Francisca Corbalán Pössel, investigadora del Centro de Investigación Avanzada en Educación (CIAE) de la Universidad de Chile i professora visitant del Grup de Recerca Educativa de la UVic (GREUV) va ser la convidada al seminari que es va fer aquest dimarts al CRED, amb el títol “La ciudad como espacio de análisis de la política educativa: transformaciones recientes en Chile”. Durant la sessió, Corbalán va presentar una aproximació a la política educativa que proposa anar més enllà de l’anàlisi de les lleis i les reformes per observar com aquestes polítiques es materialitzen en el territori i transformen la vida quotidiana de les ciutats, les escoles i les comunitats.

Prenent el cas xilè com a referència, la investigadora va abordar els efectes que diverses dècades de polítiques neoliberals han tingut sobre el sistema educatiu. Entre altres qüestions, va destacar la privatització progressiva de l’educació, l’expansió de la lliure elecció de centre, la competència entre escoles, els mecanismes de finançament vinculats a la matrícula i l’assistència de l’alumnat o el pes creixent de les proves estandarditzades i els sistemes de classificació dels centres.

Corbalán va mostrar com aquests processos també poden ser llegits directament en l’espai urbà. La distribució de les escoles dins la ciutat, la publicitat dels centres per captar alumnat, els uniformes escolars, les façanes que exhibeixen resultats o infraestructures i, fins i tot, la presència d’entitats privades vinculades a l’educació són indicadors que permeten observar com les polítiques educatives permeabilitzen la cultura escolar i contribueixen a configurar determinades formes de segregació i desigualtat social.

A partir de perspectives que entenen la ciutat com un espai social —percebut, viscut i projectat—, la ponent va plantejar que la política educativa també es pot entendre com una forma d’organització de la vida en un territori. En aquest sentit, estudiar com circulen les persones, com es distribueixen les escoles o quines possibilitats d’elecció tenen les famílies permet identificar les lògiques que estructuren un sistema educatiu i les transformacions que experimenta al llarg del temps.

Repensar les polítiques educatives

La sessió també va abordar el procés actual de reconstrucció de l’educació pública xilena a través dels Servicios Locales de Educación Pública (SLEP), que agrupen escoles públiques de diferents municipis sota una administració comuna. Aquesta reforma busca donar resposta als problemes derivats del model anterior de gestió municipal i reforçar progressivament el sistema públic d’educació.

Finalment, Corbalán va defensar el potencial d’aquesta mirada territorial per reimaginar les polítiques educatives. Analitzar la ciutat permet identificar no només les lògiques dominants, sinó també resistències, alternatives i formes d’educació que tenen lloc més enllà de l’escola. També facilita connectar la discussió educativa amb la vida quotidiana de les comunitats i formular preguntes col·lectives sobre el futur dels territoris.

En aquest marc, la investigadora va destacar el valor de metodologies d’investigació-acció i investigació col·lectiva, en què les preguntes de recerca es construeixen i es discuteixen amb les persones que habiten els territoris. Una perspectiva que situa al centre una pregunta de fons: si tota política educativa contribueix també a configurar un territori, quina ciutat i quina educació volem construir?