A l’última dècada, les platges de la Mediterrània occidental estan experimentant un increment en la freqüència de nius de tortuga careta o tortuga babaua (Caretta caretta). Aquest increment pot correspondre a un procés de colonització de l’espècie a conseqüència del canvi climàtic, cosa que es considera de gran importància per a la seva supervivència a causa de les evidències i prediccions de feminització i reducció de la viabilitat de les cries a les platges de posta de les seves àrees de nidificació originals.

Tot i això, aquesta colonització emergent s’estaria produint en espais amb una elevada ocupació humana, com succeeix al litoral espanyol, per la qual cosa cal una gestió adequada per afavorir l’èxit d’aquestes postes en convivència amb la presència humana.

La recent aparició d’aquest procés de colonització implica que, al llarg dels darrers anys, hagi calgut desenvolupar noves capacitats per part de tots els agents implicats, tant en l’àmbit científic com de les administracions públiques. Els principals factors que poden afectar negativament aquesta població creixent són el desconeixement ciutadà, l’escassetat d’informació científica, l’alteració de les platges de posta per a la incubació amb èxit dels ous i l’efectivitat de les mesures de gestió que s’estan implementant.

Inici molt actiu de la temporada 2023 

El primer niu de tortuga marina detectat aquesta temporada en una platja espanyola va aparèixer a principis de juny a la platja de Can Pere Toni de Palma, a les Illes Balears. En poques setmanes va ser ràpidament seguit per més nius detectats en platges de Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia. També s’han detectat alguns intents de nidificació. Davant d’aquests esdeveniments, els equips d’actuació han estat capaços d’observar i treballar amb diverses tortugues femella nidificants.

A Catalunya, tres dels nius s’han localitzat al Delta de l’Ebre, el que pot estar indicant la importància creixent d’aquest espai natural com a nou punt de nidificació. Una dada destacable d’aquest 2023 és que el niu detectat a la platja de Sa Riera, a Begur, és la cita més meridional localitzada fins ara a la península Ibèrica.
Tota aquesta activitat està suposant un repte molt gran per a les xarxes de seguiment, governs locals i regionals i institucions acadèmiques implicades, que activen en cada cas els protocols de recent elaboració tant a Catalunya com a la resta de les comunitats costaneres espanyoles per a la seva conservació i per a la presa de dades científiques.

Aquest increment d’activitat de nidificació a les platges espanyoles s’alinea amb el que està succeint també en altres zones del Mediterrani Occidental, on Itàlia és el cas paradigmàtic: les primeres setmanes de temporada s’han detectat prop de 100 nius. Regions com la de Campània han recollit increments de més del 50 % respecte a anys anteriors.

El projecte InGeNi-Caretta 

Gràcies al finançament de la Fundació Biodiversitat, un consorci format pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de València, amb la col·laboració de la Universitat de València, i l’Estació Biològica de Doñana ha començat a treballar en el projecte InGeNi-Caretta.

Aquest projecte multidisciplinari està format per un equip investigador compost per destacats experts en tortugues marines amb la finalitat de generar els coneixements científics necessaris per comprendre aquest fenomen de colonització únic al món i facilitar la presa de decisions en la planificació i gestió al litoral espanyol d’aquesta espècie amenaçada. El conjunt de resultats d’InGeNi-Caretta permetrà millorar les mesures de conservació de l’espècie, particularment pel que fa a l’activitat de nidificació a les costes del Mediterrani espanyol.

El projecte inclou diverses accions. D’una banda, permetrà realitzar un estudi detallat sobre la idoneïtat potencial de les platges del litoral espanyol per a la nidificació de tortugues marines, considerant-ne les característiques fisicoquímiques i definint millor els paràmetres ambientals a les platges de nidificació. D’altra banda, permetrà analitzar el nombre, l’origen i el comportament dels individus reproductors mitjançant estudis genòmics dels nius, així com la seva eficàcia biològica, el nombre d’ous, la taxa de desenvolupament embrionari i la viabilitat de les cries. Finalment, combinant totes les dades obtingudes també es podrà avaluar l’impacte del genotip de les cries en la seva dispersió, viabilitat i creixement.

El consorci també espera examinar el comportament de les femelles i cries mitjançant l’ús de telemetria satelital i l’estudi d’isòtops estables. Això permetrà inferir, a partir dels seus moviments, les àrees d’alimentació i ús de l’hàbitat de les femelles abans de la posta i la dispersió posterior, per determinar les àrees importants per nidificar-les. Finalment, s’estudiarà l’èxit de la conservació ex situ per avaluar el percentatge d’eclosió i els paràmetres de creixement i viabilitat de les cries en captivitat per facilitar pràctiques de head-starting.

InGeNi-Caretta té el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Plan de Recuperación, Transformación i Resiliencia (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.