La retroacció correctiva escrita (RCE) s’ha consolidat com un element clau en la didàctica de l’escriptura i centra una línia de recerca

impulsada pel Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (Glossa), especialment en l’àmbit de la formació inicial del professorat. Fruit del projecte Mestres i retroacció correctiva escrita, s’ha publicat el volum La retroalimentación correctiva escrita en L1 y L2 para la mejora de la competencia escrita, editat per Octaedro i coordinat per Marilisa Birello (UAB), Llorenç Comajoan (UVic, actualment UB) i Tània Salguero (UAB). L’obra sorgeix arran del I Congrés Internacional sobre Retroacció Correctiva Escrita, celebrat a la UVic l’abril de 2023.
El llibre té com a objectiu establir vincles entre la recerca en retroacció correctiva escrita i les pràctiques d’aula, amb especial atenció a l’ensenyament de llengües, tant inicials com addicionals, en diversos contextos educatius de l’Estat, com l’educació obligatòria, la universitat i entorns d’aprenentatge no formal. En aquest marc, la RCE es defineix com la informació que el docent proporciona per millorar el producte escrit dels aprenents, un element clau en enfocaments didàctics centrats en el procés d’escriptura. La recerca en aquest camp apo
rta evidències sobre com els estudiants interpreten, integren i apliquen aquesta retroacció, i contribueix tant al desenvolupament teòric de l’adquisició de llengües com a la millora de la pràctica docent.
El volum inclou dotze capítols, sis dels quals amb participació de membres de Glossa: Mariona Casas, Núria Camps, Llorenç Comajoan (fins al gener de 2026), Jordina Coromina, Núria Medina, Sarah Khan i Àngels Pinyana. Entre les aportacions hi ha estudis sobre les creences dels futurs docents d’educació primària en relació amb la RCE; processos d’escriptura i reescriptura en contextos universitaris; pràctiques de retroacció en la formació inicial del professorat; anàlisis en educació superior, com el grau de magisteri; estudis de gènere en informes de laboratori en anglès en l’àmbit de la biotecnologia animal, i experiències d’implementació de la retroacció a través de WhatsApp.
A banda del projecte Mestres i retroacció correctiva escrita, Glossa continua desenvolupant recerca en aquest àmbit: ha participat en el projecte Formació inicial amb pràctiques basades en evidència científica (2023 ARMIF) i actualment lidera una tercera investigació: Formació inicial en retroacció negociada per ensenyar a escriure ( 2024 ARMIF), liderat per Mariona Casas.
