En el marc de les activitats del 8M el passat 24 de març vam fer l’acte de lliurament dels Premis Francesca Bartrina, que reconeix els millors treballs acadèmics de la UVic-UCC en estudis de gènere. La jornada, que va tenir lloc a la Sala Segimon Serrallonga, va ser inaugurada per Marina Di Masso, directora del CEIG, i Alba García Sánchez, directora executiva de l’Institut Català de les Dones. L’acte va comptar amb una ponència marc sobre comunicació i drets humans davant l’avenç de la ultradreta antigènere a càrrec de la professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sònia Herrera, i la presentació del projecte UNICODI.
Els Premis Francesca Bartrina tenen com a objectiu estimular la recerca en estudis de gènere i retre homenatge a la investigadora que dona nom al guardó, referent en aquest àmbit a la UVic-UCC. El II Premi Francesca Bartrina al millor Treball de Fi de Màster (TFM) es va atorgar a Mariano Carrasco Ponce pel seu treball sobre subtitulació inclusiva en produccions LGTBI+, i l’XI Premi Francesca Bartrina al millor Treball de Fi de Grau (TFG) va ser per a Eva Torres Ortega, per la seva recerca sobre terminologia legal i drets humans en el context del Codi Penal del Pakistan.
En el seu parlament d’agraïment, Carrasco va destacar la necessitat de continuar impulsant la recerca en estudis de gènere en un context marcat per l’augment dels discursos d’odi i els moviments reaccionaris, i va reivindicar el paper de la universitat com a espai de generació de coneixement crític i compromès amb els drets humans. Davant de l’odi, en Mariano va fer especial menció als drets de les persones trans i d’identitats dissidents.
Per la seva part, Torres va reivindicar el valor de la traducció i la interpretació en un context marcat per la pressió de la intel·ligència artificial i la priorització de la rapidesa per sobre de la qualitat, i va defensar la necessitat de fomentar la curiositat, el pensament crític i la perseverança des de l’àmbit acadèmic. En aquest sentit, va destacar el paper del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere i va afirmar que el premi suposa tant un reconeixement acadèmic com un estímul personal que reforça l’esperança en el futur del sector.
Combatre l’odi des del relat i les dades
La jornada es va completar amb la conferència “Comunicació i drets humans davant l’avenç de la ultradreta antigènere”, a càrrec de la professora i investigadora de la UOC Sonia Herrera, experta en educomunicació i estudis feministes, que va abordar els reptes actuals en la construcció de relats mediàtics i el seu impacte en la garantia dels drets fonamentals. A tall de contextualització, Di Masso va fer referència a la Taula commemorativa del 50 aniversari de les Jornades Catalanes de la Dona i a l’efemèride dels 50 anys del cop d’estat a l’Argentina, el 24 de març del 1976, i el fil conductor entre els dos esdeveniments amb relació a la necessitat de la memòria històrica per defensar drets i llibertats en un moment d’auge del negacionisme de la ultradreta.
En la seva conferència, Sònia Herrera va analitzar l’articulació discursiva, política i material del projecte ultraconservador en expansió, posant el focus en el paper central de la comunicació i la cultura en la seva consolidació. Segons va exposar, aquest projecte instrumentalitza el gènere com a eix vertebrador per disputar el sentit comú i desplaçar els marcs de valors cap a posicions antidemocràtiques i contràries als drets, mitjançant estratègies com el pànic moral, l’essencialització dels suposats valors nacionals, la construcció d’enemics ideològics i la seva projecció a escala transnacional. Davant aquest escenari, Herrera va defensar la necessitat d’activar respostes col·lectives i coordinades que vagin més enllà de l’evidència empírica.
Presentació del projecte UNICODI
L’acte també va incloure la presentació del projecte UNICODI – Universitats contra els discursos d’odi, a càrrec de la companya Sandra Ezquerra, investigadora principal del projecte i coordinadora del grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives de la UVic-UCC. Aquesta recerca neix amb l’objectiu d’analitzar la penetració de narratives d’intolerància entre la joventut universitària i dissenyar estratègies per combatre-les des de l’àmbit acadèmic. El projecte preveu una diagnosi de la situació entre l’alumnat de la UVIC-UCC basada en enquestes i grups focals, així com el desplegament d’accions com tallers, campanyes de comunicació i protocols institucionals per prevenir i abordar situacions discriminatòries. UNICODI vol aportar evidència científica per visibilitzar el problema, identificar col·lectius vulnerabilitzats i contribuir a reforçar el paper de la universitat com a espai de pensament crític i convivència democràtica.
Amb aquestes aproximacions -relat i dades- Celia Murias va dinamitzar el debat entre la fila 0 i el públic. L’acte es va tancar amb la participació de l’alumnat que hi assistia i amb un intercanvi de reflexions amb les ponents i docents.


