El professor de la UB i expert en docència universitària, Xavier Giménez, ha visitat la UVic per impartir dues edicions del curs “Fem possible un aprenentatge de qualitat” a les quals hi han assistit una seixantena de professores i professors de la UVic. De cara al mes de setembre i donat l’èxit de convocatòria que ha tingut la proposta, des del CIFE hem preparat dues edicions més del curs, amb al qual cosa arribaran a ser 120 persones les que l’hauran realitzat. Avui ens hem aturat a parlar amb el formador perquè ens expliqui a grans trets, en què consisteix el curs.

Xavier Giménez és físic químic, divulgador científic i doctor en física per la UB, és col·laborador de l’Institut de Desenvolupament Professional de la UB (ICE) i membre de l’Associació Europea d’Universitats (EUA), de la qual la UVic-UCC n’és membre i dins d’ella Giménez forma part de la comissió de treball encarregada de la promoció dels aprenentatges actius en la docència universitària. La seva vocació docent el va portar, ja fa una colla d’anys, a proposar-se canviar la manera de fer les seves classes i centrar-se més en l’aprenentatge dels estudiants que no pas en l’ensenyament, en els resultats. Ha viatjat per molts països i ha entrat en contacte amb un gran nombre d’universitats, fet que li aporta una mirada àmplia i real i constantment actualitzada de la docència universitària i de manera especial a Europa. Fa un temps va col·laborar amb nosaltres assessorant el CIFE en temes relacionats amb la innovació educativa i aquesta col·laboració ha anat creixent fins arribar a la proposta dels cursos que han donat peu a aquesta entrevista. Des d’aquí volem agrair a en Xavier la seva sempre completa disponibilitat al mateix temps que la il·lusió que transmet.

A grans trets, quin és l’objectiu essencial del curs que imparteixes?

De manera concreta podem afirmar que el curs pretén ensenyar, amb poca estona, com introduir, a la pràctica i des de la pràctica, metodologies pedagògiques innovadores, metodologies que incrementen la motivació i el rendiment dels estudiants.

Perquè et vas decidir un bon dia a proposar un curs com aquest que has fet a tantes i tantes universitats?

Afortunadament, estem vivint avui en dia una transformació de l’status quo, que està empoderant la capacitat pedagògica del professor, gràcies als recents avanços en psicologia cognitiva i neurociència.  Són àmbits que, tot i que continuen progressant ràpidament, han proporcionat prou evidències com per disposar, dins l’aula, de metodologies contrastades que permeten minimitzar el “salt quàntic” entre el professor i l’alumne. Ensenyar de forma entenedora, eficient i engrescadora és més possible que mai, i és a l’abast de tots.

Els experts denominen “la maledicció del coneixement” a la distància que separa el professor de l’alumne.  El domini dels conceptes, destreses i habilitats, que el primer prova de transmetre al segon, xoca contra la barrera de la diferència de coneixement, que és molt i molt difícil, si no  impossible, de superar.  Aquest fet és especialment cert a l’ensenyament universitari, on el rol d’expert del professor és més palès que mai, i les seves competències pedagògiques se sustenten gairebé exclusivament en l’autoaprenentatge.

Com es desenvolupen, a grans trets, les quatre hores que dura la formació?

La nostra acció formativa s’inicia, precisament, amb una activitat destinada a millorar la consciència sobre aquesta maledicció del coneixement.  No és un tema senzill, ja que una part de la qüestió és proporcionar al professor evidències del nivell d’incomoditat i, atrevim-nos a dir-ho obertament, patiment, que els alumnes experimenten quan assisteixen a les nostres classes. I res més incomodant que convidar el professor a fer d’alumne.

Això sí, la implementació de l’experiència es fa en un entorn gairebé ideal, en una de les modernes aules  de la Universitat de Vic.  A més, s’utilitza una pauta de treball destinada a treballar, des del primer moment, l’adquisició de coneixement i la pràctica de destreses, sota l’acompanyament tutorial del professor, que ajuda a prendre consciència sobre el que s’està adquirint i practicant.

Aquesta primera part de l’activitat formativa finalitza amb una petita reflexió socràtica, sobre el que els assistents han experimentat, i sobre com traslladar aquesta experiència a la seva activitat real dins aules reals.

Després d’un petit recés, reprenem l’acció formativa posant en context el que s’ha practicat primer.  Aquesta ordenació està pensada amb tota la intenció.  Donat que el cervell apren per proximitat, i aprèn fent i no escoltant, s’ha de practicar primer i presentar de forma contextualitzada després.

Sempre des d’un enfocament pregunta–resposta, i en plena interacció amb els assistents, anem repassant diferents aspectes que conformen la transformació actual de la docència universitària:

  1. Perquè encara fem massa classes magistrals, i com aquesta praxi condiciona tant i tant la nostra forma de pensar la docència universitària
  2. Com funciona l’aprenentatge de l’estudiant post-adolescent
  3. El rol de la memòria de treball i la memòria permanent –i com es manifesta a l’aula–
  4. El significat real de “donar el temari”, i el rol fonamental dels anomenats “conceptes llindar”
  5. La importància del treball en grup i com l’organitzem de manera efectiva a l’aula
  6. La importància de fer treballar, i ajudar a millorar aquest treball, als alumnes dins l’aula
  7. La possibilitat d’atendre la diversitat dins l’aula, quan ens alliberem de l’explicació sistemàtica i omnipresent:  atenem aquells amb més dificultats, i atenem aquells amb major capacitat per avançar, tot d’una tacada
  8. La conveniència de girar aproximacions conceptuals tradicionals:  exemples concrets abans que casos generals, pràctica abans que teoria
  9. La conveniència d’oblidar i entrecreuar, per consolidar l’aprenentatge, i com ho podem treballar a través de qüestionaris
  10. … i molts més temes.

Estem parlant, amb tot plegat, de la presentació d’un model? 

En absolut, el que pretén l’activitat formativa és presentar una possibilitat, d’entre les moltes que s’han desenvolupat amb èxit avui en dia, per crear un entorn de treball i aprenentatge real per a l’alumne, on el professor guia, acompanya i participa del progrés de l’alumne, tot preparant-lo per un futur caracteritzat per l’aprenentage permanent.