, la COOOS també va desenvolupar una cooperativa sahrauí per dones i discapacitats relacionats amb l’artesania. Els fonaments d’aquesta eren la recuperació de la memòria històrica dels sahrauís a través de la remodelació d’objectes relacionats amb la seva cultura, els ingressos dedicats al manteniment dels campaments i la recerca de materials que no s’hagin d’importar per dur a terme aquesta artesania. D’aquesta manera “desenvolupaven el poder de les dones a través de l’artesania”. També vam descobrir que els sahrauís pateixen efectes negatius que silencien el problema real del Sàhara com per exemple el tràfic de drogues, la immigració il·legal, el terrorisme i l’enviament de joves a la guerra. Aquests factors poden comportar l’aniquilació del poble sahrauí.

Persones com l’Alguer Miquel, cantant del grup català Txarango, va lluir la samarreta de la cooperació durant alguns dels seus concerts per tal de donar visibilitat a la tasca de la ONG osonenca. Per això, Joan Torres ens assegura, que “una petita acció pot ser molt important”.Finalment, Torres ens va fer una confessió: “Molts us demanareu: perquè faig això? Doncs principalment per dos motius, per ser un exemple pels meus fills i perquè em sento molt millor. Pot sonar egoista, però és així.” I amb aquestes paraules va quedar reflectit el tarannà de la cooperació.

Amb això, només volem dir que un grup de persones amb compromís, esforç, perseverança i moltíssimes ganes de fer-ho possible, poden ajudar a un grup de persones que han estat silenciades pels poderosos i que volen que aquest poble caigui en l’oblit, com irremeiablement està succeint.

 

Trobareu un altre crònica publicada al Sense Boira, redactada per les alumnes de 1r del grau en Administració i Direcció d’Empreses Faustine Marie Odette Gabard i Gina Soler Amils, fent clic aquí.