Amb motiu dels actes del 25N, dia internacional contra la violència cap a les dones, organitzats per la Universitat de Vic, l’equip del Projecte de recerca Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: maternitat i COVID19 a Catalunya, hem realitzat una presentació dels primers resultats. L’objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la gestió de la pandèmia en els serveis sanitaris d’acompanyament a la maternitat i en l’experiència de l’embaràs, part i postpart de les dones a Catalunya. De forma específica, tracta d’analitzar l’impacte en els serveis i en les experiències de les dones, així com les estratègies i l’agència de les dones davant de la situació. L’estudi ha recollit dades mitjançant una enquesta realitzada els mesos de juliol, agost i setembre d’aquest 2021, on han participat 2.600 dones de tot Catalunya que han estat embarassades des de l’1 de gener del 2018 fins la data de realització de l’enquesta, permetent copsar les alteracions respecte al funcionament dels serveis anteriors a la pandèmia.

Les primeres conclusions apunten que s’han donat alternacions importants en el seguiment i l’atenció a les dones. Les més notables han estat  la cancel·lació de proves, la substitució de visites presencials per telemàtiques, la impossibilitat de poder entrar acompanyades a les proves de seguiment (incloent les ecografies) i la cancel·lació dels cursos de preparació al part i d’acompanyament al postpart i la lactància. El procés de part també ha patit algunes alteracions importants, com ara el fet de no haver pogut estar acompanyades en tots els moments, haver hagut de parir amb mascareta o no poder rebre visites a l’habitació. . Els canvis soferts han generat en les dones majoritàriament sentiments negatius, com inseguretat, desemparament o impotència. I, en front aquesta situació, moltes han cercat alternatives privades desplegant els seus propis recursos econòmics, mentre altres no han tingut aquesta opció. De forma molt majoritària les dones s’han sentit segures i no han patit por al contagi en el context hospitalari ni als serveis. En general, hi ha la percepció que les mesures de seguretat en vers la COVID19 han anat en detriment d’un seguiment més personalitzat.

Després d’aquesta primera aproximació, l’equip continuarà aprofundint en l’anàlisi de dades cercant tant els canvis que s’han donat durant el període de pandèmia, com les especificitats del procés segons diferents característiques de les dones o dels serveis utilitzats.